El 47 % de dones embarassades durant la covid-19 van tenir almenys una visita mèdica cancel·lada

Ara fa just tres anys, el març del 2020, començava la pandèmia de covid-19 i el confinament general de la població de Catalunya. Davant d’aquella situació d’excepcionalitat sanitària, un dels col·lectius que va veure afectada l’atenció professional rebuda va ser el de les dones embarassades. L’alteració de proves, visites i cursos durant l’embaràs va ser freqüent i les visites telemàtiques es van generalitzar. El dret d’aquestes dones a l’acompanyament en tot moment per una persona de la seva elecció es va veure seriosament compromès no només durant les visites i proves de l’embaràs sinó també en el part, especialment quan hi va haver el primer estat d’alarma. Així ho recullen els últims quatre informes publicats en tres idiomes del projecte “Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: maternitat i covid-19 a Catalunya”, realitzat pel grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) i per la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

A causa de la pandèmia, al voltant de tres de cada deu dones embarassades se’ls va cancel·lar almenys una prova clínica i, en concret, el test O’sullivan (prova per identificar el risc de diabetis gestacional) va ser el procediment que va registrar més anul·lacions. Només una minoria de dones (6,3 %) va decidir no assistir a alguna visita o prova clínica durant l’embaràs per por de contagi de covid-19. És a dir, gairebé nou de cada deu embarassades van optar per acudir igualment a les seves cites durant la pandèmia, fet que demostra la importància que hi van dipositar independentment del risc de contagi. Segons l’estudi, per a la majoria de dones l’experiència de cancel·lació de proves no va ser positiva i els va generar sentiments d’inseguretat (33 %), indignació (32 %), frustració (30 %) o resignació (27 %). Amb tot, una gran part de dones (58 %) va optar per no buscar alternatives a la cancel·lació de proves de seguiment del seu embaràs.

Menys visites i telemàtiques

Durant els primers mesos de covid-19, la cancel·lació de visites a les dones embarassades va ser força general: a un 47 % d’elles, pràcticament en cinc de cada deu, se li va anul·lar almenys una visita presencial. Aquest percentatge es va enfilar fins al 58 % en el cas de les dones no primípares (mares d’un primer fill o filla), mentre que entre aquelles que tenien el seu primer embaràs va ser del 38 %. Les dones amb un nivell de risc alt, més propenses a tenir complicacions, van tenir menys visites cancel·lades (45 % del total de visites anul·lades) que les embarassades amb un risc mitjà. Per sistemes de salut, destaca que als hospitals i centres de salut públics el 60 % de les dones van veure suspesa almenys una visita presencial durant l’embaràs, mentre que als centres privats la cancel·lació va ser del 22%.

Per reduir el risc de contagi i alleugerir la pressió sobre els sistemes de salut, les visites presencials es van convertir en telemàtiques, un canvi que va afectar el 91,2 % de les dones. Com en el cas de l’anul·lació de proves, aquesta substitució va provocar sentiments d’inseguretat (45 %), resignació (32 %) o impotència (29 %), entre altres. En aquest sentit, Sandra Ezquerra, coordinadora del grup de recerca SoPCI i directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures, comenta que “si bé l’atenció sanitària per via telemàtica pot resultar important en regions amb una accessibilitat difícil, així com en situacions amb pacients amb embarassos d’alt risc, no hauria de reemplaçar en cap cas l’atenció presencial”. I afegeix que “les visites i les proves telemàtiques han de ser enteses com a complementàries als contactes presencials i no com a substitutes”. D’altra banda, la majoria de les dones no van poder participar en un grup o curs presencial de preparació per al part i la cerca d’alternatives a les cancel·lacions va estar condicionada pel seu nivell adquisitiu. 

Menys acompanyades durant l’embaràs

En el context de pandèmia, el dret de les dones embarassades a estar acompanyades en tot moment per la persona de la seva elecció es va veure seriosament compromès. Les visites a urgències i les proves (excloent les ecografies) van tenir els pitjors percentatges d’acompanyament. En canvi, als cursos o als grups presencials de preparació per al part va ser on les mares van poder tenir més presència d’un acompanyant: el 51 % la va tenir sempre. L’altra circumstància on les mares van poder estar més acompanyades va ser en la notificació de males notícies. En aquest cas, el 33 % de dones van poder comptar sempre amb algú al seu costat. Amb tot, també convé subratllar que gairebé sis cada deu embarassades van estar soles en la pandèmia durant la notificació de males notícies relacionades amb l’embaràs.

