L’educació democràtica contribueix a millorar l'èxit educatiu

Els centres educatius que escolten de forma activa els seus alumnes creen entorns de confiança i seguretat, i milloren les condicions d’aprenentatge, però és incoherent exigir compromís democràtic als joves en una societat en què els adults no actuen com a referents en educació democràtica. Aquesta és la primera i l’última de les deu conclusions a què van arribar una vuitantena de mestres, professorat de centres educatius de Catalunya, monitors de l’àmbit del lleure, estudiants i docents universitaris que van participar els dies 24 i 25 de març, al whorkshop internacional Educació democràtica: la innovació pendent, organitzat pels grups de recerca de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) GREUV i GRAD, la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona (UdG), l’associació Catesco i l’ONG grega Antigone.

L’escola democràtica és aquella que fomenta la presa de decisions, prioritza el benestar dels infants i de la comunitat educativa, respecta totes les persones que en foment part i defensa els valors democràtics humanistes que busquen l’equilibri entre l’individu i la comunitat. Segons Núria Simó, investigadora del Grup de Recerca Educativa de la UVic (GREUV) “a la jornada es van aportar elements clau per a la millora de l’educació democràtica, combinant diversos formats de treball per oferir un ampli ventall d’oportunitats de participació i recollir el nombre més gran possible de veus i punts de vista diferents”.

Entre altres conclusions de la jornada, que va tenir lloc al Paranimf de la UVic-UCC, s’apunta també que la qualitat de l’educació democràtica millora les situacions en què els agents educatius vinculats a la comunitat la viuen com un procés i no com un resultat, i que la millora de la qualitat de l’educació democràtica en les organitzacions educatives va associada a la visibilitat de conflictes que en contextos més autoritaris se censuren. Per altra banda, es constata que els equips docents compromesos amb l’educació democràtica construeixen processos organitzatius que enforteixen la identitat democràtica de la cultura de centre.

Durant la sessió, també es va concloure que millorar l’educació democràtica implica generar canvis al centre que poden “tensar” les estructures pràctiques, les normes  i les regles que regeixen la vida escolar i fer canviar les relacions de poder entre educadors i aprenents. També que, entre altres aspectes, és necessari el diàleg entre l’àmbit d’educació formal i no formal com a clau per millorar la qualitat de l’educació democràtica, i que respectar totes les veus implica una major capacitat de reflexió, assertivitat i diàleg per avançar.

Una mostra de la diversitat d’activitats i metodologies de treball participatives

El programa del workshop es va proposar mostrar una gran diversitat d’activitats i metodologies de treball participatives. Va arrencar divendres amb una taula internacional interactiva amb el títol: “Què en podem aprendre de les aproximacions en educació democràtica del nord d’Europa i la Mediterrània? a partir de 3 experiències concretes”. El dissabte al matí es van dur a terme quatre tallers simultanis en els quals dos instituts escola, una escola rural i un agrupament escolta van dinamitzar casos pràctics al voltant de l’educació democràtica. Per acabar, es va dur a terme una dinàmica de debat participatiu i es van tancar les jornades amb les conclusions coconstruïdes entre totes les persones participants i recollides pels investigadors Laura Domingo, Jesús Soldevila i Núria Simó.

Segons Núria Simó, “les jornades han posat de manifest que mantenir viva l’educació democràtica i millorar-ne la qualitat a les institucions educatives continua sent necessari i urgent davant la regressió democràtica de la societat actual”. I que, “en aquest context, és imprescindible continuar comptant amb el compromís actiu dels professionals de l’educació, i exigir a l’administració educativa condicions per implicar un nombre més elevat de centres educatius i que sigui sostenible en el temps”.

Aquí podeu consultar les conclusions de la jornada.