Bert Molewijk inaugura el III Congrés Internacional de Bioètica afirmant: “Necessitem el diàleg perquè no hi ha una decisió universal del que és moralment correcte”

Bert Molewijk, professor d’Ètica i Humanitats a la University Center d’Amsterdam i president de la European Association of Centres of Medical Ethics (EACME), considera que, en l’àmbit de l’ètica, tot i que sovint utilitzem la paraula diàleg de forma superficial, “necessitem el diàleg perquè no hi ha una decisió universal del que és moralment correcte o no”. Segons ell, el diàleg és una activitat ètica que consisteix a qüestionar els propis raonaments, reflexionar, aprendre i, potser, canviar, ja que “si hi ha un espai segur de diàleg es pot ser molt crític sense ser ofensiu”. En aquest sentit, ha subratllat que “l’ètica hauria de ser un lloc segur on discrepar de forma constructiva”. Així ho ha expressat aquest matí a la conferència inaugural del III Congrés Internacional de Bioètica, un esdeveniment que té lloc avui, dijous, i demà, divendres, a l’Aula Magna de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), organitzat per la Càtedra de Bioètica Fundació Víctor Grífols UVic-UCC.

En el transcurs de la seva conferència, que duia per títol “Creating Impact Together: Dialogical Ethics Support in the Deliberation of Moral Uncertainty and Disagreement”, Molewijk s’ha referit també al suport a l’ètica clínica, que no només consisteix a oferir uns serveis o unes eines als professionals de la salut sinó que és tot un àmbit de recerca que requereix la confluència de diverses experteses. “Abans l’ètica se centrava a resoldre qüestionaments morals, però ara també oferim atenció a les persones que treballen en centres de salut”, ha explicat. Molewijk també ha parlat de la deliberació moral de casos i del mal ús que a vegades se’n pot fer, ja que “no es tracta d’arribar a una decisió aplicant l’autoritat”. 

A la part final de la seva ponència, aquest consultor en ètica clínica s’ha referit a la poca participació dels pacients en el suport ètic i en la deliberació moral de casos i en les diverses formes que existeixen per augmentar aquestes aportacions. “Moltes persones creuen que és perillós incorporar-hi els pacients i tenen por de la seva participació”, ha dit, i per això cal experimentar més, especialment per incloure sobretot els pacients infantils en el suport ètic, ja que la participació dels pacients “augmenta el pensament crític dels sanitaris”. Molewijk ha conclòs la seva xerrada comentant que no s’ha de pensar en l’ètica per se sinó en el seu impacte.

Inauguració del congrés

La inauguració del congrés, que reuneix unes 200 persones, ha estat presidida per Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC; Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica Fundació Víctor Grífols UVic-UCC, i Victòria Camps, presidenta de la Fundació Víctor Grífols. El rector ha destacat la importància que la bioètica surti dels àmbits estrictament sanitaris, tal com la UVic-UCC fa incorporant aquesta disciplina de manera transversal a diverses titulacions, “i s’apropi als problemes socials complexos de manera pràctica per analitzar-los”.

Núria Terribas ha agraït a la UVic-UCC la proposta per crear la Càtedra de Bioètica, el 2015, la qual cosa ha representat “l’oportunitat perquè en els últims deu anys la Fundació Víctor Grífols hagi pogut desenvolupar la part acadèmica i de recerca, de manera que ha sigut un win-win”. Terribas ha esbossat els temes de les ponències d’enguany dient que “parlar de bioètica i ciutadania era una assignatura pendent”.

Victòria Camps ha fet èmfasi en el fet que la Universitat “doni suport a la investigació i a l’aplicació de la bioètica, una disciplina relativament nova que té el perill d’estancar-se en els temes de sempre”. Camps ha valorat positivament que el tema d’enguany, “Bioètica i ciutadania”, “sigui obert i permeti aportar moltes idees”, ja que algunes vegades “tenim un marc mental una mica antiquat i paternalista”, ha manifestat.

Primeres taules rodones

Després de la conferència inaugural, s’ha fet la primera taula rodona programada, sobre “Comitès d’ètica, ciutadania i deliberació”, en la qual han participat Lydia Feito, professora de la Universidad Complutense de Madrid; Juan Pablo Beca, metge pediatre; Tomás Domingo, professor de Filosofia de la UNED, i Olga Rubio, metgessa de l’Hospital Clínic. En aquest debat s’ha abordat la necessitat de fer accessibles els comitès d’ètica en salut i en serveis socials a la ciutadania i d’incorporar-hi la veu de les persones afectades.

Aquesta tarda, a partir de les 14.30 h, ha començat la segona taula rodona “Humanització de la salut”, en la qual participa Carme Bertral, metgessa d’atenció primària; Esther Giménez-Salinas, síndica de greuges de Catalunya; Javier Rivas, vicepresident del Comitè d’Ètica del Centre d’Humanització de la Salut, i Andoni Lorenzo, president del Fòrum Espanyol de Pacients. El tema que es tracta és, en un context de medicina hipertecnificada, la importància d’oferir un tracte personalitzat, correcte i respectuós amb la dignitat, els drets, els valors i les preferències de les persones.

El programa d’actes d’avui es clourà amb la conferència “Bioètica oberta a la ciutadania”, a càrrec de Francesc Torralba, professor de la Universitat Ramon Llull. Aquesta activitat externa està oberta a tot el públic i es farà a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, a les 19 h.

Jornada de demà, divendres

El III Congrés Internacional de Bioètica continuarà demà, divendres, amb tres sessions de comunicacions simultànies i, a partir de les 12 h començaran les taules rodones. La primera portarà per títol “Autonomia i col·lectius vulnerables” i tindrà com a convidats Àurea Autet, directora de Salut Mental a la Fundació Althaia; Pep Solé, director de la Fundació Support; Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica Fundació Víctor Grífols UVic-UCC, i Jordi Amblàs, responsable d’Atenció Integrada Social i Sanitària al Departament de Salut. Els ponents debatran sobre el nou paradigma ètic i normatiu que ha d’assegurar que les persones amb més dificultats per ser protagonistes de les seves pròpies decisions s’impliquin en els seus processos i puguin autogestionar les seves vides.

A la tarda, a les 15.30 h, es farà la quarta i última taula rodona del congrés, “Participació ciutadana i veus públiques”, on es tractarà l’exigència que la ciutadania tingui un paper actiu i visible com a “veu pública” en els àmbits d’influència dominats pels mitjans de comunicació, les xarxes socials i les múltiples aplicacions de salut, entre altres. Hi participaran Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País; Mònica Terribas, periodista i professora de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, i Espartac Peran, periodista de 3CAT, Televisió de Catalunya.

El congrés finalitzarà amb la conferència de cloenda, a les 17 h, de Victòria Camps, presidenta de la Fundació Víctor Grífols.