L’enfocament de sistema alimentari, una eina per lluitar contra el canvi climàtic, segons un article publicat a Nature Foods amb participació de la UVic-UCC

Les cadenes de subministrament i consum de la producció agrícola generen una proporció d’entre el 21 i el 37% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle provocades per les persones. Per això, les transformacions que el sistema alimentari adopti per poder reduir aquestes emissions en un futur seran clau per mitigar el canvi climàtic. És en aquest context, que la revista Nature Foods acaba de publicar un article proposant un nou enfocament del sistema alimentari global, en el marc de la investigació sobre el canvi climàtic. L’article l’han liderat el grup d’impacte climàtic de la NASA GISS (National Aeronautics and Space Administrations – Goddard Institute for Space Studies) i la Universitat de Columbia, i també el signa Marta Rivera-Ferré, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

El treball ha tingut com a objectiu trobar eines per lluitar contra l’escalfament global i el canvi climàtic a partir de l’estudi de la producció agrícola, les cadenes de subministrament i el consum. Els investigadors han dut a terme una avaluació completa de la vulnerabilitat del sistema alimentari mundial davant de fenòmens com l’augment de les sequeres o la intensificació de les ones de calor.

"Aquest enfocament revela diverses sinergies possibles per donar resposta als sistemes alimentaris, per millorar-los i aportar beneficis a la salut humana i a la biodiversitat del planeta”, explica Marta Rivera-Ferré, segons la qual “aquestes respostes també ajuden a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)”. Entre altres propostes, augmentar la matèria orgànica del sòl pot ajudar a acumular carboni i millorar la capacitat de resistència a la sequera, així com augmentar la productivitat i la biodiversitat del sòl.

Un altre exemple que aporta l’article són les dietes basades en plantes i vegetals, que redueixen la quantitat d’emissions de gasos alliberats per la producció animal i requereixen menys terreny, de manera que hi ha més zones on plantar arbres i s’hi pot emmagatzemar més carboni. “Quan aquests dos efectes es combinen, la quantitat màxima de reducció de gasos d’efecte hivernacle que es pot aconseguir mitjançant canvis en la dieta és de fins a 8.000 milions de tones de CO2 a l’any”, aclareix Rivera-Ferré. Així mateix, apunta, “les dietes amb baixes emissions de gasos contaminants basades principalment en plantes poden proporcionar salut humana i planetària, reduint el nombre de malalties no transmissibles, com les patologies del cor i la diabetis”.

Un altre aspecte a tenir en compte, i que recull el treball, és treballar per reduir la pèrdua i el malbaratament d'aliments a tota la cadena alimentària, cosa que “pot provocar oportunitats perquè els sistemes alimentaris s'impliquin en l'economia circular", diu Rivera-Ferré.

Els autors d’aquest article han treballat conjuntament en l’elaboració del capítol sobre Seguretat Alimentària del recent Informe Especial de l’IPCC sobre Canvi Climàtic i Terreny. Es tracta d’experts en un gran nombre d’àmbits de coneixement relacionats amb els sistemes d’aliments d’arreu del món, des dels principals productors de productes bàsics i ramaders fins als sistemes d’agricultura de petits productors. Recentment, Rivera-Ferré també ha publicat un altre article sobre l’evolució dels informes de l’IPCC en el tractament de l’anàlisi de l’agricultura cap a un nou enfocament de sistema alimentari.

Consulta l’article a Nature Foods