Un estudi identifica els buits de coneixement clau per abordar les causes de la pèrdua de biodiversitat

Les polítiques internacionals de sostenibilitat estableixen objectius clars per protegir els ecosistemes i la biodiversitat, però la forma d’aconseguir aquests objectius segueix essent difícil a la pràctica i la pèrdua de biodiversitat continua essent alarmant. Aquest context és el punt de partida d’un nou estudi que va publicar dilluns la revista científica Nature Sustainability, que identifica la necessitat d’un millor coneixement sobre la governança ambiental, les institucions i les connexions entre els sistemes socials i ecològics, amb l’objectiu de superar la pèrdua de biodiversitat.

El treball l’ha liderat Matias Mastrangelo, investigador de la Universidad Nacional de Mar del Plata (Argentina), i també el signa Elisa Oteros-Rozas, investigadora Juan de la Cierva de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El nou estudi, fet per un equip internacional de 32 experts, identifica els buits de coneixement clau que han de ser atesos per abordar les causes fonamentals de la pèrdua de biodiversitat, i reclama una investigació orientada a buscar solucions a la crisi socio-ecològica.

Per fer-ho, parteix de set avaluacions recents realitzades per l’organisme científic-normatiu IPBES, la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes. Aquestes avaluacions “sintetitzen el coneixement actual sobre la relació entre la societat i la naturalesa, inclòs el rol de les persones en la gestió dels ecosistemes per a proporcionar beneficis a les persones”, explica Elisa Oteros-Rozas. Els informes de l’IPBES són, en paraules de la investigadora, “una eina crítica per a informar, tant en la formulació de polítiques basades en l’evidència com per establir agendes d’investigació científica”.

Els autors han comparat els buits de coneixement identificats en els informes de l’IPBES amb els objectius clau de sostenibilitat internacional establerts per les Nacions Unides per assolir les Metes d’Aichi de Biodiversitat Biològica, acordades l’any 2010 en virtut del Conveni sobre la Diversitat Biològica i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Estratègies efectives, justes i inclusives

“Hem constatat que els objectius de sostenibilitat global no es poden aconseguir sense un millor coneixement de les retroalimentacions entre els sistemes socials i ecològics, i d’institucions de governança eficaces per brindar serveis ecosistèmics de manera equitativa i protegir a les persones vulnerables, explica Matias Mastrangelo. El director de l’estudi afirma que “ens cal identificar estratègies de gestió i polítiques pels ecosistemes i la biodiversitat que siguin efectives, justes, inclusives i que promoguin una bona qualitat de vida”.

L’anàlisi conclou que “s’han fet progressos per tancar alguns buits de coneixement prèviament identificats en l’Avaluació d’Ecosistemes del Mil·lenni 2005, entre les quals figura una millor 

comprensió de les tendències a llarg termini del canvi ecològic”, explica Oteros-Rozas. Tot i així, “després de dècades d’investigació persisteixen alguns buits de coneixement i n’han sorgit de nous”.

“Hem avançat molt en avaluacions globals, però el buit en investigació més urgent no ha canviat des de 2005: necessitem estratègies efectives per complir amb els nostres objectius de sostenibilitat”, afegeix la coautora Elena Bennett, professora associada de l’Escola d’Ambient McGill (Canadà). “En aquesta última avaluació, el paper del coneixement indígena i local per a mantenir els beneficis de la naturalesa per la gent s’ha convertit en un buit de coneixement clau”, explica Bennett segons la qual “ara hem de dialogar i coproduir coneixement amb aquells agents que tenen una gran experiència en canvi social i governança, inclosos els actors locals i els dirigents polítics”.

Noves formes de valorar el benestar humà i la protecció de la biodiversitat

En aquest sentit, les avaluacions de l’IPBES reflecteixen un creixent consens sobre la necessitat de noves formes de valorar tant el benestar humà com la protecció de la biodiversitat. Kimberly Nicholas, una altra de les autores i professora associada d’estudis de sostenibilitat a la Universitat de Lund (Suècia) assenyala que “està emergint un canvi de paradigma: la importància que es dona als valors humans i a les institucions col·loca les persones en el cor de la protecció de la naturalesa” i per això “necessitem noves formes de valorar el benestar humà i natural, més enllà de definir la qualitat de vida a partir del Producte Interior Brut”.

Finalment, els autors sostenen que els buits de coneixement que han identificat haurien de ser una aportació important pels nous objectius globals de biodiversitat establerts per ser adoptats el 2020 a la convenció marc de les Nacions Unides sobre Biodiversitat. “Tots els actors implicats s’han de centrar urgentment en millorar el coneixement sobre els buits identificats, sobretot a les regions on aquest és actualment absent”, diu Natalia Pérez-Harguindeguy, professora de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) i coautora de l’estudi. “El futur de la humanitat depèn de com responguem a l’actual crisis socio-ecològica”, conclou.

Referència

Estudi "Vacíos clave de conocimiento para lograr objetivos de sostenibilidad global" a Nature Sustainability (DOI: 10.1038/s41893-019-0412-1)