Els insecticides neonicotinoides interfereixen en el control de plagues amb feromones

Els insecticides neonicotinoides –restringits per la Unió Europea per protegir les abelles i altres pol·linitzadors– interfereixen en els mètodes biològics de control de plagues, fins i tot en dosis residuals. Així ho revela una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) i amb la participació de Josep Bau, doctor en Biologia i professor de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), recentment publicada a la revista Scientific Reports, del grup Nature. L'estudi de laboratori alerta que amb nivells extremadament baixos del neonicotinoide Thiacloprid –que únicament matarien 10 individus de cada milió– ja s'observen efectes perjudicials en les respostes de navegació dels insectes a les feromones.

Els investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL, encapçalats pel professor César Gemeno, han estudiat l'impacte dels neonicotinoides en tres espècies de lepidòpters plaga: el cuc de les pomes o carpocapsa (Cydia pomonella), l'arna oriental del préssec (Grapholita molesta) i el corc del raïm (Lobesia botrana). Aquesta recerca posa de relleu que, amb dosis que no són letals, el Thiacloprid redueix la capacitat de l'insecte per localitzar les feromones sexuals, fet que pot minvar l'eficàcia dels sistemes de control amb aquest tipus d'atraients.

Les feromones són una eina molt eficaç en el control amb confusió sexual i el monitoratge amb trampes, especialment de les diverses espècies d'arna que en la seva fase d'eruga afecten els arbres fruiters i altres tipus de conreu. Combinades amb altres mètodes de control bioracional (sense insecticides), aquestes substàncies químiques ajuden a disminuir substancialment l'ús de productes fitosanitaris que tenen un impacte ambiental i sanitari "especialment acusat en zones agrícoles periurbanes, com per exemple l'Horta de Lleida o bé en conreus de fruiter de Girona", destaquen Gemeno i Bau. A més, les feromones tenen la particularitat de no generar resistència en les poblacions d'insectes plaga i ser totalment innòcues per a l'entorn.

L'estudi publicat demostra que aplicant dosis d'insecticida molt més baixes de les que s'utilitzen al camp per controlar les poblacions d'insectes, el Thiacloprid redueix la capacitat dels mascles de respondre normalment i orientar-se a les plomades de feromones sexuals en condicions de laboratori. Per comprovar-ho, els investigadors han realitzat assaigs dins d'un túnel de vent.

"Un dels reptes tècnics de l'estudi ha estat filmar la trajectòria de vol d'insectes tan petits amb baixa intensitat de llum, ja que són d'activitat crepuscular i nocturna", remarquen els investigadors. Josep Bau, que s’ha encarregat de desenvolupar el programa informàtic de seguiment automatitzat i anàlisi de la trajectòria de vol, destaca que “la qualitat i el contrast de les imatges de vídeo era especialment important per la precisió de la detecció de l’insecte en els prop de 300 vídeos analitzats.” Amb l'insecticida, el vol de les arnes es torna més lent, amb un angle diferent en relació amb la línia del vent i més susceptible a la deriva; probablement perquè els afecta el sistema nerviós central. A més, les proves han revelat una sensibilitat especialment pronunciada en una de les espècies, l'arna del préssec.

"Les quantitats mínimes de Thiacloprid alteren la comunicació química i, per tant, els residus d'aplicacions comercials podrien afectar l'eficàcia dels mètodes de gestió de plagues basats en feromones”, afirmen els investigadors. Un altre estudi recent dels mateixos investigadors de l'ETSEA ja alertava que les dosis subletals del mateix insecticida tenen efectes dramàtics sobre l'alliberament de feromones sexuals en les tres espècies d'arna tortrícida. Els investigadors creuen que "cal racionalitzar l'ús d'aquests compostos habituals en l'agricultura no només per reduir l'impacte ambiental i humà, sinó també per garantir l'eficàcia de mètodes biològics complementaris".

Article original: Extremely low neonicotinoid doses alter navigation of pest insects along pheromone plumes

Foto: Detall de les antenes d’un mascle d’arna, on es troba el sentit de l’olfacte que els permet detectar la feromona de la femella