La pandèmia ha causat alteracions importants en el seguiment i atenció a les dones abans, durant i després del part

Les primeres conclusions del projecte de recerca "Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: maternitat i covid-19 a Catalunya", desenvolupat per la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures i el grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) de la UVic-UCC, apunten que s’han donat alternacions importants en el seguiment i l’atenció a les dones durant la pandèmia. Les més notables han estat  la cancel·lació de proves, la substitució de visites presencials per telemàtiques, la impossibilitat de poder entrar acompanyades a les proves de seguiment (incloent les ecografies) i la cancel·lació dels cursos de preparació al part i d’acompanyament al postpart i la lactància. El procés de part també ha patit algunes alteracions importants, com ara el fet de no haver pogut estar acompanyades en tots els moments, haver hagut de parir amb mascareta o no poder rebre visites a l’habitació. Els canvis soferts han generat en les dones majoritàriament sentiments negatius, com ara inseguretat, desemparament o impotència. Davant d'aquesta situació, moltes han cercat alternatives privades desplegant els seus propis recursos econòmics, mentre que altres no han tingut aquesta opció. De forma molt majoritària les dones s’han sentit segures i no han patit por al contagi en el context hospitalari ni als serveis. En general, hi ha la percepció que les mesures de seguretat en vers la covid-19 han anat en detriment d’un seguiment més personalitzat.

La presentació dels resultats preliminars del projecte, el qual compta amb finançament del Pacto de Estado contra la Violencia de Género i l'AGAUR, es va fer dilluns 29 de novembre, amb motiu dels actes del 25N, Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones organitzats per la Universitat de Vic. L’objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la gestió de la pandèmia en els serveis sanitaris d’acompanyament a la maternitat i en l’experiència de l’embaràs, part i postpart de les dones a Catalunya. De forma específica, tracta d’analitzar l’impacte en els serveis i en les experiències de les dones, així com les estratègies de les dones davant de la situació. L’estudi ha recollit dades mitjançant una enquesta realitzada els mesos de juliol, agost i setembre d’aquest 2021, en la qual han participat 2.600 dones de tot Catalunya que han estat embarassades des de l’1 de gener del 2018 fins la data de realització de l’enquesta, permetent copsar les alteracions respecte al funcionament dels serveis anteriors a la pandèmia. 

Després d’aquesta primera aproximació i presentació dels resultats preliminars, l'equip d'investigació format per Sandra Ezquerra, Marta Benet, Christel Keller, Montse Fernández i Michelle Borges i Louise Bia (aquestes dues darreres estudiants en pràctiques internacionals amb la Càtedra UNESCO) continuarà aprofundint en l’anàlisi de dades per generar resultats i conclusions més definitives, cercant tant els canvis que s’han donat durant el període de pandèmia, com les especificitats del procés segons diferents característiques de les dones o dels serveis utilitzats.