Teoria de la Comunicació

Objectius

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és donar a conèixer les teories existents en l'àmbit de la comunicació en un sentit ampli i en el context de la societat contemporània actual. D'aquesta manera, es tracta tant la comunicació humana sense mediació tecnològica (intrapersonal i interpersonal), com les teories sobre els mitjans de comunicació, la incidència social de la comunicació i l'anàlisi de continguts i audiències, entre altres aspectes. També s'aprofundeix en el coneixement de les teories relacionades amb la societat de la informació i la comunicació digital.

En darrer terme, el que es pretén és fomentar l'esperit d'anàlisi crítica dels estudiants en relació amb el paper que desenvolupen els mitjans de comunicació convencionals i els nous formats digitals en l'actual societat de la informació i del coneixement.

Resultats d'aprenentatge

• Demostra coneixements avançats dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en l'àmbit de les teories de la comunicació.
• Mostra habilitats per a la reflexió crítica en els processos vinculats a l'exercici de la professió.
• Analitza les capacitats personals i professionals pròpies en relació amb diferents àmbits de la pràctica professional.
• Reconeix les tradicions científiques en comunicació.
• Identifica els paradigmes i la tradició en comunicació.
• Analitza críticament el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual.
• Reconeix el paper de la comunicació en la societat contemporània.
• Coneix diferents maneres de representar, reproduir i expressar imatges.

Competències

Generals

• Mostrar habilitats de relació interpersonal, d'adaptació a situacions noves i per al treball en entorns de pressió.
• Organitzar i planificar tasques vinculades a l'exercici professional a través d'una gestió correcta del temps i de la temporització d'aquestes tasques.

Específiques

• Transferir coneixements relacionats amb la història, els llenguatges, les teories i els models de la comunicació, així com de la història de l'art i les teories de la imatge.

Bàsiques

• Demostrar posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, que se sol trobar en un nivell que, si bé se sustenta en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi.

Transversals

• Actuar amb esperit i reflexió crítics davant el coneixement en totes les seves dimensions. Mostrar inquietud intel·lectual, cultural i científica i compromís cap al rigor i la qualitat en l'exigència professional.
• Projectar els valors de l'emprenedoria i la innovació en l'exercici de la trajectòria personal acadèmica i professional, a través del contacte amb diferents realitats de la pràctica i amb motivació envers el desenvolupament professional.

Continguts

1. Per què estudiar comunicació?
   1. Què és la "teoria de la comunicació" i per a què serveixen les teories de la comunicació?
   2. Estudio comunicació, faig ciències?
   3. El procés de comunicació
   4. La importància de la comunicació en la vida social
   5. El caràcter interdisciplinari de la comunicació
2. Mitjans de comunicació i poder: La perspectiva funcionalista
   1. L'establiment d'un ordre del dia
   2. L'espiral del silenci de Neumann
   3. Teoria d'usos i gratificacions
   4. Emissió i recepció en la comunicació de masses: el gatekeeper (porter)
   5. Els marcs de notícies
   6. La recerca de la comunicació de masses: continguts, discurs, audiències, etc.
   7. La perspectiva funcionalista de la teoria de la comunicació
   8. Orígens, funcions i crítiques al funcionalisme
3. La perspectiva interpretativa de la teoria de la comunicació
   1. L'Escola de Palo Alto
   2. Interaccionisme simbòlic
   3. Erving Goffman
   4. Construccionisme
   5. L'etnometodologia
4. La perspectiva crítica de la teoria de la comunicació
   1. L'Escola de Frankfurt
   2. Economia política
   3. Estudis culturals
5. Societat digital i teoria de la comunicació
   1. La importància de la tecnologia
   2. El món digital
   3. Les xarxes socials estan canviant els paradigmes clàssics?

Avaluació

L'assignatura es treballa mitjançant avaluació contínua. Configuren l'avaluació contínua els elements següents:

• Un examen específic d'avaluació. Equival a un 30 % de la nota final de l'assignatura. L'examen pot incloure continguts teòrics i pràctics. És individual. És l'única activitat que es pot repetir per superar el curs (en les dates oficials).
• Treball pràctic (individual i en grup). Són activitats pràctiques: sessions de debat, activitats dirigides, presentacions específiques, casos pràctics, etc. Equival a un 55 % de la nota final de l'assignatura. És obligatori presentar totes les tasques en el termini establert. Aquestes activitats no es poden recuperar.
• Participació activa i seguiment del treball realitzat (individual i/o en grup). La participació activa implica utilitzar diferents metodologies, com l'aprenentatge mitjançant l'ensenyament (learning by teaching), i equival a un 10 % de la nota final de l'assignatura. És obligatòria. No es pot recuperar.
• El seguiment del treball realitzat equival a un 5 % de la nota final de l'assignatura. S'avalua observant el rendiment de l'estudiant en el treball pràctic mitjançant l'avaluació contínua duta a terme al llarg de tot el semestre.

Per calcular la mitjana de tots els elements avaluats de l'assignatura, cal obtenir una nota mínima de 4 en tots ells. Per tant, si se suspèn una de les parts avaluades de l'assignatura amb una nota inferior a 4, sigui quina sigui, ja no hi ha possibilitat d'aprovar l'assignatura. Això vol dir, per exemple, que les persones que obtinguin un 7 a l'examen i un 3 en la mitjana de les pràctiques no poden aprovar l'assignatura. Per altra banda, les persones que obtinguin un 4 a l'examen i un 6 en la mitjana de les pràctiques no poden aprovar l'assignatura.

Cada curs hi ha dues convocatòries de l'examen específic d'avaluació. Les instruccions de cada activitat pràctica es detallen prèviament al campus virtual.

Metodologia

La metodologia de l'assignatura combina teoria i pràctica. A més de les sessions amb tot el grup classe, hi ha el treball autònom de cada alumne i la possibilitat de fer tutories (individual i/o grupal). Així mateix, es combinen diferents metodologies d'aprenentatge actiu, com ara l'aprenentatge mitjançant l'ensenyament, l'aprenentatge cooperatiu i l'aprenentatge a través de casos reals, entre d'altres.

Bibliografia

Bàsica

• DeFleur, M. and DeFleur, M.H. (2009). Mass Communication Theories: Explaining Origins, Processes, and Effects. Routledge.
• Fernández, Rovira C. & Giraldo Luque, S. (2022). Predictive Technology in Social Media. CRC Press.
• Fuchs, C. (2020). Communication and Capitalism: A Critical Theory. University of Westminster Press.
• Griffin, E., Ledbetter, A. and Sparks, G. (2014). A first look at Communication Theory. McGrawHill.
• Mattelart, A. and Mattelart, M. (1998). Theories of communication. A short introduction. Sage.

Complementària

El professorat facilita les referències de la bibliografia complementària i de lectura obligatòria en el transcurs de l'assignatura a través del Campus Virtual.