Tàpies e l'immateriale

Tàpies e l’immateriale

A càrrec del Giuseppe Di Giacomo

Presentació a càrrec d’Ignasi Roviró

Allò que fa encara més moderna la pintura de Tàpies és la renúncia radical a la bellesa i a tot sentit que una obra d’art pugui reclamar. Això es tradueix en la seva pintura en l’adopció d’elements i objectes de la quotidianitat, en l’ús dels fragments i en el caràcter d’inacabat que caracteritzen tota la seva producció. L’element matèric, propi de l’obra de Tàpies, no s’exhaureix mai en la mera presentació de la matèria, sinó que implica una elaboració. Amb això s’afirma que tota matèria, per ser artística, ha de ser “formada”.

Giuseppe Di Giacomo és catedràtic d’estètica de la Universitat de Roma La Sapienza i director del Museo Laboratorio di Arte Moderna de la mateixa universitat. És fundador i membre del comitè científic de la Societat Italiana d’Estètica. Dirigeix diverses col·leccions editorials i forma part del consell científic de les revistes Paradigmi i Rivista di estetica. Ha publicat diverses monografies a l’entorn de l’art, de l’estètica i la filosofia, com ara Dalla lògica all’estetica. Un saggio intorno a Wittgenstein (1989); Estetica e literatura. Il grande romanzo otra Ottocento e Novecento (1999); Introduzione a Paul Klee (2003), Alle origini dell’opera d’arte contemporanea (2008), Beckett ultimo atto (2009). Recentment ha publicat estudis sobre artistes contemporanis com ara Kandinskij, Tàpies o Kiefer.

Dijous 6 d’octubre de 2016, Sala Modernista del Casino de Vic, a les 19h. Entrada gratuïta.