Les classes populars de l’Imperi Romà no feien banquets funeraris o bé hi consumien aliments quotidians

Tot i que el trànsit cap al més enllà fou una fita social clau a l’antiga Roma, els aliments consumits durant els menjars funeraris eren principalment aliments bàsics del dia a dia. Un equip format per investigadors de la Universitat de València (UV), la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) ha descobert un alt grau de similitud entre els tipus de carn que es consumien habitualment i els que s’oferien en banquets funeraris, fet que suggereix que la importància del viatge al més enllà no era suficient per compensar l’ús d’aliments més cars en ells.

Contràriament al que s’espera dels pomposos menjars funeraris romans, sembla que la població comuna no feia una gran festa i utilitzava per als banquets els mateixos aliments comuns que durant la vida quotidiana. Aquests aliments eren principalment carn de porc i vedella, seguits de cabra i pollastre. No hi havia gaires aliments exòtics, ni animals salvatges, ni aliments aquàtics. A més, la majoria dels enterraments ni tan sols presentaven ofrenes de menjar, ni les seves famílies feien banquets de cap mena, malgrat que aquests rituals estaven estipulats per llei. “Hem pogut demostrar que la gent comuna no sempre complia la llei pel que fa a les festes funeràries, i quan ho feien, gastaven pocs recursos econòmics en els menjars funeraris”, explica Domingo C. Salazar García, autor principal i investigador del CIDEGENT de la Universitat de València. “Els diners són diners, i siga quina siga la importància del més enllà en l’antiga societat romana, clarament la prioritat eren les persones vives. Les microresistències a les regles no raonables establertes ja estaven presents en aquell moment”, afegeix Salazar.

El més enllà de la religió romana va ser la fita que s’havia d’assolir després de la mort en complir diversos rituals funeraris. Part d’aquests rituals consistien en ofrenes funeràries, banquets i sacrificis d’animals, duts a terme per garantir la protecció de les divinitats i la memòria dels difunts. No obstant això, se sap poc de la seva composició, a part del que es mostra en les fonts escrites. En aquest nou estudi publicat en la revista PLOS ONE, l’equip de recerca multidisciplinari investiga aquests banquets funeraris mitjançant un enfocament directe analitzant els isòtops del col·lagen humà i animal, així com estudiant les restes esquelètiques humanes i el conjunt arqueozoològic present a la necròpolis.

L'anàlisi d’isòtops dels investigadors a partir de quasi 100 exemplars humans i de fauna, combinat amb l’estudi osteològic de les restes humanes (edat, sexe i estat de salut) dels enterraments i les restes faunístiques dels menjars i les ofrenes funeràries, ha revelat noves idees sobre l’“esplendor” real dels banquets i un possible tractament diferencial dels difunts que perpetuaria les diferències socials una vegada traspassats.

Per a aquest estudi, els investigadors van haver de combinar les tècniques arqueozoològiques i antropològiques tradicionals amb l’arqueologia biomolecular, estudiant la composició d’isòtops estables de carboni i nitrogen dels aliments animals i dels ossos humans. Utilitzant aquest enfocament multiproxy, els investigadors van reconstruir la composició dels banquets funeraris dels menjars i els aliments reals que el difunt havia consumit regularment durant la vida.
 
Diferències socials en el més enllà?
És ben sabut que a l’Antiga Roma hi havia diferents estrats socials, i que la riquesa i l’estatus polític eren de cabdal importància en la jerarquia social. A la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, a Barcelona, els humans enterrats eren principalment persones amb un poder adquisitiu limitat. “Això ho sabem tant per la senzilla tipologia dels enterraments, com per l’estudi antropològic que indicava una esperança de vida molt baixa en aquesta població”, diu Xavier Jordana, antropòleg físic i professor associat de la UVic-UCC, que va analitzar les restes esquelètiques humanes.

És difícil extrapolar si la jerarquia social es va traduir al món simbòlic del més enllà al qual van ser transportats els difunts una vegada morts. No obstant això, l’estudi documenta un alt consum de carn per part dels homes adults durant la seva vida i una major presència d’ofrenes en els enterraments d’homes adults. Per tant, “aquestes diferències en el ritual i la dieta probablement mostren desigualtats sexuals durant la vida que es podrien extrapolar al més enllà a través dels rituals funeraris. És evident que una de les maneres en la societat romana d’expressar les diferències econòmiques i socials entre els individus era a través dels rituals de menjar funerari”, diu l’autora principal Lídia Colominas, investigadora Ramón y Cajal de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
 
Nous estudis
Aquest primer estudi és només una primera visió de la gran quantitat d’informació que la combinació de l’anàlisi biomolecular i l’arqueozoologia i l’antropologia tradicionals poden revelar sobre l’estructura social, el comportament simbòlic i el més enllà relacionat amb les pràctiques dietètiques i els banquets funeraris. Una anàlisi més detallada dels isòtops d’estronci podria informar sobre la procedència individual, la proteòmica i les microrestes del càlcul dental i aportarà informació més detallada sobre els aliments no habituals i vegetals consumits pel difunt en vida, i l’ADN donarà informació sobre l’ascendència. A més, estudis com aquest s’han de fer a necròpolis de tota l’Antiga Roma, inclosa l’època republicana anterior.