Isona Passola: “Volem més dones als llocs de responsabilitat, fins arribar a la paritat"

La cineasta, directora i productora de cinema, Isona Passola, va rebre ahir al vespre un homenatge per part de la societat osonenca i bagenca, en el marc de la inauguració de la XXVI edició de la Universitat d’Estiu de la UVic-UCC, per la seva contribució a la normalització del cinema català. L’homenatge, que ja s’havia de celebrar el juny passat amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la Universitat d’Estiu, i que es va anular per la pandèmia, va tenir lloc a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. L’acte el va presidir el tinent d’alcalde de Vic, Josep Arimany, juntament amb el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, el tinent d’alcalde i regidor d’Ensenyament i Universitats de Manresa, Josep Gili, i l’adjunt al vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i màxim responsable de la Universitat d’Estiu, Josep Ayats.

Mirar el futur sense defugir el passat

Isona Passola va agrair l’homenatge que va qualificar de “totalment immerescut” i que, va dir, es pren com el tret de sortida de la nova etapa que ara comença, deixant la presidència de l’Acadèmia del Cinema Català i entomant la de l’Ateneu Barcelonès, “amb un gran rebombori perquè després de 160 anys per primera vegada el presidirà una dona”. Passola va aprofitar aquest fet per reivindicar: “ Volem més dones als llocs de responsabilitat, fins arribar a la paritat total per donar la justícia que es mereix el 50% del gènere humà que segueix silenciat”.

L’homenatjada també va recordar que la seva primera feina “seriosa” la va trobar a l’Escola de Mestres Jaume Balmes, embrió de l’actual UVic-UCC. “Hi vaig presentar la sol·licitud perquè enyorava la plana de Vic de la meva infantesa i adolescència”, va dir fent referència a les vacances que havia passat a Torelló, on tenia la família materna, i va explicar que, en part, haver-se dedicat a la producció i direcció cinematogràfica també ho deu a l’Escola de Mestres. “Volia utilitzar recursos audiovisuals per a la docència i al veure que no en tenia ni idea em vaig començar a formar”, va dir. 

Passola es va reivindicar com una persona que mira el futur sense defugir el passat perquè “ens dona l’experiència que ens cal per seguir avançant per aquesta vida que, ho hem d’admetre, és dura”. També va defensar el cinema com aquella manifestació cultural que “té la capacitat de mostrar una realitat que no t’agrada i forjar-ne una altra, que sí que t’agrada, per ensenyar-la als altres”, i va reivindicar el reconeixement de la feina de productora al mateix nivell creatiu que la d’altres professions del món audiovisual com la d’actor, director o càmera.
 
L’encomi, a càrrec de Miquel Pérez

El fins fa poc professor del departament de Didàctica de les Arts i de les Ciències de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, Miquel Pérez, va emocionar Passola amb un encomi que va repassar la trajectòria vital i professional de l’homenatjada, que va definir com “una de les personalitats més destacades de la gestió i la producció cultural a Catalunya des del vessant audiovisual”. De la seva infantesa en va apuntar que la va passar “enmig de l’ebullició cultural i política de casa seva”, i influïda per un pare que li va ensenyar “que la lluita dona fruit espectaculars” i que cal creure “en el poder de la societat civil per transformar les coses i en el de la cultura com a eina de canvi”.

De la seva trajectòria com productora en va destacar, entre d’altres, el fet d’haver trobat una manera de combinar les seves dues grans passions, el cinema i la literatura, a partir de les adaptacions historicoliteràries de novel·les de diferents autors i l’haver volgut treballar sempre “amb directors que la superin en experiència, que posin el llistó alt i l’ajudin a millorar i a créixer”, però amb els quals no dubta d'aportar els seus criteris en la fase de guió i de muntatge.

Passola “creu que la cultura és un element fonamental de l’estat del benestar i que, de totes les manifestacions culturals, l’audiovisual és la que arriba a més gent”, va dir Pérez, que va afegir que en la seva vida professional ha tingut la “dificultat afegida de ser una dona en una feina dominada per homes”. De l’homenatjada també en va destacar la defensa fèrria de la necessitat de dedicar recursos públics al cinema i de rodar en català.

Vint-i-cinc anys d’activitats al territori

El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va voler recordar els orígens de la Universitat d’Estiu l’any 1996 de la mà de l’aleshores director adjunt dels Estudis Universitaris de Vic, Enric López, afirmant que “ja va néixer amb la voluntat de projectar la Universitat més enllà de les seves parets per obrir-la al territori”. I va destacar que malgrat el pas dels anys, de les actualitzacions i els canvis d’orientació que han marcat cada època “la Universitat d’Estiu ha sabut mantenir la seva estructura original i els seus objectius intactes”.

Durant aquest primer quart de segle, es calcula que la Universitat d’Estiu ha portat a terme uns  540 cursos als quals han assistit uns 15.000 estudiants, i ha tingut presència en  48 municipis de 15 comarques diferents.

Al seu torn el tinent d’alcalde de Manresa, Josep Gili, va posar en valor la Universitat d’Estiu de Vic com a “eina que permet a estudiants i professionals en actiu de continuar formant-se”, i va destacar que “Vic i Manresa sumen des de fa anys equips i també valors, que deixen pòsit i ens ajuden a ser millors com a persones i com a  col·lectius”. Va cloure l’acte el tinent alcalde de Vic, Josep Arimany, que va agrair a totes les persones que han impulsat el projecte de la UVic-UCC  “que potencia el coneixement de la Catalunya interior”.

Formacions en set àmbits i una plataforma cultural

Tal com va explicar l’adjunt al vicerectorat d’Ordenació Acadèmica, Josep Ayats, l’edició d’enguany de la Universitat d'Estiu s'oferirà en format mixt, amb formacions presencials, online i híbrides perquè les persones que ho desitgin puguin assistir físicament a classe o puguin seguir les sessions en streaming.

En aquesta vint-i-sisena edició s’han programat 31 formacions repartides en cinc àmbits, entre els quals destaca el curs “La gestió d’emocions en els serveis sociosanitaris”, en l’àmbit de la salut i el benestar; l’Escola de Literatura Infantil i Juvenil de Montserrat que, amb el títol "Els llibres que tinc a les mans reflecteixen la meva realitat" en l’àmbit d’Educació i Societat; la 3a edició del “Curs d’Introducció a les principals tecnologies d’elaboració de formatges al Lluçanès” o el curs de tècniques de mostreig marí, en l’àmbit de ciències, tecnologia i enginyeries; i el curs sobre “Infografies. Eines per donar un toc de distinció a la teva feina”, i el programa en anglès “Marketing & Business 4.0”, en l’àmbit de l’empresa i comunicació. En l’àmbit de llengües, l’escola d’Idiomes dels campus de Vic i Manresa han programat diversos tipus de cursos  d’anglès, alemany, francès i espanyol.

Paral·lelament a la formació acadèmica, també s’han programat diversos actes de caire cultural agrupats a la Plataforma Cultural. Alguns d’un caire més institucional, altres en col·laboració amb entitats de la ciutat de Vic i també del territori.