Un estudi del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC i l’ICRA ajuda el sector ramader a reduir els antibiòtics en els purins

L’eficàcia de les tecnologies instal·lades a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes (purins i fems) per eliminar o concentrar nutrients i per generar fertilitzants orgànics d’elevat valor agrícola ha estat àmpliament demostrada. A dia d’avui, però, la informació disponible sobre la capacitat d’aquests sistemes per reduir la concentració d’altres contaminants, com és el cas dels fàrmacs i els antibiòtics d’origen veterinari, és molt limitada. En part, la falta d’informació es deu al fet que en el marc regulador espanyol no existeix cap mesura que fixi les quantitats màximes permeses d’aquests contaminants emergents.

En aquesta qüestió, la Unió Europea ha proposat prendre algunes mesures, dins del marc del Pla d’Acció de la Contaminació Zero de la UE, com l’entrada en vigor del reglament de medicaments veterinaris i pinsos medicamentosos. Aquesta normativa pretén reduir el consum d’antibiòtics veterinaris i la restricció d’altres només per al consum humà. Així, a partir del 28 de gener de 2022 serà obligatòria la farmacovigilància d’antibiòtics veterinaris  i es revisaran les normes relatives a l’avaluació del seu risc al medi ambient.

En aquest context, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) acaben de presentar una guia tècnica que recull els resultats d’un estudi sobre la presència de fàrmacs i antibiòtics d’ús veterinari en dejeccions ramaderes i fa recomanacions sobre la manera com aquests contaminants es poden reduir amb les tecnologies actuals aplicades en el tractament dels purins. El manual pretén ser una eina per orientar les empreses del sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives i proposar estratègies de mitigació per tal d’evitar que la utilització de purins no suposi un risc per al medi ambient, la salut animal, i la salut pública.

La guia “Demostració de la capacitat de reducció d’antibiòtics en tecnologies de tractament de purins: Guia tècnica d’assessorament per al sector ramader” recull els resultats obtinguts en tres plantes reals de tractament de dejeccions ramaderes a la Catalunya Central. I, segons Meritxell Gros, investigadora de l'ICRA, "l'estudi confirma que tot i les millores que en els últims anys s’han fet al sector ramader per reduir el subministrament de fàrmacs i antibiòtics, les concentracions de fàrmacs i antibiòtics en purins de porc i fems de vaca detectades són remarcables, de fins a mg/L en fraccions líquides i de mg/kg en les sòlides". Aquestes concentracions són més altes en purins porcins. Els compostos detectats amb més freqüència són els antibiòtics del grup de les tetraciclines, fluoroquinolones, macròlids, lincosamides i  tiamulina, que s’utilitzen per al tractament de malalties gastrointestinals i respiratòries, juntament amb el flubendazol, un fàrmac per tractar els paràsits intestinals, i l’anti-inflamatori flunixina.

Quatre tecnologies consolidades
L’estudi realitzat pel consorci format pel CT BETA i l’ICRA s’ha realitzat dins el marc del projecte “Ajudes a les activitats de Demostració” del programa de desenvolupament rural 2014-2020 del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El treball se centra precisament en avaluar l’eficàcia de quatre tecnologies consolidades per reduir la presència de fàrmacs, antibiòtics i gens de resistència als antibiòtics en purins d’origen porcí i boví.

Una d’aquestes tecnologies és la separació de fases, que consisteix en separar la fracció líquida i sòlida dels purins. Una altra tècnica és la digestió anaeròbia, per a degradar la matèria orgànica, produir biogàs per generar energia i un digestat sòlid que es pot valoritzar com a bio-fertilitzant. La tercera tecnologia avaluada és la nitrificació-desnitrificació, que permet reduir les concentracions de nitrogen i matèria orgànica de les fraccions líquides de purins. I, en quart lloc, s’ha estudiat el compostatge, per reduir la matèria orgànica biodegradable de la fracció sòlida i obtenir un producte amb un elevat contingut de nutrients que pugui ser valoritzat com a bio-fertilitzant a l’agricultura.

També s’ha avaluat un tractament innovador, l’osmosi inversa, que concentra sals i nutrients i obté un corrent líquid, anomenat permeat, amb un baix contingut en sòlids, matèria col·loidal, ions, fàrmacs i antibiòtics. Finalment, aquest treball també analitza la necessitat d’implementar tecnologies de tractament addicionals per minimitzar el risc potencial associat a l’ús dels productes obtinguts com a fertilitzants en agricultura.

"Els resultats dels casos d’estudi demostren que, encara que les tecnologies per al tractament de dejeccions ramaderes estudiades hagin estat dissenyades per a la concentració o eliminació de nutrients, aquestes també poden ser útils per a la reducció de la concentració de fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari", explica Lídia Paredes, investigadora del CT BETA.

Recomanacions per al sector ramader
La guia tècnica conclou amb un seguit de recomanacions per al sector ramader, pel que fa a la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva valorització com a fertilitzants agrícoles. En primer lloc, constata que els sistemes de separació de fases sòlid-líquid o els d’osmosi inversa permeten obtenir efluents líquids (concentrat en el cas d’osmosi) i fraccions sòlides en el cas de la separació, amb continguts elevats d’aquests compostos. A més, amb l’osmosi s’obtenen efluents amb baixa concentració de fàrmacs i antibiòtics. En la recerca es va comprovar que, durant l’etapa d’osmosi, l’eliminació de fàrmacs i antibiòtics era alta (més del 90%); en el compostatge, els percentatges d’eliminació eren moderats-alts (més del 70%); durant la nitrificació-desnitrificació eren moderats (entre el 40% i el 80%) i amb la digestió anaeròbia eren moderats-baixos (10-60% amb algunes excepcions de compostos amb eliminacions altes).

En segon lloc, la recerca determina que els tractaments basats en el procés de nitrificació-desnitrificació (NDN), que s’utilitzen per eliminar nitrogen de les fraccions líquides dels purins, també són particularment eficients per a la reducció de fàrmacs i antibiòtics en fraccions líquides.

Una tercera conclusió apunta al fet que els sistemes de digestió anaeròbia (DA) presenten, de forma general, rendiments d’eliminació de fàrmacs i antibiòtics baixos i, per tant, es recomana l’aplicació de sistemes complementaris de post-tractament.

Finalment, l’estudi també conclou que el compostatge és l’opció preferent per tractar la fracció sòlida de purins i fems i els llots deshidratats del procés d’NDN, perquè aquesta tecnologia presenta un alt rendiment per reduir la concentració de fàrmacs i antibiòtics. Aquest punt és d’especial interès, ja que la major part dels fàrmacs i antibiòtics es concentren en aquesta fracció.

"Tal com apunta l’estudi, el potencial d’aplicabilitat d’aquestes tecnologies és molt elevat a Catalunya, on hi ha més de 20.000 explotacions ramaderes. En el disseny de noves plantes de tractament de purins seria convenient que es tinguessin en compte els resultats d’aquesta recerca", apunta Paredes. Les noves plantes haurien d’incloure, a més de l’eliminació de nutrients, la reducció i l’eliminació de fàrmacs, d’antibiòtics i de gens de resistència als antibiòtics.