L’activitat física modifica com actua el nostre ADN segons un estudi amb participació de Roberto Elosua

L’activitat física es relaciona amb canvis a l’estructura de l’ADN sense modificar la seqüència de lletres dels gens, la seva estructura primària, segons demostra un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) en el qual ha participat Roberto Elosua, coordinador del grup de recerca de l’IMIM i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Si aquesta activitat física es fa de forma moderada-vigorosa, és a dir, caminant cada dia de forma ràpida o practicant algun esport durant, com a mínim, 30 minuts, els beneficis es maximitzen. Els canvis produïts en l’ADN actuen sobre un dels elements clau en el metabolisme dels triglicèrids que, en altes concentracions, incrementen el risc de malalties cardiovasculars. A més, influeixen en com es llegeixen els nostres gens i en el seu nivell d’expressió.

A l’estudi Physical Activity and Genome-wide DNA Methylation: The REGICOR Study, publicat a la revista Medicine and Science in Sports and Exercise, hi han col·laborat el Grup d’Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM, el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Cardiovasculares (CIBERCV), el Centro de Investigación Biomédica en Red Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP), el Centro de Investigación Biomèdica en Red Cáncer (CIBERONC), l’Institut de Recerca Josep Carreras i la Facultat de Medicina de la UViC-UCC. Roberto Elosua, coordinador del grup de recerca de l’IMIM i signant del treball, assegura que “sabem que l’estil de vida té un impacte en com s’expressa la informació que contenen els nostres gens, i ens vam preguntar si l’activitat física estaria relacionada amb algun canvi en un d’aquests mecanismes biològics: la metilació de l’ADN”.

La importància de la metilació de l’ADN
La metilació de l’ADN és un canvi químic a la molècula de l’ADN, sense alteració de la seqüència de lletres, que determina el nivell d’expressió dels gens, la seva capacitat per generar o no proteïnes. El nivell de metilació de l’ADN s’ha relacionat amb diferents malalties com el càncer, les cardiovasculars, la diabetis, i l’obesitat, entre altres.

“A les anàlisis hem observat que les persones que practiquen més activitat física d’intensitat moderada-vigorosa presenten uns nivells més baixos de metilació a dos llocs de l’ADN”, explica la investigadora Alba Fernández Sanlés, una de les autores principals de l’estudi. De fet, aquest tipus d’activitat és la que es recomana a la població general per fomentar un bon estat de salut i és de la que s’obté un benefici més gran, segons l’estudi. La metilació és un mecanisme que regula la capacitat dels gens per expressar-se, és a dir, produir o no proteïnes.

Alba Fernández Sanlés apunta que ”un dels gens que vam trobar amb canvis a les seves marques de metilació està relacionat amb el metabolisme dels triglicèrids. Ja se sap que l’activitat física disminueix els seus nivells, per la qual cosa les nostres dades suggereixen que la metilació d’aquest lloc de l’ADN podria ser un mecanisme mediador de l’efecte de l’activitat física sobre ells”. Els investigadors han analitzat dades de dues poblacions occidentals, la catalana RECIGOR (Registre Gironí del COR) i la dels Estats Units, Framinghan (Framingham Offspring Study).

En total, han pogut treballar amb les dades de l’activitat física de 2.544 persones d’entre 35 i 74 anys, a partir de qüestionaris validats per la comunitat científica internacional. La metilació de l’ADN es va estudiar a partir de mostres de sang dels voluntaris, i es van analitzar més de 400.000 marques repartides per tot l’ADN a cadascuna d’aquestes persones.

Els investigadors creuen que l’estil de vida afecta la metilació del nostre ADN i que aquests canvis poden estar associats amb risc més gran de malalties cardiovasculars. “A estudis previs també vam  veure que el consum de tabac modifica els nivells de metilació de l’ADN”, afirma el Dr. Elosua, ressaltant “la importància de promoure un estil de vida saludable que incorpori la pràctica d’activitat física per a la prevenció de les malalties cardiovasculars”. El projecte ha estat finançat amb ajudes de la Generalitat de Catalunya i de l’Instituto de Salud Carlos III.

Foto: Alba Fernández Sanlés i Roberto Elosua