Més d’un centenar dels textos que Santiago Rusiñol va publicar a ‘L’Esquella de la Torratxa’ amb el pseudònim Xarau no eren seus

Un total de 943 escrits que el pintor Santiago Rusiñol va publicar al setmanari satíric i republicà L’Esquella de la Torratxa entre el 1907 i el 1925 com a Glosari, inclosos els escrits previs des de 1891 amb altres pseudònims o amb el seu nom, són el corpus d’estudi de la segona tesi doctoral de Juan Carlos Rodríguez Esteban (Aranjuez, 1956). El treball de recerca, titulat “Un nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a l’Esquella de la Torratxa”, aprofundeix en la figura de l’artista i escriptor amb arrels manlleuenques a través dels textos que va publicar en aquesta capçalera durant 35 anys. Rodríguez ha recollit les glosses i els altres escrits en una base de dades, n’ha analitzat el contingut temàtic i els ha traduït al castellà per donar a conèixer a l’Estat espanyol la vessant més literària del gran representant del Modernisme català i què pensava sobre diferents qüestions socials i culturals. La tesi de Rodríguez, adscrita al programa de doctorat Traducció Gènere i Estudis Culturals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), ha estat dirigida per la Dra. M. Àngels Verdaguer (UVic-UCC) i la Dra. Lourdes Sánchez (Universitat de Granada). Es va defensar el passat 21 de maig i va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude. El tribunal estava format per la Dra. Margarida Casacuberta (UdG), màxima especialista en Rusiñol, el Dr. Pere Rosselló (UIB) i el Dr. Manuel LLanas (UVic-UCC).

Només una petita part dels articles que Rusiñol va publicar es van recopilar en algun llibre seu, com L’illa de la calma (1915) o Màximes i mals pensaments (1927), però fins ara no existia cap volum que els compilés tots. Rodríguez ha creat per primer cop un fitxer editable on poder consultar tots els escrits publicats al setmanari satíric per àrees temàtiques. Atès que els textos que Rusiñol va publicar a l’Esquella de la Torratxa tractaven temes molt variats, inicialment van sorgir 50 categories temàtiques que després es van reduir a 29.

D’aquestes últimes, a la tesi només se n’han seleccionat i analitzat amb més detall deu, “que són on hem trobat més novetats importants”, segons Rodríguez. A partir d’aquesta desena de temàtiques se’ns revela un personatge educat, senzill, a qui agradava el bon viure, i d’un tarannà lúdic i burleta, ideològicament afí al republicanisme i a les esquerres. Molt probablement és el mateix Rusiñol, artista modern, qui es retrata en aquests temes, però són presentats per Xarau, el personatge creat per l’escriptor. En concret, els deu capítols que reflecteixen totes aquestes qüestions són: Apòcrif, Genealogia, Diners, Dona, Ciència, Tradicions (religió i toros, “a les quals Rusiñol mostra una actitud semblant”), Xarànius (s’analitza la relació entre “Xarau” i Eugeni d’Ors “Xènius”, autor d’un glosari noucentista a La Veu de Catalunya), Santiago Rusiñol en estat pur, Aforista i L’Hermoso (on es revisa la relació de l’artista amb Aranjuez).

Articles que no eren de Rusiñol

Al principi, Rusiñol escrivia de manera molt esporàdica a L’Esquella de la Torratxa i signava gairebé sempre amb el seu nom. El 1907, com a resposta al corrent noucentista predominant, va començar a imitar la glosa diària que Eugeni d’Ors feia a La Veu de Catalunya sota el pseudònim “Xènius”. Els textos de Rusiñol van aparèixer al setmanari republicà durant 19 anys amb el pseudònim “Xarau”, però en realitat no tots van ser sempre escrits per ell mateix.

