Exposició Josep Vernis a Torelló

Exposició Josep Vernis a Torelló, del 16 de setembre al 22 d'octubre

L’exposició de Josep Vernis es pot visitar a la sala d’Exposicions de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, del 16 de setembre al 21 d'octubre de 2016. Compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torelló, l'Escola d'Arts Plàstiques de Torelló, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i del programa Fem UVic-UCC Territori.

Aquesta exposició antològica itinerant de l’obra de Josep Vernis es va presentar per primera vegada l’octubre de 2014 amb motiu de la inauguració de l’Espai Josep Vernis al campus de Vic de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

L’exposició es pot visitar del 16 de setembre fins al 22 d'octubre, i el mateix dia 16 de setembre a les 20h es portarà a terme l'acte inaugural. L'horari per veure l'exposició és de dilluns a divendres, de 5 a 8 del vespre i dissabte, de 6 a 8 del vespre.

Josep Vernis

Josep Vernis, professor estat de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, és un artista d’una trajectòria llarga i fructífera basada en el compromís estètic i social. La seva obra està marcada pel risc, per la independència de modes i de tendències estètiques i, sobretot, per la decidida voluntat  d’adaptar les formes d’expressió a una poètica sòlida i particular. La dilatada trajectòria creativa de Vernis es construeix a partir d’una llista de contraposicions terminològiques o dualitats com racionalitat i irracionalitat, ordre i caos, color i forma, extraversió i interiorització i, en últim terme, figuració i abstracció, que conviuen en perfecta harmonia a les obres fins a convertir-se en el magma essencial d’un llenguatge propi. La relació entre aquests contraris crea una tensió, fonamental en els seus treballs, que l’artista disposa de manera calculada, convertint-la en potència creativa.

La línia, la figura i el color, components inherents al treball pictòric des dels inicis, es combinen amb el degoteig, la grafia i els regalims de pintura sobre cartró o tela per dotar els seus treballs d’un intens batec interior que tradueix el delit vital de l’autor en afrontar cada obra. Aquestes característiques també són presents a les seves grans superfícies murals. Aquesta gosadia no ens ha d’estranyar gens, perquè la pintura de Vernis demana, sovint, la superació dels límits imposats per la tela. Amb matisos, podríem parlar d’una manera semblant dels seus treballs escultòrics, una altra de les tècniques artístiques en les quals esmerça temps i tragí en la solitud còmplice del taller. Cadascuna de les peces tridimensionals, tant les de petit format com les escultures públiques, porta la traça de la seva experiència en el terreny conceptual i ens permet resseguir-hi l’empremta d’un llenguatge igualment intrínsec, il·latiu i distintiu.