Investigadors del grup BETA publiquen un estudi sobre cadenes tròfiques i canvi climàtic als llacs de zones àrtiques

Un equip d’investigadors de la línia de recerca en Ecologia Aquàtica del grup BETA, encapçalat per Miguel Cañedo-Argüelles, ha publicat un estudi sobre el funcionament de les cadenes tròfiques dels llacs de zones àrtiques i els efectes que el canvi climàtic pot tenir en el seu funcionament. L’estudi s’ha dut a terme al Mývatn, un llac eutròfic poc profund del nord d’Islàndia, en col·laboració amb investigadors de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) y la Universitat de Girona. A més de Cañedo-Argüelles, per part de la UVic-UCC hi han participat els investigadors predoctorals Serena Sgarzi, Ignasi Arranz i Zeynep Ersoy, i la investigadora ICREA Sandra Brucet.

L’objectiu de l’estudi era determinar quina influència tenen els peixos planctívors sobre la cadena tròfica del llac Mývatn. Es tracta de peixos de talla petita que s’alimenten de zooplàncton, uns organismes aquàtics també de petites dimensions que, al seu torn, es nodreixen d’algues fitoplanctòniques. Per una banda, els investigadors van comparar els processos de la cadena tròfica del llac àrtic amb altres llacs d’arreu del món. “Volíem comprovar el que algunes evidències ja suggerien: que aquest tipus de llac funciona diferent, i que l’impacte dels peixos sobre la resta de la cadena tròfica i sobre la química de l’aigua és menor que als llacs de zones temperades”, explica Cañedo-Argüelles.

Efectes del canvi climàtic als llacs 
Per una altra banda, van comprovar com afectaria al llac una major presència de peixos de talla petita en detriment dels de talla grossa. Aquesta inversió és una de les conseqüències apuntades com a provables arran del canvi climàtic i de l’augment de la temperatura de l’aigua. “Si hi ha més peixos petits és previsible que també disminueixi el zooplàncton que els alimenta, i s’incrementin alhora les algues que alimenten el zooplàncton”, explica l’investigador. Segons Cañedo-Argüelles, “això derivaria en un augment de l’eutròfia o nutrició del llac”.

Un experiment amb mesocosmos (a la foto), comparant un entorn amb més peixos amb un altre amb quantitats normals, ha permès verificar en part aquesta hipòtesi. “Podem esperar que un augment dels peixos de talla petita efectivament desemboqui en un augment de les algues i en un empobriment de la biodiversitat”, afirma l’investigador principal. Malgrat tot, l’estudi no ha permès vincular la major presència de peixos petits amb un augment clar dels nutrients del llac, de manera que “l’impacte d’aquests peixos als llacs àrtics podria ser menor que als d’altres zones del món”.

L’article s’ha publicat, i es pot llegir de forma íntegra, a la versió en línia d’Hydrobiologia, la revista internacional especialitzada en ciències aquàtiques que publica recerca original, crítiques i opinions sobre la biologia d’entorns d’aigua dolça i marina. També apareixerà a l’edició en paper d’aquest desembre de la mateixa publicació. El projecte de recerca ha rebut el finançament de la Fundació Carlsberg.