Les jugadores de futbol reben un tracte més infantilitzador que els seus companys masculins als mitjans de comunicació

L’èxit assolit per la secció femenina del Barça l’any passat, guanyadora de la Champions League 2021, va suposar un important ressò mediàtic i una gran visibilitat per a l’esport femení en general i per a les futbolistes en particular. En un moment en què cada vegada els mitjans de comunicació estan dedicant més espai i atenció al futbol femení, cal preguntar-se quin tipus de discursos generen i la seva vinculació amb els discursos d’odi. L’estudi Futbol femení i discursos d’odi en la ràdio esportiva, realitzat a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i que analitza el discurs utilitzat per diverses cadenes de televisió i ràdio que van emetre la final femenina de la Champions League el maig de l’any passat, demostra que, tot i que són residuals, encara es poden observar alguns comentaris masclistes i en els quals es tracta amb inferioritat a les jugadores.

Aquest tracte diferent es fa palès, per exemple, amb l’ús de la paraula “noies” per referir-se a les futbolistes, una paraula amb connotacions infantils i de la qual no s’utilitza el seu equivalent quan es parla de futbol masculí, tot i tenir mitjanes d’edat molt semblants (25,9 anys en el cas de l’equip femení, 25,6 en el cas del masculí). Aquestes connotacions es van observar principalment a la secció on l’audiència pot enviar missatges de veu: “Es la primera vez que veo un partido de las chicas (...) Y seguro que me engancharé, a partir de ahora, con estas chicas, que me han encantado” (Catalunya Ràdio). Amb tot, de manera similar, al final del partit i durant les celebracions d’un equip i la derrota del seu contrincant, els periodistes fan servir referències a llàgrimes, que si bé serien normals i comprensibles independentment del gènere, no es veuen representades per les imatges de la pantalla.

No obstant això, i tot i la presència d’aquest tipus de discursos, la major reivindicació social i mediàtica del futbol femení, fa que la celebració de la final de la Champions tingui un tracte més apropiat i normalitzat, que ajudi a reconèixer la capacitat d’atracció d’audiència que té aquest esport. Raúl Martínez Corcuera, investigador del grup de recerca Interactive Media Lab (LMI) de la UVic-UCC i coautor de l’estudi, comenta: “Els comentaristes cada vegada saben més quin és el seu paper com a agents de canvi per a les audiències” i afegeix que també “apareixen nous discursos que situen l’èxit del FC Barcelona Femení com en un moment de canvi o reivindicació”.

Discursos alternatius

La recerca apunta cap a una presència rellevant de discursos alternatius durant les retransmissions que fan referència a la reivindicació del paper de les jugadores com a figures que marquen un abans o un després, o que actuen com a referent. Aquestes reivindicacions també apareixen en comentaris per part dels periodistes, per tal que el futbol femení pugui gaudir d’un recolzament mediàtic i econòmic similar al del masculí. L’estudi fa evident la part de responsabilitat que s’ha d’adoptar des dels diferents mitjans de comunicació a l’hora de retransmetre el futbol femení per tal de contribuir a la normalització d’aquest esport i a que aquestes emissions siguin de qualitat, sense caure en comentaris despectius, masclistes o infantilitzadors. 

El treball Futbol femení i discursos d’odi en la ràdio esportiva recull els discursos de TV3, Ràdio Nacional d’Espanya, Onda Cero, Cadena SER, COPE, Catalunya Ràdio i RAC 1. A més a més de Raul Martínez Corcuera, l’han dut a Joan Frigola-Reig i Xavier Ginesta Portet, del grup de recerca en Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori (TRACTE) de la UVic-UCC.

Aquesta recerca ha estat finançada pel Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de l’any 2021 i a través dels fons assignats al Consell Interuniversitari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Els objectius de la recerca eren analitzar el discurs dels mitjans de comunicació del futbol femení i el seu procés de professionalització i espectacularització i, per altra part, avaluar els continguts dels discursos recollits en les retransmissions radiofòniques i televisives de la final de la Champions de 2021 i comprovar-ne el seu contingut, especialment per detectar la seva vinculació amb discursos d’odi, principalment masclistes.