Professionals i equips esportius opten per continuar entrenant durant els confinaments per no perdre la rutina física i tècnica

Analitzar les iniciatives empreses per professionals i equips esportius per continuar entrenant durant els confinaments per la pandèmia de la covid-19 i recomanar maneres segures de tornar als entrenaments presencials. Aquest és l’objectiu de l’estudi “Sports in time of  Covid-19: impact of the lockdown on team activity”. El Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física ha estat l’encarregat de dirigir-lo treballant amb 10 investigadors que formen part de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport a Catalunya (EUSES), de la Universitat de Girona (UDG).

L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer l’abast de les pràctiques realitzades als esports  d’equip a escala internacional durant els confinaments imposats a causa de la covid-19. Per dur-lo a terme, es van establir contactes, a través d’un qüestionari en línia personalitzat, amb agents esportius nacionals, internacionals, xarxes personals, clubs esportius, franquícies professionals, associacions i òrgans esportius. D’aquesta manera els investigadors van rebre 361 respostes anònimes amb mètodes d’actuació que reflectien en les rutines adoptades per més de 4.500 esportistes repartits en 27 països diferents en el marc del primer confinament de la primavera-estiu de l’any passat.

L’opció de continuar entrenant davant la suspensió de les competicions

A tots aquests agents se’ls demanava informació sobre la preparació tècnica i tàctica, preparació física, prevenció de lesions o la nutrició, entre altres, que van dur a terme mentre els esportistes van romandre a casa o tenien la seva activitat molt limitada. L’enquesta va estar activa del 12 al 26 de maig de 2020. Un 78% de les dades finals obtingudes van provenir de l’estat espanyol mentre que el 22% restant corresponia a la resta del món. 

Algunes de les dades més rellevants que es plasmen en l’estudi són que la majoria dels equips han seguit d’una forma o altra amb les pràctiques esportives per evitar un desentrenament tècnic i tàctic dels seus esportistes, que els exercicis individuals van ser els preferits per treballar els aspectes tècnics, o que el treball tàctic va ser el contingut que es va programar més en sessions a les quals es treballava amb tot l’equip en directe (19%). La totalitat dels entrenadors van optar per programar activitats que els seus jugadors poguessin desenvolupar a les seves llars, complementant-les amb comunicació constant en línia.

En relació a la dedicació tècnica dels esportistes a les activitats proposades pels clubs, només un 7% dels enquestats va augmentar el nombre de sessions esportives, un 14% va mantenir el mateix nombre de sessions i un 26% va optar per fer-ne menys. D’altra banda, quan parlem de la preparació física, un 54% van optar per mantenir el volum de sessions i un 31% van optar per augmentar les pràctiques establertes. Aquest contingut ha estat el que s’ha treballat de forma preferent per part dels equips confinats.

La nova normalitat esportiva amb mesures generals de salut

Els autors d’aquest estudi també proposen mesures recomanades a seguir en els confinaments que s’estan produint en les diferents onades de la covid-19. En l’àmbit tècnic, disminuir el nivell de càrrega als entrenaments inicials postconfinament, que els jugadors realitzin tests mèdics i esportius o posar èmfasi en la prevenció de les lesions més comunes a cada modalitat amb una bona preparació física semblen aspectes cabdals. 

A escala de salut pública, l’estudi proposa que els jugadors se sotmetin a controls de salut regulars, es mantinguin les distàncies de seguretat i l’absència de públic en les activitats diàries el màxim possible i que s’utilitzin mascaretes de forma regular, així com que s’estableixin mecanismes de detecció de possibles positius. D’altra banda, també són rellevants les mesures de neteja i desinfecció que tenen a veure amb l’equipament i les instal·lacions esportives per prevenir contagis. Aquestes recomanacions generals es combinen també amb d’altres que poden permetre celebrar certs esdeveniments a porta tancada, tenint en compte que les reunions massives poden augmentar el risc de transmissió. D’aquesta manera, el món esportiu hauria de viure una transició a una nova normalitat que és potser més complicada en els esports d’equip, ja que aquests es practiquen amb poca distància física i amb la manipulació d’elements de forma constant, com ara la pilota. 

L’estudi, fet seguint els criteris i recomanacions generals de salut, s’ha publicat ja en format de preimpressió a Apunts Sports Medicine, revista científica del Consell Català de l’Esport i de l’Innovation Hub del Futbol Club Barcelona, i un dels seus autors, Javier Peña, explica que l’estudi va tenir una molt bona acollida per part dels equips, cosa que ha permès obtenir dades d’una forquilla molt àmplia d’equips, esports i esportistes, i que això els va obligar "a fer una anàlisi molt acurada de quina informació de la que es disposava era rellevant comunicar.” 

A més, era important que aquesta informació aportés quelcom a les recomanacions que es volien fer en la part final de l’article per afavorir un retorn segur a l’esport, “garantint la seguretat davant un virus que no ha marxat, però també evitant lesions i ajudant a pal·liar mancances provocades per tants mesos de manca d’activitat”, conclou Peña.