Bonaventura Clotet: “Hi haurà una setena onada de covid-19 a la tardor, amb noves variants, però el que ens farà més mal serà la pèrdua d’immunitat amb el pas del temps”

La Sala Modernista del Casino de Vic va acollir ahir a la tarda la conversa divulgativa “Lliçons de la covid-19”, amb la participació dels doctors i investigadors Bonaventura Clotet, director de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat, i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC); Salvador Macip, director del grup de recerca Mechanisms of Cancer and Ageing Laboratory de la Universitat de Leicester (Regne Unit) i catedràtic de la UOC, i Roberto Elosua, director de la Càtedra de Salut i Població, vicedegà de Recerca i Internacional, i catedràtic de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. La taula va ser moderada per Marina Geli, coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC i directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS). 

Reflexions i conclusions de la pandèmia

La taula rodona va començar amb una breu introducció per part de Marina Geli sobre les conseqüències de la covid-19 i la seva afectació des del punt de vista social i econòmic, pel que fa a l’àmbit de la medicina i de la salut, i també respecte a l’evolució de la comunicació de la pandèmia.   

Roberto Elosua va donar el tret de sortida a les intervencions, explicant l'estreta relació que hi ha entre el món de la salut, la manera de viure de la població i la relació amb el món animal pel que fa a la possible transmissió de malalties. Sobre els efectes de la pandèmia, Elosua va fer referència a l’impacte que la covid-19 ha tingut en l'àmbit sanitari general, amb xifres com ara que “el diagnòstic de càncer ha disminuït un 12%” i que “de mitjana s’arriba 30 minuts més tard a l’hospital quan es té un infart”. Segons Elosua, però, “el gran impacte ha estat per a la salut mental de les persones, ja que els símptomes de depressió s’han duplicat” (5% de la població prepandèmia i 10% amb les dades actuals) i “l’impacte i afectació més greu l’han patit les persones grans i les classes més desfavorides”.

Per la seva banda, Salvador Macip va assegurar que en el futur hi haurà més pandèmies, i que la preparació i la coordinació seran clau a l’hora d’enfrontar-s’hi. Macip va insistir en el fet que “la falta de coordinació a escala mundial va fer que empitjorés la pandèmia” i que, per això “cal trobar algun organisme o xarxa que permeti millorar-la". Va tancar la seva intervenció obrint un debat sobre la “pantètica”, l’ètica en temps de pandèmia: “totes les decisions que estem prenent tenen un impacte sobre la població. Estem posant en perill els col·lectius més fràgils”. Per il·lustrar-ho, va posar sobre la taula el cas del Regne Unit, en què el moment de mortalitat més baix es va produir l’estiu passat i ara es tornen a trobar "en un moment de mortalitat 50 vegades més alt, que han assumit com a normal, amb 2.000-1.200 morts a la setmana”.

Finalment, Bonaventura Clotet també va mostrar-se convençut que una inversió en investigació a temps hagués permès frenar els efectes del virus a escala mundial i va remarcar la importància d’invertir diners en la recerca de malalties zoonòtiques, transmeses d’animals a persones, “perquè el canvi climàtic i la desertització provocaran que siguin més comuns”. “Ens hem de poder anticipar a aquestes malalties”, i va afegir que “els virus van ser els primers que van aparèixer a l’Univers, i seran els últims a desaparèixer, de manera que amb ells s’acabarà la història”. Clotet també va explicar que els virus “busquen una situació òptima de matar poc, però contagiar molt, tal com aconsegueix l’Omicron, per tal de generar poca resposta immunitària i continuar infectant”. I va vaticinar que “hi haurà una setena onada cap a la tardor, i veurem quines variants noves van apareixent. El que ens farà més mal, però, serà la pèrdua d’immunitat que anirem tenint al llarg del temps”. Clotet tancava la intervenció remarcant la importància del rigor del mètode científic i de poder fer recerca tant per trobar què funciona com allò que no.

El pes de la comunicació

Els tres investigadors van remarcar la importància de la comunicació en època de pandèmia i van coincidir en un dels elements de millora amb vista a futures situacions similars, sobretot per prendre mesures preventives. “S’ha de validar de forma empàtica, amb dades vàlides i de forma transparent”, va argumentar Elosua. Per la seva banda, Macip va explicar que la velocitat de reacció va ser molt pobre des d’un inici, i que “els científics poden descobrir la millor vacuna o tractament, però si no ho sabem explicar no servirà de res” i va posar com a exemple el fet que, a finals d’estiu i amb la disminució de la immunitat, serà clau explicar a la població més vulnerable la necessitat d’una quarta dosis. Finalment, Clotet va afegir que una comunicació clara és una gran contribució en la lluita contra la pandèmia: “Hem de donar prioritat a una informació clara i correcte, no pas a voler quedar bé”.

En aquest sentit, “Lliçons de la covid-19” va posar èmfasi en la importància de la recerca en sanitat, però també en salut animal i mediambiental, i en trobar punts de comunicació entre aquests àmbits, que cada vegada aniran més relacionats. Més enllà de la comunicació efectiva, els experts van coincidir en la importància d’una coordinació eficaç, del sentit crític i d’escoltar les veus dels experts.

L’obligatorietat de vacunar, a debat

Les intervencions van donar peu a un diàleg molt participatiu amb una aportació destacada d’Antoni Bayés de Luna, que va obrir el debat sobre l'obligatorietat de la vacunació. En aquest sentit, els tres experts van coincidir en el fet que la clau és aconseguir convèncer la ciutadania de la necessitat de fer-ho. Per Elosua, “és important que les persones que treballen amb col·lectius vulnerables es vacunin”. Durant el torn de preguntes també es van tractar temes com la necessitat d’investigar aspectes com saber qui pot ser població vulnerable quan s’infecti, una qüestió que encara no té una resposta clara; saber la durabilitat de la immunitat que aporten a la població les vacunes i la infecció, o entendre el paper destacat d'un model de finançament més efectiu en recerca.

Marina Geli va esperonar els experts a tancar la taula amb una mirada optimista. En aquest sentit, Robert Elosua va fer referència a la necessitat que la societat mantingui la complicitat obtinguda davant la pandèmia a l’hora d’encarar reptes com el canvi climàtic. Salvador Macip va fer al·lusió al pas endavant que ha fet la comunitat científica a l’hora d’entomar un paper més comunicatiu i a l’hora de fer entendre a la població la importància de la recerca. Bonaventura Clotet va fer l'última intervenció afirmant que “per poc que donin a la recerca i a la ciència, hi ha tant de talent que podrem avançar-nos a possibles complicacions”.

“Lliçons de la covid-19” va exhaurir les places presencials i, atès l’interès generat, es va oferir en directe a través del canal de YouTube del Casino de Vic. En total el van seguir prop d’una seixantena de persones de manera presencial i a través de l’streaming. Aquesta xerrada forma part del programa d’activitats de la Primavera de la Ciència, coordinat per la Unitat de Divulgació Científica de la UVic-UCC. L’organització va anar a càrrec del Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement i la Unitat de Divulgació Científica de la UVic-UCC, amb la col·laboració de la Facultat de Medicina, la Càtedra de Salut i Població, el Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat,  Mechanisms of Cancer and Ageing Laboratory i el Casino de Vic.