L’equilibri entre tradició i innovació en la llengua i la literatura catalanes centren un col·loqui internacional a la UVic

La tradició i la innovació en la llengua i la literatura serà el fil conductor de la 19a edició del Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, que se tindrà lloc al Campus Vic de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) del 29 de juny al 2 de juliol. Organitzat en aquesta ocasió per la mateixa Universitat i per l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), és la trobada més important de l’entitat, que s’organitza cada tres anys de manera itinerant per reunir investigadors sobre llengua i literatura catalanes d’arreu i per debatre des d’un punt de vista científic temes d’interès d’aquesta especialitat. La candidatura de Vic com a seu del congrés es va aprovar a l’Assemblea general de l’AILLC celebrada a Bucarest l’any 2018 i estava prevista per al juliol de l’any passat, però el context de pandèmia va obligar a ajornar-la fins ara. 

L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes  té com a finalitat aplegar les persones de tot arreu interessades per la filologia catalana i fomentar els estudis de llengua i literatura catalanes. Fins ara, els col·loquis que ha dut a terme han tingut lloc a Estrasburg (1968), Amsterdam (1970), Cambridge (1973), Basilea (1976), Andorra-Barcelona (1979), Roma (1982), Salou-Tarragona (1985), Tolosa de Llenguadoc (1988), Alacant-Elx (1991), Frankfurt am Main (1994), Palma de Mallorca (1997), París (2000), Girona (2003), Budapest (2006), Lleida (2009), Salamanca (2012), València (2015) i Bucarest (2018).

El col·loqui s’inaugurarà a l’auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre el pròxim 29 de juny a les 10 del matí, i la resta del programa es durà a terme a l’Aula Magna i a diferents aules de l’edifici de la Torre dels Frares de la UVic. A través de dues conferències magistrals, tres ponències, dues taules rodones i 130 comunicacions (de les 162 que es van presentar i acceptar) s’anirà aprofundint en el tema central de la trobada (la tradició i la innovació en la llengua i la literatura catalanes). De manera més específica, es reflexionarà sobre l’estudi, la traducció i la recepció de la literatura i la cultura catalanes a partir d’edicions, històries i revisions crítiques; la literatura catalana contemporània (del segle XIX al XXI); la descripció, la prescripció i els usos de la llengua catalana als segles XX i XXI, i els nous enfocaments i tractaments integrats de llengua, literatura i cultura en la didàctica de la llengua i de la literatura catalanes.

Pel que fa a les conferències magistrals, la primera inaugurarà el col·loqui el 29 de juny i anirà a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que parlarà de tradició i innovació en l’IEC del segle XXI. L’altra serà la de cloenda, l’1 de juliol, i la impartirà Enric Gallén, de la Universitat Pompeu Fabra, que reflexionarà sobre el patrimoni teatral català i el seu suport social a partir de la pregunta de si “Als catalans els agrada de debò el teatre català?”. La resta de ponències les faran: Helena Buffery, de l’University College Cork, que parlarà de “Noves cartografies del desig: la traducció d’escriptores catalanes a l’anglès”; Sharon Feldman, de la University of Richmond, que versarà sobre Josep M. Benet i Jornet a partir del títol “Més guimeranià que Guimerà”; i Glòria Bordons, de la Universitat de Barcelona, que reflexionarà sobre “Literatura i cultura: baules essencials per a un ensenyament de la llengua catalana”.

Les dues taules rodones que tindran lloc en el marc del col·loqui se centraran, respectivament, en dos dels principals eixos temàtics del col·loqui. La primera serà sobre la descripció, la prescripció i els usos de la llengua catalana als segles XX i XXI, i comptarà amb les intervencions d’Adrià Castells (Universidad CEU Cardenal Herrera), Teresa Ribas (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili) i Neus  Nogué (Universitat de Barcelona), així com amb la moderació del professor i investigador de la UVic-UCC Llorenç Comajoan. La segona estarà dedicada a la traducció i a la recepció de la literatura i la llengua catalanes a partir de l’edició, la història i la crítica. Moderada pel professor emèrit de la UVic-UCC Francesc Codina, comptarà amb Maria Dasca (Universitat Pompeu Fabra), Raül Garrigasait (escriptor i president de La Casa dels Clàssics), Jordi Marrugat (Universitat de Barcelona) i Joan Santanach (Universitat de Barcelona).

Pel que fa a la part acadèmica, de totes les propostes de comunicacions  rebudes, 162 van ser acceptades en els dos períodes de 2020 i de 2021, i se n’acabaran presentant més de 130, distribuïdes en cinc sessions de set taules paral·leles. Al web del col·loqui hi ha detallades totes les presentacions, així com la resta del programa.

La trobada inclourà, per a tots els assistents, tres activitats complementàries, totes relacionades amb l’àmbit temàtic del col·loqui. El 29 de juny tindrà lloc una ruta literària teatralitzada per Vic, preparada per Llorenç Soldevila i dirigida per Margarida Tió, amb cinc personatges situats en cinc punts de la ciutat. El dia 30 (19.30 h, a l’Aula Magna), hi haurà el concert d’Arnau Tordera «El Joglar», que estarà obert al públic general i a la comunitat universitària. Tancarà el 19è col·loqui de l’AILLC una excursió a Ripoll, on s’estrenarà una ruta literària que s’ha senyalitzat des del projecte Endrets de la UVic-UCC, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ripoll i el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.

El cartell per a aquesta edició del col·loqui ha estat dissenyat per Ton Granero a partir d’una obra de l’artista Aina Roca, que era membre de la comunitat universitària de la UVic-UCC i va morir en un accident l’agost de 2020.