El CT BETA participa en un estudi mundial que demostra que la contaminació salina a les aigües dolces provoca una pèrdua de zooplàncton i un augment d’algues

La salinització dels ecosistemes d'aigua dolça provocada per les sals que s’utilitzen per a la descongelació de carreteres, els fertilitzants agrícoles, les operacions mineres i el canvi climàtic està augmentant a tot el món. Una investigació internacional dirigida per la Universitat de Toledo (Ohio) i realitzada per diversos científics d'Amèrica del Nord i Europa mostra que aquesta salinització està produint danys importants als llacs d'aigua dolça. La salinització provoca una pèrdua massiva de zooplàncton i un augment d'algues, fins i tot en els indrets del Canadà, els Estats Units i Europa on es detecten llindars de clorur més baixos. El zooplàncton és un recurs alimentari crucial per a molts peixos joves, i els canvis causats per l'augment de la salinitat podrien alterar el cicle dels nutrients, la qualitat i la claredat de l'aigua, i instigar el creixement i la disminució de la població d'espècies de peixos de gran importància econòmica.

L’estudi s’ha basat en una xarxa experimental de 16 punts repartits en 4 països, seguint el disseny experimental del GLEON (Global Lake Ecological Observatory Network) - Global Salt Experiment. Un d’aquests 16 experiments va anar a càrrec de tres investigadors de l’Àrea d’Ecologia Aplicada i Canvi Global del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que hi van participar directament: Lorenzo Proia, Carmen Espinosa i Lídia Vendrell. L’anàlisi realitzada pel CT BETA s’ha fet en col·laboració amb Miguel Cañedo-Argüelles, professor lector Serra Húnter de la Universitat de Barcelona (UB) i membre del FEHM i de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la UB. En total, a la recerca hi han participat una vintena d’universitats de tot el món.

És urgent revisar els llindars

El personal investigador conclou que els resultats indiquen una amenaça important per a la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes d'aigua dolça. És urgent que els governs revisin els llindars de les concentracions actuals per protegir els llacs de la salinització provocada pel clorur de sodi, un dels tipus de sal més comuns que condueix a la salinització dels llacs d'aigua dolça. "La contaminació per sal que es produeix per les activitats humanes, com ara l'ús de sals de per descongelar les carreteres, està augmentant la salinitat dels ecosistemes d'aigua dolça fins al punt que les directrius dissenyades per protegir les aigües dolces no fan la seva feina", explica Bill Hintz, professor auxiliar d'Ecologia a la Universitat de Toledo, autor del treball i colíder del projecte. "El nostre estudi mostra els costos ecològics de la salinització i il·lustra la necessitat immediata de revalorar i reduir els llindars de clorur existents i establir directrius sòlides als països on no existeixen per protegir els llacs de la contaminació salina", afegeix.

El llindar més baix de concentració de clorur als Estats Units establert per l'Agència de Protecció del Medi Ambient és de 230 mil·ligrams de clorur per litre. Al Canadà són 120 mil·ligrams de clorur per litre. A tot Europa, els llindars són generalment més alts i la pauta d'aigua potable és de 250 mil·ligrams per litre a gran part del continent. Aquest estudi, però, mostra que els impactes negatius es produeixen molt per sota d'aquests límits. A gairebé tres quartes parts dels llocs d'estudi, els llindars de concentració de clorur que van provocar una reducció de més del 50% del zooplàncton estaven per sota dels llindars de clorur establerts pels governs.

"Molts llacs contaminats amb sal amb concentracions de clorur properes o superiors als llindars establerts a Amèrica del Nord i a Europa podrien haver experimentat ja canvis en la xarxa tròfica", apunta Hintz. Segons ell, "la variabilitat dels nostres resultats experimentals demostra com els nous llindars haurien d'integrar la susceptibilitat de les comunitats ecològiques a escala local i regional. Tot i que les directrius governamentals poden protegir els organismes d'aigua dolça en algunes regions, aquest no és el cas de moltes regions dels Estats Units, Canadà i Europa", conclou.