Un estudi de Gonzalo Flores mostra la visió del professorat d’Educació Física sobre els conflictes a l’escola multicultural

Les classes d’Educació Física de les escoles multiculturals no presenten més conflictes de convivència que a la resta d’escoles catalanes, i els que s’hi originen no tenen el detonant en les diferències culturals de l’alumnat sinó en altres factors, com els problemes socioeconòmics de les famílies i la desatenció que pateixen alguns infants. Això és el que opinen la majoria de docents d’aquesta matèria en centres amb molta diversitat cultural, segons recull l’estudi “El professorat d’educació física i la seva visió sobre els conflictes a una escola multicultural”, publicat fa unes setmanes a la revista Educar. El treball el signa Gonzalo Flores, professor de CAFE de la UVic-UCC, que també en parla en un post al portal UDivulga, juntament amb Maria Prat Grau, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Susanna Soler, de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

L’estudi entén que les classes d’Educació Física són un dels espais de l’escola on tenen lloc més conflictes o on són mes freqüents, sobretot en comparació amb altres matèries curriculars. I es planteja què passa en aquesta assignatura a les escoles amb una representació més multicultural de l’alumnat en comparació amb la resta de centres. A partir d’entrevistes a docents i de l’observació no participant en contextos de classe real, el treball revela el punt de vista dels docents sobre la imatge social de l’escola multicultural, a nivell de conflictivitat, identifica les principals situacions conflictives que tenen lloc a les aules i justifica els motius que les originen.

Per fer-ho, els investigadors han recopilat les opinions del professorat d’Educació Física que treballa en centres de primària amb més del 50% d’alumnat d’origen estranger, sobretot del Barcelonès però també del Vallès Occidental.

Ni més conflictes ni de naturalesa diferent
La major part del professorat entrevistat desvincula la imatge estereotipada de l’escola multicultural com a espai de conflicte que existeix a nivell social i afirma que els problemes detectats no són diferents ni en nombre ni en tipologia als de qualsevol altra escola catalana. “Els problemes socioeconòmics de les famílies, que reverteixen en un comportament inadequat dels estudiants a l’aula, i la desatenció familiar que molts infants pateixen com a conseqüència dels problemes socials i econòmics assenyalats” són factors clau a l’hora d’entendre els conflictes generats a classe, explica Gonzalo Flores remetent-se als resultats de l’estudi.

Alhora, el professorat entrevistat és del parer que “la naturalesa pròpia i personal de cada infant també hi té molt més a veure”. En molts casos, a més, culpabilitzen les administracions públiques “per la seva inacció a l’hora de destinar suficients recursos o a evitar un desequilibri en l’escolarització”, i esmenten les característiques de l’entorn social, per exemple, les escoles gueto dels barris més desfavorits, com a element a tenir en compte.

Agressions verbals i físiques i un “racisme inconscient”
Entre les situacions conflictives més habituals a les sessions d’Educació Física l’estudi destaca les agressions verbals i físiques, i un racisme que el professorat defineix d’inconscient: “La majoria de docents no pensen que els insults racistes que es poden donar a les aules siguin alarmants ni tinguin una connotació cultural negativa”, explica Flores segons el qual s’entenen més com “l’ús de termes despectius que han quedat de manera inconscient en el vocabulari de l’alumnat i que utilitzen en situacions de tensió”. Els investigadors, però, també alerten que “entre el professorat sol existir la tendència a obviar o naturalitzar els insults racials i a no voler veure” aquest tipus de problema.

També cal tenir en compte el rebuig de determinats alumnes a mantenir contacte físic amb alguns dels seus companys, sovint arran del color de la pell (“en edats més primerenques la diversitat cultural pot sobtar”) o el gènere (“el rol de la dona, infravalorat en determinades cultures, pot dificultar el treball mixt”). La poca implicació de l’alumnat en l’assignatura, el desconeixement de la llengua vehicular i l’incompliment de certes normes higièniques com portar roba de recanvi també contribueixen a fer menys fluides les sessions. Amb tot, la majoria de professors estan d’acord a afirmar que amb el pas dels anys, i des dels inicis de l’escolarització de l’alumnat d’origen estranger fins ara, el nivell de conflictivitat escolar ha disminuït de forma important.

Els investigadors apunten a la formació del professorat com un element essencial per saber detectar i gestionar aquestes situacions. “Prevenir i resoldre tot tipus de conflicte, però sobretot els de naturalesa ètnica-cultural, és clau per garantir l’escola del futur”, afirma Flores segons el qual “invisibilitzar o banalitzar determinades situacions pot comportar greus conseqüències tant per a l’alumnat com per al futur de la societat”.