Un miler de persones en les Jornades de Portes Obertes del Paranimf de la UVic-UCC
Prop d’un miler de persones van visitar aquest cap de setmana passat el nou Paranimf de la UVic-UCC, situat a l’antiga església de l’Hospital de la Santa Creu de Vic. Un cop celebrada la cerimònia d’inauguració del curs 2022-2023 el divendres al matí, el nou Paranimf va obrir les portes durant tot el divendres a la tarda i tot el dissabte per tal que la comunitat universitària, així com la ciutadania en general, pogués conèixer de prop aquesta nova instal·lació que s’ofereix a la ciutat.
Mentre van durar les Portes Obertes, hi va haver un flux constant d’entrades i sortides de persones interessades a veure com havia quedat la restauració de l’interior de l’església, ara dessacralitzada, així com la Sala Gòtica annexa, que també s’obria al públic després de temps de restauració. Igualment, es podia visitar el Claustre de Casa de Convalescència, on han quedat instal·lats uns panells informatius sobre la història de l’edifici i el seu procés de restauració.
Més de dues-centes persones en la visita guiada
Un dels moments de més afluència va ser el dissabte al migdia, quan els arquitectes Josep Lluís Vives, Victòria Bassa, Núria Ayala i Xavier Figuerola, responsables de les obres de restauració del Paranimf, la Sala Gòtica i de la Casa de Convalescència, van fer una visita guiada per explicar tant els orígens històrics de l’edifici i les seves característiques arquitectòniques, com els detalls tècnics necessaris per convertir aquest espai de culte en un espai funcional que permetrà acollir tota mena d’actes. A la visita s’hi van aplegar més de dues-centes persones.
Un edifici amb molta història
L’església de l'Hospital de la Santa Creu de Vic, la va construir a mitjan segle XVIII el mestre d’obres Josep Morató i Sellés, just al costat de l’hospital del mateix nom, fundat al segle XIV. Poc després, el seu nebot, Josep Morató Codina, va ampliar l’espai amb la Casa de Convalescència, avui seu del Rectorat de la UVic-UCC, de la Fundació Universitària Balmes, d’altres serveis universitaris i de Creacció.
Era una època d’expansió de la ciutat i de donar forma a l’eixample barroc i a l’antic barri de Sant Joan. De fet, el conjunt d’edificis que conformen l’església de l'Hospital de la Santa Creu, l’hospital i la Casa de Convalescència són, avui dia, els més antics situats fora del perímetre de la ciutat emmurallada. A més, són el testimoni d’un canvi arquitectònicament radical en la disposició dels edificis, de l’adopció de solucions innovadores i de la creació d’un estil propi, que porta el segell de la nissaga vigatana dels Morató. Quatre generacions de mestres d’obres i escultors d’aquesta família hi van treballar des de finals del segle XVII i al llarg del XVIII.
L’església de l’Hospital de la Santa Creu de Vic té una nau única de gran volum, fraccionada per quatre crugies, o trams diferenciats, una estructura que es desmarca de la planta conventual tradicional emprada fins al moment, caracteritzada per una nau llarga amb capelles laterals, creuer i presbiteri amb un altar i retaule. A l’interior, elegants pilastres adossades amb arcs principals suporten l’anell de la cúpula del transsepte i marquen l’arquitectura general de l’espai. A fora, la portalada queda emmarcada per una complexa arquitectura en pedra, i forma un retaule que ressalta enmig de l’austeritat del conjunt, el qual queda recollit en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i té la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL).
Una suma d’esforços
El projecte de restauració ha estat una iniciativa conjunta de la UVic-UCC, de l’Ajuntament de Vic i de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic. A més, ha comptat amb finançament del Departament de Cultura de la Generalitat, de l'Obra Social "la Caixa" i de la Diputació de Barcelona, aquesta darrera emmarcada en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible que fa referència a Ciutats i Comunitats Sostenibles i que té, com a eixos principals, donar suport als ajuntaments en el desenvolupament urbanístic i en la gestió de polítiques d’habitatge, i promoure i difondre la cultura. La Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, propietària de l’espai, l'ha cedit a la Fundació Universitària Balmes, titular de la UVic-UCC, per als pròxims 25 anys i el seu ús serà compartit.
Notícies
La Xarxa Vives aprova col·laborar amb Escola Valenciana en la reconstrucció dels centres educatius afectats per la DANA, en una reunió a la UVic-UCC
La seu del rectorat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha acollit aquest dimecres la reunió de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives d’Universitats. La trobada ha reunit els representants de les 22 universitats membres i ha estat encapçalada...
En els darrers 25 anys els tennistes professionals s’han retirat d’un partit un 25 % més al circuit masculí i un 50 % més al femení
El període competitiu en el tennis professional s’inicia el mes de gener i finalitza el mes de desembre, fet que exigeix que els jugadors mantinguin el màxim rendiment esportiu durant llargs períodes de temps. Durant els darrers anys, les mateixes demandes del joc, que inclouen...
Pol Maya, Laurence Picq i Marc Marcé guanyen el Premi Fundació Sebastià Àlvarez en diferents categories
En el marc de les Jornades Miquel Martí i Pol celebrades a Roda de Ter aquest diumenge 10 de novembre va tenir lloc al Teatre Eliseu el tradicional acte de lliurament dels premis literaris, artístics i pedagògics, entre els quals els Premis Sebastià Àlvarez als...
El XII Col·loqui Internacional Verdaguer explorarà la influència de Guimerà i Verdaguer en la creació de l’espai literari català modern
La Societat Verdaguer, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans organitzen el XII Col·loqui Internacional Verdaguer, que porta per títol “Guimerà, Verdaguer. Institució i...