Judit Molera col·labora amb un estudi d’ossos i dents de cocodrils al Sincrotró ALBA

Un estudi sobre els ossos i les dents de cocodrils, tant de l’actual espècie del Nil com de fòssils de fa uns 70 milions d’anys, s’ha dut a terme al Sincrotró ALBA. La UVic-UCC, la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), la Universidad de Alcalá (UAH) i l’Instituto de Cerámica y Vidrio del CSIC (ICV-CSIC) han col·laborat en aquesta recerca amb l’objectiu de veure les diferències i similituds entre aquests ossos i dents que revelen informació sobre el creixement i la fisiologia dels individus i les espècies, i sobre com els diferents grups de cocodrils han viscut en els diferents ecosistemes del passat.

Per part de la UVic-UCC, hi ha participat l’equip de Judit Molera, coordinadora del grup de recerca en Mecatrònica i Modelització aplicada a la tecnologia de Materials (MECAMAT). La investigació pretén comparar aquestes mostres de dents i ossos de l’actual espècie de cocodril del Nil (Crocodylus niloticus) amb els fòssils d’una espècie extinta del Cretàcic Superior per saber si els canvis ambientals en l’actualitat signifiquen el mateix pels cocodrils que en el passat. Ja havien vist algunes diferències entre mostres fòssils i actuals fent servir tècniques com la microscòpia electrònica i ara volen descobrir-ne les causes.

La novetat en aquest estudi és la combinació de dos punts de vista: el de la ciència de materials amb la biologia. La línia de llum MSPD de l’ALBA és àmpliament utilitzada per estudiar materials com minerals, ceràmiques o vidres, però també és útil per estudiar material orgànic. La resolució espacial que ofereix la difracció amb llum de sincrotró permet analitzar variacions morfològiques en teixits no apreciades amb altres tècniques. "Aquestes variacions en les dents i els ossos de cocodrils extingits i actuals poden ser deguts a canvis a diferent escala: a nivell d’individu, per l’evolució de la pròpia espècie o per causa ambiental", explica Julia Audije, estudiant de doctorat de la UAM. També adverteix que s’ha de ser prudent en generalitzar les conclusions, ja que "els cocodrils, per exemple, canvien la seva dentició aproximadament cada 80-260 dies”.

L’equip científic espera poder obtenir molta més informació amb aquesta anàlisi fet per primera vegada al Sincrotró i dóna valor a la col·laboració establerta entre el grup de biòlegs i geòlegs de la UAM i la UAH i els experts en ciència de materials. Segons remarca el professor i investigador de la UAM Óscar Cambra, "potser no hauríem arribat fins a l’ALBA sense l’ajuda de l’equip de la Judit Molera de la UVic-UCC i d’en Miguel Ángel Rodríguez Barbero del ICV-CSIC, vastos coneixedors d’aquesta tècnica i de les aplicacions del sincrotró".