
Un estudi amb participació de Javier Martínez-Picado aconsegueix el segon cas al món de remissió del VIH sense antiretrovirals
La revista Nature va publicar aquest dimarts el cas d’una persona portadora del VIH que es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un limfoma i que porta 18 mesos en remissió del virus malgrat no prendre tractament antiretroviral. Es tracta del segon cas al món després del "Pacient de Berlín" el 2009 ja que, des de llavors, en totes les ocasions en què s’havia retirat el tractament després d’un trasplantament, el virus havia rebotat abans de l’any. L’estudi ha estat liderat pel University College de Londres i s’ha realitzat en el marc del consorci internacional IciStem, coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa (Barcelona) i el University Medical Center d’Utrecht (Holanda). Entre l’equip d’investigadors figura Javier Martínez-Picado, professor de la UVic-UCC i membre de la Càtedra de la Sida i Malalties Relacionades, que també és investigador ICREA a IrsiCaixa i colíder del consorci IciStem.
Els resultats de la publicació els va presentar el mateix Martínez-Picado aquesta setmana, en una roda de premsa on també van intervenir Bonaventura Clotet, director de la Càtedra de la Sida i d’IrsiCaixa; Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària “la Caixa”, i Maria Salgado, investigadora d'IrsiCaixa i també coautora de l'estudi. Dimarts, i coincidint amb la publicació a Nature, també es van presentar a la Conference of Retrovirus and Opportunistic Infections (CROI), a Seattle.
18 mesos sense tractament antiretroviral
El pacient era portador del VIH des del 2003 i l’any 2012 se li va detectar un limfoma de Hodgkin pel qual es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare el 2016. Les cèl·lules del donant tenien una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l'entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4. Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i a dia d’avui, 18 mesos després, el virus roman indetectable a la seva sang. Habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus sol rebotar al llarg de les primeres 4 setmanes.
El cas que es publica a Nature es converteix, d'aquesta manera, en la segona remissió de VIH al món. “La principal conclusió que extraiem de tota aquesta informació”, assenyala Javier Martínez-Picado, és que el 'Pacient de Berlín' no va ser simplement una anècdota i és possible aconseguir una remissió total del virus”. L’investigador afegeix que “tot i així, no volem parlar encara de cura, però més d’un any sense rebot viral és un fet que no s'havia vist des del 'Pacient de Berlín', motiu pel qual la nostra visió és molt optimista”, afegeix.
Diferències i similituds amb el "Pacient de Berlín"
El treball de Nature destaca diferències amb el "Pacient de Berlín". Mentre que les cèl·lules originals d'aquest últim ja presentaven parcialment la mutació CCR5 Delta 32, el pacient actual no la tenia originalment. A més, el cas de Nature es va sotmetre a una teràpia pretrasplantament molt menys agressiva i va rebre un únic trasplantament, mentre que el "Pacient de Berlín" es va sotmetre a dues intervencions consecutives. Això demostra, segons els investigadors, que es pot assolir la remissió fins i tot sense tenir una mutació prèvia en el receptor i mitjançant tractaments molt menys agressius per al pacient.
No obstant això, també hi ha coincidències entre tots dos pacients. Ambdós van rebre un trasplantament amb la mutació CCR5 Delta 32, van presentar una síndrome transitària de l'empelt contra l’hoste (una situació habitual després d’un trasplantament, en què les cèl·lules del donant ataquen les cèl·lules del receptor) i van aconseguir un reemplaçament total en sang perifèrica de les cèl·lules del receptor per les del donant.
Objectiu: el reservori viral
Per la seva banda, Bonaventura Clotet assenyala la importància d'un treball que llança noves dades sobre com eliminar el reservori viral, el principal causant que el VIH no es pugui erradicar. “Demostrar que es redueixen progressivament aquests amagatalls del virus serà crucial per confirmar que estem aplicant les estratègies correctes per a la curació”, explica.
Els investigadors també recalquen que el trasplantament de cèl·lules mare és un procediment mèdic de risc elevat i només es recomana per tractar pacients que pateixin una malaltia hematològica que no pugui tractar-se mitjançant altres teràpies. També posen l'accent en que la retirada del tractament antiretroviral només pot fer-se per decisió mèdica i mitjançant un seguiment exhaustiu de l'evolució del pacient.
Notícies

Un projecte social i un d’associatiu reben les primeres beques de la Càtedra del Món Rural de la UVic-UCC
En el marc de la Càtedra del Món Rural de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), avui s’han lliurat per primera vegada les Beques a la Innovació Rural, que substitueixen els anteriors premis anuals de la Càtedra. Aquestes beques, de periodicitat...

Arrenca una nova edició del Saló de l’Ensenyament
Aquest dimecres comença una nova edició del Saló de l’Ensenyament, l’esdeveniment de referència per als estudiants que busquen la millor oferta formativa. El Saló tindrà lloc al recinte firal de Montjuïc del 26 al 30 de març i reunirà una àmplia oferta acadèmica i orientativa...

Un projecte sobre la influència dels discursos d'odi guanya el projecte solidari del 8M
"Diagnosi de la influència dels discursos d’odi entre l’alumnat de la UVic-UCC", de les professores i investigadores Sandra Ezquerra, Marina Di Masso i Montse Martín, és la proposta guanyadora del projecte solidari del 8M que es convoca cada any a la UVic. Es tracta d’un...

La Càtedra del Món Rural de la UVic-UCC inicia una nova etapa de major obertura a la societat i de suport a la recerca aplicada
Quan es compleixen cinc anys de la seva creació, la Càtedra del Món Rural de la UVic-UCC inicia una nova etapa amb la voluntat d’obrir-se més a la societat, ajudant a desenvolupar i donant suport a projectes de recerca que contribueixin a crear coneixement científic...