Investigadors de la UVic-UCC treballen en un projecte europeu per aplicar la interseccionalitat a l’administració pública

Els motius pels quals una persona pot patir una discriminació són molt diversos i sovint es presenten relacionats entre ells: el gènere, l’edat, l’origen, la religió, la classe social o l’orientació sexual, entre d’altres. Les administracions públiques, però, tendeixen a ordenar cadascuna d’aquestes realitats o problemàtiques en categories, i a tractar-les de forma segmentada. L’Ajuntament de Terrassa està impulsant una iniciativa que pretén canviar aquest enfocament i aplicar la interseccionalitat en les polítiques públiques locals de no discriminació. Al projecte “Igualtats connectades”, hi participen investigadors de la línia d’estudis sobre diversitat sexual i de gènere del Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC.

La interseccionalitat, sorgida del feminisme negre als Estats Units a la dècada dels 80, proposa canviar la mirada que tenim quan analitzem les discriminacions. “Imaginem el cas paradigmàtic d’una dona gran i gitana, a qui demanem que vagi a tres departaments diferents de la mateixa administració, per exemple un ajuntament, en funció de si vol tractar un problema relacionat amb el fet de ser dona, de ser gitana o de ser una persona gran”, exemplifica Miquel Missé, investigador de la UVic-UCC. “Ella viu aquestes tres realitats com una de sola, i de fet la posició de les persones és el resultat del creuament de diferents eixos de desigualtat. Però en canvi nosaltres li demanem que les segmenti per tal d’ordenar la nostra intervenció social”, explica.

Amb un enfocament interseccional, per contra, es té en compte la interacció de les diferents desigualtats a l’hora d’abordar-les i analitzar tots els eixos de forma global. “De fet, el creuament de diferents eixos genera noves situacions de discriminació i desigualtat que van més enllà de la simple suma d’aquests”, afirma Gerard Coll-Planas, coordinador del projecte i director del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG), segons el qual “per això cal atendre aquesta complexitat a l’hora de desenvolupar polítiques més inclusives”.

Fins ara la interseccionalitat ha estat molt teoritzada però, en canvi, hi ha molt poques experiències pràctiques. La del consistori terrassenc, pionera, va començar el gener d’aquest any com a prova pilot. La primera fase va ser de diagnòstic i va anar a càrrec dels investigadors de la UVic-UCC. Es va constatar que l’Ajuntament de Terrassa complia els requisits necessaris per poder fer l’experiment, i es van identificar molts treballadors interessats a formar-se i aprendre eines per tractar els problemes socials de forma més àmplia i innovadora.

La segona fase s’allargarà fins al desembre i inclourà tallers de formació per a treballadors socials i sessions obertes als ciutadans, entitats i empreses. El projecte culminarà amb una fase de difusió, que inclourà, entre altres, una conferència internacional el febrer de 2019 i una guia de recursos perquè l’experiència sigui transferida a altres administracions i ciutats europees. 

“Igualtats Connectades” està cofinançat pel Programa de Justícia. Drets, Igualtat i Ciutadania de la Comissió Europea. A banda de la UVic-UCC i l’Ajuntament de Terrassa també hi participa l’associació CEPS Projectes Socials.