Un conveni entre la UVic-UCC, Aigües d'Osona i Aigües Vic resoldrà en tres anys els episodis de mala olor i mal gust a l'aigua potable 

La UVic-UCC, Aigües d’Osona i Aigües Vic han presentat aquest migdia un conveni de transferència de coneixement a partir del qual estudiaran i avaluaran la formació de geosmina a la conca alta del riu Ter. Es tracta d’unes molècules que generen determinades algues, i que s’alliberen al medi aquàtic quan moren. Aquest compost és el causant dels episodis de mala olor i mal sabor de l’aigua potable que arriba a les llars generant molèsties entre els consumidors, i que s’ha convertit en una de les principals preocupacions de les empreses del sector de l’aigua a Osona. 

El projecte el desenvoluparan, en el transcurs dels propers 3 anys, investigadors del Centre Tecnològic BETA – Xarxa TECNIO i del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), que avui n’han explicat els detalls. “L’aparició de la geosmina és de difícil predicció, fet que comporta que les empreses hagin de dedicar esforços i recursos a elaborar analítiques periòdiques d’aquest paràmetre. A més, com que el tractament habitual de les plantes potabilitzadores d’aigua no la pot eliminar, han d’aplicar-ne d’específics cada cop que apareix”, ha explicat Laia Llenas, subdirectora del CT BETA i directora i coordinadora del projecte. 

“Per això, el principal objectiu del conveni és identificar correlacions entre l’aparició de geosmina i diversos paràmetres de l’ecosistema fluvial que s’analitzen de manera rutinària”, ha afegit Llenas. El resultat final ha de ser un model de predicció de la geosmina, és a dir, una eina de suport i coneixement per a les empreses potabilitzadores d’Osona que els permeti anticipar-se a la seva presència. Tot plegat passa per “entendre els mecanismes de formació de la geosmina i identificar els factors que n’afavoreixen l’aparició”, ha explicat Llenas, segons la qual aspectes com els nutrients, la temperatura, el cabal variable del riu o la il·luminació podrien estar-hi relacionats.

El problema de la geosmina té una escala global i, segons ha explicat Marc Ordeix, coordinador del CERM, “és habitual en rius relativament nets, on és precisament la netedat de l’aigua la que afavoreix la formació d’algues que, en descompondre’s, donen lloc a la geosmina. És per això que aquí el fenomen és relativament recent, ja que apareix a partir de la instal·lació de depuradores”, ha explicat.  

Transferència de coneixement a l’entorn més proper
La presentació del conveni, a Casa Convalescència, l’ha presidit el rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, que s’ha felicitat per tirar endavant un clar exemple de transferència de coneixement al territori. “Són aquests projectes, i no els més grans o els més internacionals, els que són més satisfactoris, en el sentit que fan que la Universitat se senti directament implicada en els afers i els interessos del seu entorn més proper”.

A l’acte també hi ha intervingut el gerent d’Aigües Vic, Guillem Treserra, que s’ha mostrat molt satisfet per haver establert les bases per solucionar un problema que s’arrossega de fa temps i que entronca amb els objectius estratègics de la seva empresa, “oferir un servei de qualitat, millorar la planificació i l’eficiència dels processos i treballar el posicionament de la marca”. El gerent d’Aigües d’Osona, Miquel Codina, s’ha mostrat convençut que “l’acord permetrà millorar la qualitat organolèptica, el gust i l’olor, de l’aigua i donar resposta a un problema que genera queixes als ajuntaments”.

El projecte europeu INTCATCH com a teló de fons
Aquest estudi s’ha gestat en el marc del projecte Horitzó 2020 INTCATCH, que va començar el 2016 i s’acabarà el 2020. Els dos centres de la UVic-UCC formen part d’aquest projecte europeu que aglutina 19 socis i està liderat per la Universitat de Brunel, a Londres. L’INTCATCH va néixer de la necessitat de millorar el control i seguiment de la qualitat d’aigües de llacs i rius, i proporcionar una millor informació als gestors de l’aigua i a la ciutadania. A partir de la creació i validació d’uns vaixells-drons aquàtics equipats amb sensors, s’analitzen diferents paràmetres de l’aigua com ara nutrients, metalls pesants, microcontaminants orgànics o ADN. 

Aquesta metodologia és la que ara s’utilitzarà per avaluar la formació de geosmina de forma específica, i es complementarà amb la realització de mostrejos i d’un estudi amb mesocosmos en rius artificials.