Un projecte coordinat pel CT BETA situarà Catalunya com a referent europeu en la reducció del malbaratament alimentari

Catalunya treballa, des de fa anys, en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, a través del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAC) i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). De fet, Catalunya és la primera regió a Europa amb una regulació específica: la Llei 3/2020. Aquesta normativa és pionera a definir i incorporar les pèrdues alimentàries que es produeixen en la producció primària en les polítiques de prevenció i sostenibilitat de la cadena alimentària i en implicar-hi els seus operadors. En aquesta línia, un dels objectius del projecte europeu FOLOU, coordinat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és recollir l’experiència acumulada fins ara i sumar-hi el nou coneixement que es generarà amb les proves pilot i els casos d’estudi del nou projecte. D’aquesta manera, Catalunya es posicionarà com a referent europeu en desenvolupament d’estratègies per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari al sector primari.

La reunió de llançament del projecte FOLOU, que compta amb la participació destacada del DAAC i l’ARC, s’ha fet aquesta tarda a les instal·lacions del CT BETA. A l’acte de presentació del projecte hi ha assistit Joan Gòdia, director general d’Empreses Alimentàries, Qualitat i Gastronomia de la Generalitat de Catalunya; Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC; Sergio Ponsá, director del CT BETA, i Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya, entre altres.

Baños ha donat la benvinguda a totes les persones assistents i ha comentat que “una tasca essencial de les universitats és acompanyar la societat en la resolució de les seves necessitats més urgents”. En un context de crisis diverses com ara la superpoblació, l’escalfament global, una climatologia cada vegada més extrema i la crisi energètica, “estarem d’acord que la lluita contra el malbaratament alimentari, eix central del projecte FOLOU, ha de ser una prioritat”, ha dit. El rector també ha destacat que el CT BETA representa el tipus de recerca que vol fer la UVic-UCC, “amb visió i vocació internacional, innovadora, aplicada i conscient, i que aporta solucions a problemes reals”.

Ponsá ha fet una presentació del CT BETA a tot el públic assistent, en què ha destacat els principals àmbits en els quals treballa i ha apuntat la importància “que la recerca pugui acabar tenint un impacte en la societat”. Centrant-se en el projecte FOLOU, Ponsá ha posat en relleu les conseqüències que té el malbaratament alimentari des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. En aquest sentit, ha afegit: “Hem de desenvolupar noves metodologies i eines que ens serveixin per quantificar el malbaratament alimentari i, alhora, estudiar la manera d’implementar-les”.  

Gòdia, per la seva part, ha destacat la tasca que des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’està fent des de fa anys en el camp de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Com a exemples ha posat la Llei 3/2020, amb la qual “Catalunya és pionera en la prevenció del malbaratament alimentari al sector primari” i el Pla estratègic d’alimentació de Catalunya, que ha contribuït “a fer de Catalunya un país sostenible”.

Transferència de coneixement entre regions

Des del projecte FOLOU, que desenvoluparà noves metodologies i eines per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari al sector primari, es treballarà activament per transferir l’experiència de Catalunya cap a altres regions que necessitin dissenyar noves metodologies per mesurar el seu propi malbaratament alimentari que s’adaptin a les seves realitats. A llarg termini, la transferència de coneixement entre regions i cap a les institucions europees “ha de permetre harmonitzar el mètode de càlcul del malbaratament alimentari entre diferents països i disposar de millors registres de dades nacionals i europees”, ha explicat Joan Colón, investigador principal del CT BETA al projecte FOLOU.

En aquest sentit, la Comissió Europea ja ha establert un mètode comú i els requisits mínims per reduir la quantitat de residus alimentaris en l’àmbit nacional. Amb tot, encara es tracta d’un enfocament molt general, que no inclou totes les particularitats que influeixen en el fenomen del malbaratament alimentari. Des del projecte FOLOU, doncs, s’espera ajudar a donar resposta a la necessitat urgent de crear nous mètodes per calcular la magnitud de les pèrdues ocasionades pel malbaratament alimentari i aplicar mesures eficients a curt termini que ajudin a reduir-lo. “El malbaratament alimentari suposa un impacte negatiu per a la societat en molts nivells, provoca inseguretat alimentària i genera impactes ambientals de tota mena”, ha subratllat Joan Colón. Aquests impactes poden incloure emissions de gasos d’efecte hivernacle innecessàries, malbaratament de recursos hídrics i degradació d’alguns ecosistemes i de la seva biodiversitat.

Reconeixement d’imatge o intel·ligència artificial

El projecte FOLOU tindrà un vessant tecnològic. “Esperem validar l’ús de sis tecnologies aplicades de forma innovadora al control del malbaratament alimentari, com ara sistemes de reconeixement d’imatge o intel·ligència artificial”, ha detallat Colón. Com a resultat destacat, FOLOU crearà una nova eina d’avaluació de la sostenibilitat que permeti quantificar de forma eficient, estandarditzada i fiable els impactes ambientals, econòmics i socials derivats del malbaratament alimentari, per tal de poder identificar sobre quines etapes de la cadena de valor convé actuar.

El principal focus del projecte es posarà sobre l’etapa de producció primària, la més difícil de monitorar, atès que amb els recursos tècnics actuals es requereix molt de temps o té un cost econòmic molt elevat. Aquesta etapa inclou principalment les activitats agrícoles, l’aqüicultura, la pesca i altres activitats del sector primari, on moltes de les pèrdues d’aliments es produeixen abans que el producte sigui comercialitzat, així com en el procés de manipulació i emmagatzematge. La World Wildlife Fundation estima que, només al sector primari, la xifra mundial de malbaratament alimentari pot arribar fins als 1.200 milions de tones anuals.

El projecte FOLOU, finançat pel programa Horizon Europe de la Comissió Europea, treballarà per garantir l’adopció dels resultats del projecte per part de totes les parts interessades principals: productors primaris, comerç al detall, consumidors, responsables polítics i investigadors. El seu pressupost global serà de gairebé 7 milions d’euros i hi treballarà un consorci internacional format per 16 socis. A banda de la participació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i de l’Agència de Residus de Catalunya, també hi prendrà part la Fundació Espigoladors.