“Marxar a estudiar a fora hauria de ser obligatori per a tothom”

Cinc exalumnes de la UVic que formen part del programa Ambaixadors UVic Alumni s’han reunit avui a la Sala Mercè Torrents del campus Miramarges per explicar les seves experiències de viure a l’estranger i la importància d’haver marxat ja abans, durant els estudis. L’acte, organitzat per l’associació d’antics estudiants, UVic Alumni,  ha servit per “reforçar el vincle que hi ha entre la UVic i els seus exestudiants que ara es troben a diferents parts del món”, tal com ha explicat el president d’UVic Alumni, Abel Conill, tot just iniciat l’acte. El programa Ambaixadors UVic Alumni posa en contacte els antics estudiants de la UVic que resideixen temporalment o permanentment en un altre país, amb altres alumni o estudiants de la UVic, que vulguin fer una mobilitat internacional per pràctiques, per estudi, per recerca o per oci.

L’acte d’avui, que és la primera vegada que es portava a terme i que s’emmarca dins els actes commemoratius dels 20 anys de la UVic-UCC, l’ha moderat el vicerector de Relacions Internacionals i Formació Continua, Joan Masnou, que ha agraït als ambaixadors la voluntat de mantenir el lligam actiu amb la Universitat. “Amb el programa Ambaixadors esteu donant suport a la política de Relacions Internacionals de la UVic” afirmava Masnou que ha parlat de “l’efecte transformador” que provoca conèixer altres cultures i ha afegit que “no volem crear comunitats de turistes, sinó de viatgers, de persones que proven coses, coneixen i són capaces de mirar sempre més enllà”.

Tornar a casa no sempre és tan fàcil

Han participat a la taula rodona l’exestudiant d’ADE, Aleix Fernández, que en aquests moments treballa en una multinacional a Ginebra, Suïssa; la infermera Núria Pagespetit, impulsora de la ONG Insolàfrica i d’una escola d’Infermeria al Camerun; el traductor i intèrpret Marc Piñol, que és professor universitari a Cambodja; la mestra Dolça Luque, que ha muntat una fàbrica a Guinea Bissau on porta a terme un projecte pedagògic, i l’enginyer en Telecomunicacions Josep Bellés, que treballa en una multinacional a Boston, Estats Units.

Preguntats per les circumstàncies que els han portat a viure en aquests països, tots han dit que la casualitat hi va tenir un paper important, però tots compartien el desig de marxar a fora i obrir-se nous horitzons. En aquest sentit, Bellés ha explicat que el desig va començar mentre estudiava i, en aquest sentit, ha assegurat que “sortir a estudiar a fora hauria de ser obligatori per a tothom”.

Sobre si se senten o no immigrants, Dolça Luque ha manifestat que “als blancs no deixen de veure’ns com una salvació”. En aquest mateix sentit, Núria Pagespetit afirmava que “a vegades sembla que t’hagis d’excusar per ser blanc”, i que sovint la veuen “com un euro amb potes, la qual cosa ha fet que ens hàgim hagut d’anar guanyant el respecte”. Malgrat que en els països més desenvolupats es visqui una realitat molt diferent, Aleix Fernàndez i Josep Bellés, troben que és difícil fer amics de veritat, i segons ha admès Bellés, “els nord-americans m’han fet sentir immigrant en moltes ocasions”.

Sobre si tenen pensat tornar, Marc Piñol ha manifestat fer-ho algun dia, “però no vull posar-me límits”, i ha afegit que “a vegades és més difícil tornar que quedar-te”. El mateix opinava Aleix Fernández, que després de tants anys a fora i amb “una parella italiana que té projectes a Singapur” es pregunta, “tornar? a on?”.

Els cinc convidats han destacat el suport que la UVic els ha donat durant aquests anys i han manifestat el desig de continuar col·laborant amb la Universitat, ja sigui des del projecte Ambaixadors UVic Alumni o des d’altres projectes que puguin sorgir o emprendre. A més, s’han ofert a ajudar tota la comunitat universitària de la UVic i a col·laborar sobre els dubtes que puguin tenir sobre els seus països d’acollida.