El CT BETA participa en un projecte per potenciar l'èxit dels episodis de nidificacio de la tortuga babaua a les costes mediterrànies

Potenciar al màxim l’èxit dels episodis de nidificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) al litoral peninsular. Aquest és l’objectiu principal d'un nou projecte amb participació del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), cofinançat per la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

El  nou projecte porta per títol ‘Gestió i avaluació de la colonització del litoral espanyol per la nidificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) com adaptació al canvi climàtic (NIDOS-Caretta)' i està liderat per Marta Pascual, Carlos Carreras i Lluís Cardona, de la Facltat de Biologia i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Per part del CT BETA hi participen les investigadores Mireia Aguilera i Helena Abella, en el marc del seu projecte 'Caretta a la vista'. També hi pren part l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).

El nou projecte estudiarà les condicions del litoral de l’Estat espanyol de cara a futurs episodis de nidificació de la tortuga babaua. Es tracta d' una especie marina carnívora present principalment a les zones tropicals i temperades de tot el món. Nidifica sobretot a les costes del Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est d’Amèrica de Nord, així com a Cap Verd i a la Mediterrània oriental (especialment a Grècia, Turquia, Xipre, Líbia, el Líban i Israel). També fa llargues migracions a zones d’alimentació com la Mediterrània occidental. 

Tortuga babaua: comportament filopàtric i nidificació esporádica

En un escenari de canvi climàtic, el futur de la tortuga babaua pot dependre de la seva habilitat per colonitzar noves zones. Aquesta espècie té un comportament filopàtric, de manera que les femelles i la majoria de mascles tornen a les platges on van néixer per reproduir-se. Ara bé, algunes femelles no tornen a la zona de nidificació i poden fer alguna posta ocasional en noves àrees. El fenomen de la nidificació esporàdica, considerat excepcional, ha anat creixent en els últims anys a les platges de la Mediterrània occidental, de manera que la protecció d’aquestes regions pot ser decisiva per a la supervivència de l’espècie en el futur.

En el marc de NIDOS-Caretta, els experts faran una prova pilot a Catalunya —de potencial aplicació en altres comunitats autònomes— per maximitzar l’èxit dels casos de nidificació d’aquest queloni. El treball inclou estudis científics per poder entendre per què han augmentat els episodis de nidificació i també per millorar els protocols de gestió i protecció d’aquests nius. En aquest contet, les investigadores Mireia Aguilera i Helena Abella s’involucraran en la part del registre de temperatures i lideraran la de la sensibilització ciutadana. 

El nou projecte també aplicarà eines genòmiques per esbrinar la regió d’origen dels exemplars reproductors i avaluarà l’existència de casos de paternitat múltiple per tal d’identificar el nombre de mascles que han participat en la reproducció de cada niu. En paral·lel, també està previst estudiar el registre de temperatures al llarg del temps per identificar l’efecte del canvi climàtic en l’increment dels episodis de nidificació.

Els resultats del projecte NIDOS-Caretta, que finalitzarà el maig del 2021, aportaran noves eines estratègiques que ajudaran a implementar plans de gestió similars en altres regions per millorar l’èxit dels episodis de nidificació d’aquesta espècie a tota la Mediterrània occidental.

El projecte Caretta a la Vista, de la UVic-UCC, rep el finançament de la Fundación Española Para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, i el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Asociación Herpetológica Española (AHE).