En les visites presencials, l’acompanyament en tot moment va caure d’un 94 % d’abans de la pandèmia a un 20 % durant la covid-19. En les ecografies, aquest acompanyament permanent va experimentar una davallada del 92,6 % al 28,5 % i a les urgències, la presència d’algú proper es va reduir en 60 punts. En aquest sentit, Ezquerra considera que “la protecció de la salut a causa de la pandèmia de covid-19 no pot deixar enrere la garantia de drets de les dones i dels nadons”.

Al sector privat és on les dones van tenir més possibilitat d’estar acompanyades en tot moment a les proves i a les visites presencials, sobretot durant les ecografies (en un 39 % dels casos al sistema privat comparat amb el 23 % de casos del sistema públic). 

Parts amb més solitud

Durant el primer estat d’alarma, i en la meitat dels casos a conseqüència de les mesures aplicades per evitar contagis de covid-19, l’acompanyament de les dones durant el part per una persona de la seva elecció va disminuir del 86 % al 74,6 %. És a dir, una de cada quatre dones no va poder estar acompanyada de manera continuada per algú proper durant el moment de donar a llum.

La forma de finalització del part va ser un factor determinant, ja que les dones que van tenir parts per cesària es van trobar menys acompanyades. Només en el 37 % d’aquests casos les dones van estar acompanyades sempre per una persona de la seva elecció, mentre que en un 17 % dels parts medicalitzats no ho van estar en cap moment. Segons el sistema de salut, no hi ha diferències significatives: als centres hospitalaris públics, les dones que van tenir sempre acompanyament suposaven el 81,5 %, mentre que al sistema privat eren el 78,6 %.

Visites postpart cancel·lades

Durant el postpart, l’atenció a les mares també es va veure afectada per la pandèmia. Gairebé tres de cada deu dones va tenir almenys una visita de seguiment postpart cancel·lada. En el cas dels cursos o grups presencials de postpart i lactància, només un 6,3 % de les dones van poder participar en un d’ells, mentre que el 72 % no va tenir l’oportunitat de fer-lo al seu centre de salut, ja que el curs o grup va ser anul·lat per la pandèmia. Al sistema públic de salut és on es van produir més cancel·lacions de visites postpart presencials, però també va ser en aquest sistema on es van oferir més possibilitats de substituir-les per visites telemàtiques. A set de cada deu dones ateses pel sistema públic, se’ls van canviar visites postpart presencials per altres a distància. Al sistema privat la substitució per una visita en línia es va produir en cinc de cada deu dones. 

Les cancel·lacions de visites postpart presencials van ser gairebé idèntiques per a dones primípares i no primípares. Amb tot, el fet de no poder participar en cap curs o grup, presencial o telemàtic de postpart i suport a la lactància, va tenir un impacte especialment negatiu entre les dones primípares, les quals van mostrar sentiments molt més negatius de desemparament i resignació. “El seguiment de la fase de postpart rep molta menys importància social en relació amb l’embaràs i el part. Això ja passava abans de la pandèmia i va continuar succeint durant la pandèmia, malgrat que la valoració física de les dones en el postpart és fonamental i no és substituïble per l’atenció telemàtica”, reflexiona Sandra Ezquerra.

Un exhaustiu estudi

L’objectiu d’aquesta investigació ha estat mesurar l’impacte de la gestió de la pandèmia de covid-19 en els serveis sanitaris d’atenció i acompanyament a la maternitat a Catalunya. La recerca s’ha realitzat amb les dades recollides a partir d'una enquesta realitzada a dones que van estar embarassades de l'1 de gener del 2018 fins al final de setembre del 2021, comptant amb un grup diana (dones amb una experiència posterior al 13 de març del 2020) i un grup control (dones amb una experiència anterior a aquesta data). 

La fase de recollida de dades es va dur a terme durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2021. En total es van obtenir 2.600 respostes, de les quals 2.070 es van considerar vàlides (1.862 grup diana i 208 grup control). L’equip d’investigació ha estat format per Sandra Ezquerra, Montse Fernández, Christel Keller, Michelle Borges, Marta Benet i Louise Bia. 

Els informes publicats arran de la recerca són: Impacte de la pandèmia en l’atenció al part de les dones amb resultat positiu de la COVID-19 (maig de 2022), Impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l’acompanyament durant el part (juliol de 2022), Impacte de la pandèmia en l’acompanyament durant l’atenció a l’embaràs (febrer de 2023), Impacte de la pandèmia de la COVID-19 a l’atenció sanitària durant l’embaràs (febrer de 2023) i Impacto de la pandemia de la COVID-19 en la atención sanitaria durante el posparto (març 2023).