La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar identifica, categoritza i avalua l’estat de les fonts de Sant Hilari Sacalm en un catàleg

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona (UdG) ha elaborat un “Catàleg de fonts del terme municipal de Sant Hilari Sacalm”. El treball l’han realitzat investigadors del Centre de Geologia i Cartografia Ambiental de la UdG sota la coordinació de la Càtedra, i ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Sant Hilari, el Consorci del Ter, Aigües Ter-Llobregat i la UdG.

El projecte ha permès inventariar i documentar les fonts del municipi, però també ha avaluat l’estat de conservació de les existents i n’ha identificat les principals característiques. A més, els investigadors han proposat la seva classificació en funció de variables hidràuliques, hidrogeològiques i hidroquímiques i han recopilat material d’interès patrimonial, tant natural com cultural. Finalment, han elaborat una base de dades que pot ser utilitzada i actualitzada de manera continua. El catàleg, a més, és consultable en línia a l’apartat de projectes del web de la Càtedra de l’Aigua.

Fins a 138 fonts que ragen amb certa regularitat

Sant Hilari Sacalm és un municipi que “sempre ha estat lligat a l’aigua, que des del segle XVIII ha estat un dels motors econòmics del poble, sobretot a partir de les fonts”, recorda Anna Menció, codirectora de la Càtedra de l’Aigua, qui cita com a exemples l’aprofitament d’aigua de la font Picant o, més recentment, de la font Vella i la font d’Or, tant per a ús terapèutic i turístic a través de balnearis com per a l’envasament i comercialització. Les surgències d’aigua són tan abundants a causa de “la geologia, l’orografia i el clima de les Guilleries, i és per això que Sant Hilari és conegut com el poble de les cent fonts, tot i que una part d’aquestes s’han malmès i d’altres s’han assecat o perdut”.

Els resultats de la recerca mostren que del total de 206 registres inventariats com a punts d’aigua assimilables a fonts, actualment almenys 138 ragen amb una certa regularitat o poden fer-ho ocasionalment. Dins d’aquest inventari s’han identificat diverses tipologies de fonts: de raig (94), fonts regulades per aixeta o polsador (16), mines d’aigua (20), biots o surgències naturals (11), basses de retenció (6), dipòsits d’acumulació (6) i fonts relacionades amb torrents (3). Si bé una gran part de les fonts es troba en un bon estat de conservació, a través de l’elaboració del catàleg també se n’han detectat 24 que presenten un estat dolent i almenys 20 que han desaparegut.

El catàleg també mostra una classificació de les fonts des del punt de vista hidrogeològic i  constata el bon estat hidroquímic en què es troben la majoria. Finalment, s’han identificat elements d’interès natural, arquitectònic i hidràulic en bastantes fonts, i s’han recopilat bona part de les cançons, llegendes i poemes dedicats a les fonts del municipi. “Les fonts i el ric patrimoni que s’hi associa constitueixen un actiu molt important de Sant Hilari Sacalm, i aquest projecte posa de manifest que cal protegir-lo davant la sobreexplotació hídrica, la contaminació de les aigües subterrànies, l’incivisme i l’abandó de l’entorn”, afirma David Soler, un dels investigadors responsables d’aquest treball.