La salinització dels ecosistemes de rius i llacs: una agenda de recerca per a una amenaça global

L’augment de la salinitat en els hàbitats d’aigua dolça —rius, llacs, aiguamolls, etc.— és una amenaça global per a la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes naturals de tot el món. Activitats humanes com ara la mineria i l’agricultura intensiva, així com l’augment del nivell del mar que el canvi climàtic provoca, estan disparant a valors més elevats que mai les concentracions de sal a les aigües continentals. La contaminació salina altera el medi natural i provoca la pèrdua d’espècies, la dispersió d’organismes invasors ¡ l’alteració del cicle dels nutrients, per exemple. Però, a més, té un altre efecte devastador: perjudica els serveis ecosistèmics que llacs, rius i embassaments aporten a la societat. Malgrat els evidents efectes dramàtics de la salinització, encara no es disposa de prou coneixement científic per predir-ne les conseqüències en els ecosistemes d’aigua dolça.

Un equip científic en què participen deu països ha sumat esforços per revisar els coneixements actuals sobre aquest tema i establir un full de ruta que permeti millorar la comprensió de l’efecte de les sals en ecosistemes aquàtics de tot el món. El treball, publicat a la revista Trends in Ecology & Evolution amb el títol Freshwater salinisation: a research agenda for saltier world, té com a primer autor l’investigador postdoctoral David Cunillera-Montcusí, i un dels coautors és el professor lector Serra Húnter Miguel Cañedo-Argüelles, ambdós membres del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. A l’article també hi participen equips de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), entre altres institucions.

En concret, l’equip proposa una agenda de recerca per a la comunitat científica internacional que faci front als reptes més urgents des d’una perspectiva global, regional, local i temporal, amb nous enfocaments que abordin de manera específica les principals mancances en aquest àmbit de recerca.

El perill de la salinització de l’aigua en el medi ambient
Segons els autors, el coneixement actual sobre la salinització a escala mundial és força desigual depenent de l’àrea geogràfica (per exemple, l’efecte de la sal que s’aplica a les carreteres per prevenir la formació de gel no s’ha estudiat a Europa, mentre que a l’Amèrica del Nord ha rebut molta atenció). A més, cal tenir present que en àrees oblidades de l’Àfrica o l’Amèrica del Sud els factors de salinització s’estan intensificant i amb prou feines s’han estudiat. I en general, bona part dels treballs actuals ignoren els petits hàbitats d’aigua dolça, com ara els estanys, que són ecosistemes molt importants en la biodiversitat regional.
 
També falta informació sobre els efectes dels diferents tipus de sals en el medi aquàtic, així com sobre el seu impacte mediambiental a escala regional i paisatgística, i en processos a escala ecosistèmica (emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, eliminació de nutrients, etc.). D’altra banda, la majoria dels estudis se centren en els invertebrats aquàtics, mentre que encara és deficitari el coneixement sobre l’efecte de la salinització en els microorganismes que impulsen el cicle dels nutrients i en la part superior de la piràmide alimentària aquàtica (peixos, rèptils i amfibis).

«En el marc del treball, hem elaborat una agenda de recerca amb els buits que és més urgent cobrir i proposem diverses maneres d’abordar-los des de diferents perspectives. Per a cada perspectiva, enumerem tres eixos principals i proposem experiments, mètodes o aspectes que potenciaran nous estudis per impulsar el coneixement en aquest àmbit de recerca», explica David Cunillera-Montcusí, autor principal del treball i investigador postdoctoral del FEHM de la Universitat de Barcelona.

«La tendència global de salinització de llacs i rius suposa un gran desafiament per a la biodiversitat d’aigua dolça, el funcionament dels ecosistemes i les societats humanes que en depenen», afegeix Miguel Cañedo-Argüelles, professor lector Serra Húnter del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre del FEHM i de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

«Per abordar aquest repte, cal un esforç conjunt de la comunitat científica, els professionals, les comunitats locals i els responsables polítics», apunta la investigadora ICREA Sandra Brucet, coordinadora del grup de recerca en Ecologia Aqüàtica de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Per la seva banda, l’investigador del MNCN-CSIC Miguel Matias conclou: «Amb el treball col·laboratiu de l’equip internacional que ha publicat l’article de revisió, volem impulsar aquest esforç global per avançar en aquesta direcció i despertar interès davant un problema a escala global que ens conduirà cap a un món amb molts rius i llacs salinitzats, i per al qual hem d’estar preparats».