El primer capítol de la tesi de Rodríguez, titulat “Apòcrif”, revela els textos atribuïts a Rusiñol que van fer altres redactors del setmanari utilitzant el mateix pseudònim. Aquesta circumstància, que ja es coneixia, ha portat al doctorand a un estudi minuciós per intentar descobrir, a partir de l’estil literari, el vocabulari i de circumstàncies personals, quines gloses no eren seves. En concret, dels 943 textos analitzats i publicats a L’Esquella de la Torratxa, 123 s’han considerat apòcrifs.

“Santiago Rusiñol va estar llargues temporades malalt, se n’anava de viatge i durant molt temps va estar a l’Argentina... per això no podia saber què passava a Barcelona ni escriure’n un article, sinó que ho feia algú altre i signava amb el seu pseudònim”, explica Rodríguez. L’estil de Rusiñol també és molt característic, “podia fer 10 o 12 ratlles seguides sense ni un sol punt, perquè escrivia tal com parlava”. De sobte, en canvi, alguns textos publicats al setmanari català estaven escrits amb un estil ben diferent, amb frases curtes i estructurades, fet que portava a pensar que no eren seus. L’anàlisi de Rodríguez s’ha fixat, fins i tot, en l’ús molt freqüent que feia Rusiñol de determinades paraules o expressions (“del ram de”, “i vinga”, “estem conformes”, “les subsistències”, etc.) i en altres que no utilitzava mai. També s’han observat diferències en el to d’alguns dels textos. “Rusiñol és sempre molt respectuós i, fins i tot quan fa burla, és molt moderat”, subratlla Rodríguez.

Raons familiars i geogràfiques per fer la tesi

“Quan llegeixes Rusiñol et deixa fascinat, és fàcil de llegir, un gran seductor i li acabes agafant afecte. He après moltíssim i penso seguir dedicant-li temps”, reconeix Juan Carlos Rodríguez. La principal raó per la qual va fer la tesi doctoral “ha sigut gairebé una qüestió familiar”. Rodríguez va néixer a Aranjuez (Madrid), població on va morir Rusiñol el 13 de juny de 1931, ara farà exactament 90 anys. “Des de petit estic acostumat a sentir parlar de Rusiñol”, comenta el nou doctor. A més, el besavi de Rodríguez, conegut popularment com el tío Calores, era sobreguarda de Patrimoni als jardins d’Aranjuez que Rusiñol va pintar profusament. Ells dos es van conèixer personalment, tal com recull el llibre de Rodríguez Tiago y Calores (Rusiñol en Aranjuez) (2019). També es dona la circumstància que Rodríguez és membre del Foro Cívico de Aranjuez, una associació cultural que ha fet diverses activitats al voltant de l’artista, tot i que per a molta gent encara és conegut només per la faceta de pintor.

Rodríguez considera que Rusiñol mereix més dedicació, “des de moltes vessants, és un personatge molt interessant”, diu. En aquest sentit, recorda els vincles que tenia amb la comarca d’Osona, ja que “les tres generacions anteriors a ell eren a Manlleu” i considera que institucions del territori com la UVic-UCC caldria que dediquessin més temps i esforç a la seva figura. La tesi de Rodríguez, que ocupa 3.000 pàgines en paper, és el fruit d’unes 4.000 hores de treball i la segona que defensa, després d’haver-ne fet una sobre l’àmbit de la química. Rodríguez es va doctorar en química inorgànica el 1985 per la UB i va ocupar diversos càrrecs directius en empreses del sector fins a la seva jubilació.

Actes de celebració

Coincidint amb la defensa de la tesi doctoral de Juan Carlos Rodríguez i amb el 90è aniversari de la mort de Rusiñol (13 de juny de 1931), l’Ajuntament d’Aranjuez i diverses entitats, entre aquestes el Foro Cívico, han programat algunes activitats per a mitjan juny, algunes de les quals es van començar a preparar abans de la pandèmia i es van haver de suspendre. D’una banda, el mes que ve està previst que es restitueixi una estàtua en honor a Santiago Rusiñol que ja hi havia hagut a la plaça que porta el seu nom, a l’entrada del poble. D’altra banda, el 13 de juny s’ha programat al teatre Carlos III la representació d’una obra teatral sobre Rusiñol.