El grup de recerca GETLIHC celebra 20 anys d’èxits en recerca sobre gènere

En l’actualitat el gènere produeix grans debats i quasi ningú posa en dubte la seva rellevància, però no sempre ha estat així. El Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC celebra 20 anys de trajectòria amb diverses publicacions i projectes en marxa. El grup, pioner en el tractament del gènere, va néixer el 1999 impulsat per les professores de l’antiga Facultat de Traducció i Interpretació Francesca Bartrina, Neus Carbonell, Lluïsa Cotoner, Eva Espasa, Pilar Godayol, Teresa Julio i Carme Sanmartí.

Pilar Godayol coordina el grup des del 2001 i recorda que “el GETLIHC neix en un marc d’eufòria del feminisme acadèmic després de la fundació de l’Instituto de la Mujer el 1983 i de l’Institut Català de la Dona el 1989”. Segons la investigadora, el GETLIHC va arrencar amb dos propòsits: “recuperar i visibilitzar personalitats femenines de totes les èpoques i països –destacant les que havien esmerçat una dedicació especial al patrimoni, a les idees o a la investigació dels Països Catalans– i analitzar la intersecció entre gènere, literatura i traducció, posant èmfasis en la construcció d’una historiografia femenina de la literatura i la traducció.”

Trenta-set llibres publicats, més de dos-cents articles indexats, nou tesis llegides i catorze en curs demostren el ritme de treball del grup al llarg de les últimes dues dècades. El 2005 era un grup emergent i el 2009 ja s’havia consolidat amb diferents projectes en el món acadèmic i en la societat. Més enllà de les xifres, Godayol remarca que “la voluntat del GETLIHC sempre ha estat anar més enllà de l’article acadèmic i tenir un impacte social, perquè el feminisme és una ideologia de transformació social que és transversal i ho ha d’impregnar tot si volem la igualtat real entre homes i dones”.

El GETLIHC compta ara mateix amb quatre línies de recerca: “Gènere i estudis biogràfics”, “Gènere i traducció”, “Gènere i estudis històrics” i “Estudis sobre diversitat sexual i de gènere”. Actualment els membres del grup són Pilar Godayol, Mireia Canals, Claude Brigitte, Gerard Coll, Anna Dot, Teresa Julio, Auba Llompart, Ana B. Palomo, Caterina Riba i Conchi San Martín. A més, té el suport dels investigadors en formació Maite Coll, Jaume Coll, Andrés Galemiri, Ariadna Graells, Keren Manzano, Teresa Miret, Noemí Parra, Sandra Pérez, Pablo Salinas, Marcela Schenck i Irene Solanich.

Biografies que donen protagonisme a les dones

La línia de recerca “Gènere i estudis biogràfics” vol, segons Pilar Godayol, “transferir el coneixement acadèmic a la societat en general”. Fins fa poc ella n’era la coordinadora i aquest 2019 ha agafat el relleu Teresa Julio. Com a projectes destacats hi ha la publicació d’entrevistes “Converses amb catalanes d’avui”, les exposicions i llibres de Catalanes Rellevants o el buidatge de sis anys (2001-2007) per crear la Base de Dades de Catalanes Rellevants. La seva anàlisi en profunditat va donar a conèixer 3.500 noms de dones que havien brillat en algun àmbit de les arts, les humanitats o les ciències.

Pel que fa als retrats biogràfics, destaquen, entre d’altres, les publicacions de Pilar Godayol Germanes de Shakespeare (2003, 2019), Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia (2005), Moments femenins de la humanitat (2007) i Viatgeres i escriptores (2011, 2018). Una altra autora és Caterina Riba que ha escrit Maria-Mercè Marçal. L’escriptura permeable (2014) i Tres poetes de Cadaqués (2019), aquesta última juntament amb Rosa Ardid. A més, el 2020 es podrà llegir Maria Carratalà, música, escriptura i traducció de Teresa Julio.

