La UVic-UCC nomenarà Doctora Honoris Causa M. Teresa Codina, referent del moviment de renovació pedagògica de Catalunya

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya atorgarà el títol de Doctora Honoris Causa a la mestra M. Teresa Codina i Mir, a proposta de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, coincidint amb el 40è aniversari de la seva fundació. Codina, que té noranta-un anys d’edat, serà apadrinada pel degà de la Facultat, Eduard Ramírez, i pel professor i exdegà Joan Soler, que en pronunciarà la Laudatio, en un acte d’investidura que se celebrarà el dimarts 5 de juny, a les 18.00h, a l’Aula Magna de la UVic.

Considerada un dels grans referents del moviment de renovació pedagògica de Catalunya, M. Teresa Codina ha tingut un protagonisme destacat en l’educació del segle XX, ja que tant ella com la generació de mestres a la qual pertany van impulsar l’onada de renovació pedagògica a Catalunya que va beure dels fonaments de l’educació activa del primer terç de segle XX, i que va exercir una gran influència en la transició i la primera etapa democràtica postfranquista.

Aquest serà el primer Doctorat Honoris Causa que rep M. Teresa Codina. Nascuda a Barcelona l’any 1927, va obtenir el títol de mestra de primera ensenyança i es va llicenciar en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de filologia clàssica. Posteriorment, a França, va cursar estudis al Centre d’Études Pédagogiques de París, on entrà en contacte amb el pedagog Pierre Faure.

De l’escola Talitha a Can Tunis, passant per la formació de mestres

L’any 1956 va fundar a Barcelona l’escola Talitha, una fita important en el moviment de renovació pedagògica que, en ple franquisme, es proposà recuperar la tradició pedagògica catalana anterior a 1939 i reconstruir la democràcia a Catalunya. L’escola va consolidar un projecte educatiu sòlid basat en el treball en equip, l’ensenyament de la llengua catalana, la relació amb l’entorn, la formació integral, la gestió democràtica i participativa i la relació amb les famílies. Sota el seu lideratge pedagògic, s’hi aplegaren mestres de gran renom a Catalunya com Maria Antònia Canals, Marta Mata, Pilar Benejam –membre del Consell Consultiu de la UVic-UCC–,  Anna Maria Roig, M. Teresa Fort, entre altres.

L’any 1965, va formar part del grup de set persones que, sota el lideratge de Marta Mata, van fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, convertida avui en associació, que ha estat una peça clau en l’impuls de la formació permanent dels mestres a través de cursos i jornades i, sobretot, d’escoles d’estiu. L’Escola de Mestres va ser un enllaç entre aquesta onada renovadora de la segona meitat de segle amb el clima pedagògic de la Segona República.

L’altra gran fita que portà a terme M. Teresa Codina va ser la lluita pel dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats, promovent l’any 1978, juntament amb Basilio Gonzàlez, l’escola Avillar Chavorrós al barri de Can Tunis i més endavant el centre d’ensenyament secundari adaptat Xavó-Xaví, el 1988. Aquests dos projectes constitueixen un model de treball educatiu en un entorn difícil com Can Tunis, un barri marginal  de població majoritàriament gitana, per assolir el repte de la igualtat d’oportunitats per a infants i adolescents.

Amb aquest bagatge aconseguit, Codina va rebre l’encàrrec del Departament d'Ensenyament de dirigir programes d’acció especial, educació compensatòria i educació en la diversitat del 1983 al 1987, i a continuació a l’Ajuntament de Barcelona fins a la seva jubilació l’any 1992.

Referents, publicacions i premis

Per construir les seves idees sobre educació i didàctica, i també sobre la importància de la formació constant dels docents per adaptar-se al context social, M. Teresa Codina s’ha inspirat en els grans pedagogs contemporanis des de Piaget, Cousinet, Makarenko, Freinet, Montessori i Dewey que, al costat d’altres pedagogs catalans com Alexandre Galí i Artur Martorell, han estat sempre els seus referents.

Entre les seves publicacions destaquen Educar en temps difícils. Talitha, 1956-1974 (Eumo Editorial, 2008); la publicació col·lectiva La renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1980) (Rosa Sensat/Edicions 62, 2001); Gitanos de Can Tunis 1977-1983: Crónica de un proceso educativo (Mediterrània, 2000), i  El adolescente marginal: Escuela y trabajo (Rosa Sensat, 2001).

Ha estat mereixedora del premi Ramon Llull d’experiències pedagògiques (1979), el Premi Ramon Fuster a la seva trajectòria professional (1995), el Premi Hidalgo de Presència Gitana (1983) i el I Premi Catalunya d’Educació (2001).