La reunió d’inici del FERTIMANURE reuneix a Vic els 21 socis internacionals d’aquest projecte de recerca sobre dejeccions ramaderes

Representants dels 21 socis del FERTIMANURE es van trobar els passats 9 i 10 de gener a Vic per celebrar la reunió d’inici d’aquest projecte de recerca europeu liderat pel Centre Tecnològic BETA (Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia Ambiental i Alimentària) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El projecte, amb un pressupost de 8 milions d’euros, està finançat per la convocatòria de reptes socials Horitzó 2020, una de les més competitives d’aquest programa de la Unió Europea. A més del CT BETA, formen part del projecte del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, la Cooperativa Plana de Vic i el Centre Tecnològic LEITAT.

Durant quatre anys, fins a finals de 2024, FERTIMANURE desenvoluparà tecnologies innovadores per convertir les dejeccions ramaderes en fertilitzants biològics (o biofertilitzants) d’alt valor afegit, fets a mida per a determinats cultius i competitius en el mercat actual. El projecte avançarà en dos grans àmbits: el desenvolupament d’aquestes tecnologies i processos i, en segon lloc, la creació dels plans de negoci que permetin comercialitzar-los i arribar al públic final, és a dir els ramaders. 

La reunió de la setmana passada, a la delegació a Vic de la Cambra de Comerç de Barcelona, va servir perquè tots els socis es coneguessin entre ells, per presentar els diferents àmbits de treball en què es divideix el projecte i per establir conjuntament les bases de la feina que tots ells començaran a fer a partir d’ara i, especialment, els passos a seguir en els primers mesos d’execució del projecte. 

Es va posar un èmfasi especial en la reflexió al voltant de com ser realment efectius en el desenvolupament de les zones rurals, per reduir la pressió ambiental i al mateix temps millorar la qualitat de vida d’aquests territoris. També es va instar els socis a treballar amb la voluntat d’influir, com a projecte, en la definició de nous marcs normatius europeus, com és el cas del nou Pla d’Acció per a l’Economia Circular en què està treballant la Comissió Europea. 

“Exemple perfecte d’economia circular”
L’acte d’inauguració de la reunió el va presidir la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que va definir FERTIMANURE com un “exemple perfecte d’economia circular” que entronca amb el model de gestió del sòl i de les dejeccions ramaderes pel qual aposta el Departament. Un model, va dir, en què “es deixen de tractar les dejeccions com un residu i passen a ser vistes com un producte biològic que tanqui el cercle de la producció agrària i ramadera”. Per Jordà, aquest pas suposa “un canvi de paradigma i un nou marc mental” i ha de permetre “millorar la qualitat de l’aigua i del sòl”, però també “descriminalitzar un sector, el porcí, que sovint ha estat mal vist”. 

L’acte també el va presidir el rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños, que va destacar el paper d’aquesta Universitat com un agent clau per donar resposta a diferents necessitats de Catalunya més enllà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, per a Baños FERTIMANURE és un exemple molt clar de com des de la recerca “es dona resposta a un problema real que pateixen el país i els seus pagesos en particular”. El rector també va destacar la importància de la participació del govern català en el projecte i va definir el CT BETA com “la pedra angular de la recerca a la UVic-UCC, que contribueix a millorar la competitivitat i el desenvolupament tecnològic de moltes empreses a partir de criteris basats en la sostenibilitat”. 

Transformar un problema real en una oportunitat
El director del centre, Sergio Ponsá, va recalcar que el FERTIMANURE “és el projecte més rellevant del BETA”, perquè “entronca amb la nostra missió de donar respostes a la societat local. Ponsá va recordar als socis del projecte que el seu objectiu serà “transformar un problema real en una gran oportunitat” i “aconseguir un gran impacte global”. La regidora de Promoció Econòmica, Ocupació i Comerç de l’Ajuntament de Vic, Bet Piella, va qualificar el projecte com “un repte que oferirà noves oportunitats als nostres agricultors, ramaders i indústria”, i contribuirà a crear “una ciutat i una regió més saludables”. 

Les explotacions ramaderes d’Europa generen a l’entorn de 1400 Mt de fems cada any, més del 90% de les quals tornen als camps de cultiu en forma d’adobs. Actualment l’ús d’aquestes dejeccions ramaderes com a fertilitzants agrícoles no s’acostuma a fer de forma eficient ni prou controlada, fet que deriva en un problema de concentració de purins, que perjudica els conreus resultats i contamina tant el sòl com l’aigua. 

Els vint socis europeus i un d’argentí cobreixen tota la cadena de valor des dels ramaders fins a les empreses productores de fertilitzants, passant per universitats i centres de recerca referents a nivell europeu, administracions públiques, clústers i associacions.