Traduccions en clau feminista

La línia de recerca “Gènere i traducció”, coordinada per Pilar Godayol, té projecció nacional i internacional, i compta amb moltes publicacions en revistes especialitzades d’arreu del món. Els objectius del grup són recuperar autores, traductores i obres traduïdes per dones i estudiar la recepció i la censura d’autores estrangeres a Catalunya i l’Estat espanyol. La coordinadora i investigadora principal ho explica així: “En els darrers deu anys, hem investigat com va afectar la censura franquista en les traduccions, quines autores foren les més censurades i quins traductors i traductores patien l’(auto)censura. Actualment, estem pendents de la resolució d’un altre projecte I+D+i del MINECO, que té per títol “Traducción, retraducción y feminismo (1960-2010)”.

Un dels projectes rellevants entre 1999 i 2011 va ser el Diccionari de la traducció catalana creat conjuntament amb el grup GETCC (UAB) i dirigit per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Aquesta iniciativa va obtenir el Premi de recerca d’Humanitats d’Enciclopèdia Catalana de 1999 i el Premi Serra d’Or de 2011. Altres publicacions són Les traductores i la tradició. 20 pròlegs del XX. (Bacardí i Godayol, eds., 2013); Traducció i franquisme (Bacardí i Godayol, eds., 2017); Tres escritoras censuradas. Betty Friedan, Simone de Beauvoir & Mary McCarthy (Godayol, 2017); Foreign Women Writers under Fascism and Francoism. Gender, Translation and Censorship (Godayol i Taronna, eds., 2018); Feminisme i traducció (1965-1990) (Godayol, 2020).

Història, literatura i art per entendre la situació de la dona

Carme Sanmartí és coordinadora de la línia de recerca “Gènere i estudis històrics, literaris i socials”, que anteriorment havia liderat Lluïsa Cotoner. La seva missió principal és “investigar les aportacions de les dones en el camp de la història, la literatura i l’art, intentant sumar els coneixements que tenim i, en la mesura del possible, treballar de manera interdisciplinar”. La investigadora posa especial atenció en un estudi sobre la correspondència femenina dels segles XVII i XIX i ho descriu com “una experiència que barreja arxiu, paleografia, història i història de la cultura”. Segons Sanmartí, la línia s’ha dedicat a analitzar “si les dones benestants catalanes van guanyar o perdre autonomia, si la formació que reberen a les escoles religioses va contribuir o no a l’emancipació i quina percepció tenien de la seva situació de subordinació respecte als homes”.

Aquesta línia de recerca també ha fet estudis sobre la construcció del discurs mèdic, sobre la maternitat i, darrerament, sobre el càncer de mama, així com treballs relacionats amb l’art i la maternitat o l’art i la traducció que “tenen una gran projecció de futur”, segons Sanmartí. “Volem continuar treballant de manera coordinada sobre uns temes que ens apassionen i que creiem que aporten informació als estudis de gènere”, conclou l’experta.

Estudis sobre diversitat sexual per combatre desigualtats

L’última línia d’investigació a incorporar-se al grup va ser, el 2011, la d’“Estudis sobre diversitat sexual i gènere”. En paraules del seu coordinador, Gerard Coll, “l’objectiu va ser començar a treballar dimensions del gènere que fins llavors no s’havien tractat en el grup específicament: la diversitat sexual i de gènere”. Segons Coll, això els va permetre contribuir a “ampliar la mirada, aportant un altre element diferencial que no ve de les humanitats, sinó de les ciències socials”. Aquesta darrera línia persegueix dos propòsits: estudiar les polítiques de diversitat sexual i de gènere i introduir l’aplicació de la perspectiva interseccional en les polítiques d’igualtat, “mostrant que els eixos de desigualtat estan interrelacionats i que abordar-los per separat és problemàtic”.

D’aquesta línia, Gerard Coll en destaca el projecte Camins, “que treballa la intersecció entre gènere i interculturalitat i del qual acabem de publicar una guia pedagògica i material audiovisual”, i la iniciativa europea Igualtats Connectades, pionera a treballar l’aplicació de la mirada interseccional en les polítiques públiques. De cara al futur, l’investigador explica que “es pretén aprofundir en la perspectiva interseccional veient què pot abordar per prevenir els discursos d’odi i de l’extrema dreta que està en auge en el nostre context”.