Paola Galbany, professora de la FCSB, participa en un estudi sobre l’alletament en mares que no han donat a llum

La professora i investigadora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar Paola Galbany ha participat en l’elaboració de l'artícle científic Understanding the Challenges of Induction of Lactation and Relactation for Non-Gestating Spanish Mothers. L’estudi, que ha estat publicat a la revista d’infermeria, pediatria, obstetrícia i ginecologia, Journal of Human Lactation, tracta sobre el desconeixement que envolta el fet que mares que no han donat a llum també tenen la possibilitat d’alletar els seus fills. Es fa referencia, doncs, a mares d’adopció, gestació subrogada o substitució. Aquest desconeixement implica també els mateixos professionals assistencials i fa que no puguin informar les dones en qüestió i que es perdin oportunitats d’alletar.

Gemma Cazorla i Noemí Obregon, llevadores de l'Hospital Parc Taulí, Josefina Goberna, llevadora i professora de la Universitat de Barcelona, i la mateixa Galbany, firmen aquesta publicació que forma part dels resultats de la tesi doctoral de Cazorla sobre inducció de la lactància materna.

L’estudi aborda dos processos relacionats amb la lactància materna. El primer és la inducció. Aquest mètode va adreçat a dones que volen lactar per primera vegada i requereix un tractament hormonal i estimulació mamària acompanyats, de vegades, de fàrmacs. Es recomana que el procés s’iniciï uns cinc mesos abans del naixement de la criatura perquè se’n pugui beneficiar des del dia del naixement. Aquesta pràctica està indiciada, sobretot, per combinar l’alletament matern amb llet de fórmula, o compartir-les amb la gestant, en cas de parelles formades per dues dones. L’altre procés, la relactació, s’indica per a dones que ja han donat el pit anteriorment a un altre fill. En cas d'adoptar, si es vol donar el pit, aquest tractament també ho permet. El procés és més curt que l’anterior i generalment no hi ha tanta presència de medicaments.

Les entrevistes fetes per al projecte s’han fet a dones de l'Estat espanyol –adoptants, gestants per subrogació o parelles de dues dones– que han passat per un dels dos processos analitzats. Els grups de lactància o assessores de l’àmbit van ser clau per als resultats, ja que no es va poder consultar cap registre de dones que hagin passat per aquesta experiència perquè és inexistent