La Fundació Universitària Martí l'Humà, la UVic-UCC i l'Obra Social "la Caixa" posen en marxa un projecte de recerca per a la reutilització de residus salins i salmorres

La Fundació Universitària Martí l'Humà de la Garriga i un equip científic de recerca de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) han posat en marxa un projecte innovador i sostenible per a convertir els residus salins i salmorres en plaques fotovoltaiques biològiques. Aquesta iniciativa està impulsada per l’Obra Social “la Caixa”. El projecte el coordinen el doctor Sergio Ponsá, director del Centre Tecnològic BETA (Xarxa TECNIO) i els investigadors Josep Turet i Elisabet Marti. 

La producció de residus salins provoca una gran problemàtica de recollida de residus i afecta a la salut humana en relació a la salinització dels aqüífers i la contaminació dels camps de cultiu. Un cas ben conegut és el dels runams salins de la mineria de potassa del Bages, que genera uns 70 milions de tones de residus acumulats i un creixement de prop de 4 milions de tones anuals. Aquests runams constitueixen el major abocador de residus de Catalunya, n’afecten significativament el paisatge i són la causa de la salinització de les aigües de la conca del Llobregat, on viu més de la meitat de la població del país. Alhora, cal tenir en compte la problemàtica en la gestió de les salmorres d’origen industrial per no superar els límits fixats en el seu abocament als col·lectors d’aigües residuals, ja que sovint es dilueixen en aigua, residual o neta.

Amb l’objectiu de revertir aquesta realitat i buscar-li una sortida sostenible, un grup d’experts de la UVic-UCC duu a terme un estudi sobre com utilitzar les poblacions d’halobacteris extremòfils, uns organismes unicel·lulars presents als medis salins que són capaços de produir els seus propis nutrients a partir d’energia de la llum solar, per crear plaques fotovoltaiques biològiques. El projecte pretén demostrar que l’activitat d’aquests halobacteris en entorns amb una alta concentració de sal genera un potencial elèctric aprofitable. Aquest fet obre la possibilitat d’utilitzar els residus salins del nostre entorn com a possible font d’energia elèctrica biològica. 

Per aconseguir-ho, el projecte es desenvolupa en diferents fases. En una primera etapa, s’estudia el creixement d’aquests halobacteris en medis de cultiu que els són habituals i també en un medi natural d’aigües de salina. També es treballa per obtenir les característiques que defineixen el creixement dels microorganismes i per determinar els paràmetres pràctics per al seguiment del cultiu. Un dels objectius fonamentals de l’estudi és demostrar que el creixement intensiu dels halobacteris és viable, i que se’n poden mantenir poblacions d’ús industrial. També es realitzarà l’estudi teòric de les estratègies més adequades per implantar aquests cultius perquè generin corrent elèctric.