La UVic organitza la tercera jornada interuniversitària sènior entre aules de la gent gran de Vic, Manresa, Lleida i Andorra

Prop d’un centenar de persones han participat aquest dijous a la tercera jornada interuniversitària sènior, que ha agrupat els programes i aules de la gent gran de la UVic-UCC (campus Vic i Manresa) amb les de la Universitat d’Andorra i la Universitat de Lleida. La trobada, a l’Aula Magna, ha inclòs tres conferències, totes a l’entorn de la bioètica i de la pregunta “De què parlem quan parlem d’autonomia?”.

En  la inauguració de la jornada, el rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños ha donat la benvinguda als assistents definint la universitat com “un espai de trobada natural entre persones que volen aprendre i compartir coneixement” on “l’edat no té cap importància”. També ha definit les aules de la gent gran com “uns espais preciosos per atreure al coneixement persones que sense aquesta plataforma no tindrien l'ocasió d’apropar-se a la universitat i a les seves múltiples oportunitats”. També ha intervingut Sílvia Mampel, coordinadora del programa Sènior FUB+Gran d’UManresa.

El vincle entre medicina i literatura
El rector de la UVic-UCC també ha impartit una de les tres conferències, que ha centrat en el vincle entre medicina i literatura al llarg dels segles. En aquest sentit, ha aportat nombroses referències de metges que han estat també escriptors, tant d’obres de ficció com de relats mèdics o de memòries i autobiografies, entre d’altres temes, i ha afirmat que molts professionals mèdics veuen en l’escriptura “una porta cap a l’evasió del contacte diari amb la malaltia i un espai d’alliberació dels conflictes professionals”.

En la seva ponència, Baños també ha defensat l’ús de literatura mèdica com a recurs pedagògic a les facultats de medicina: “Llegir i reflexionar sobre el seu contingut pot donar als futurs metges una nova visió de la malaltia, el dolor, el patiment o la mort”, ha dit el ponent, segons el qual “la literatura permet entendre el component emocional de la malaltia”, “apropa els estudiants a una experiència humana que en general trigaran temps a aprendre per sí mateixos” i “mostra l’activitat mèdica des del punt de vista del pacient”. Entre els exemples que ha citat, figuren obres com L’home que va confondre la seva dona amb un barret, d’Oliver Sacks, com a “la narrativa literària d’un cas real de neurologia”; Frankenstein, de Mary Shelley, per “explicar la importància de la responsabilitat dels propis fets”; Una mort molt dolça, de Simone de Beauvoir, per parlar de l’opiofòbia; o alguns passatges de El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Marquez, per entendre la sexualitat en la gent gran.

La conferència inaugural ha anat a càrrec de la directora de la càtedra de Bioètica de la UVic-UCC, Núria Terribas, que ha parlat de la presa de decisions en salut, especialment quan es veu afectada la qualitat de vida de les persones. La de cloenda, sobre transhumanisme, l’ha impartit el neuròleg Bernabé Robles, cap del Servei de Neurologia del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. La jornada també ha inclòs una actuació de la coral de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Osona i, com a cloenda, un pilar dels Emboirat, la colla castellera de la UVic.