Els estanys en bon estat poden contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic

Els estanys són l’hàbitat d’aigua dolça més nombrós de la Terra, ja que suposen aproximadament el 30 % de l’aigua estancada del planeta i acullen fins a un 70 % de les espècies d’aigua dolça, però tot i la seva importància ecològica han estat poc estudiats. En aquest context, el projecte de recerca europeu “PONDERFUL” ha analitzat com els estanys i els paisatges d’estanys poden utilitzar-se com a solucions basades en la natura (SBN) per mitigar els efectes del canvi climàtic, tenint en compte que aquestes masses d’aigua tant poden emmagatzemar com alliberar diòxid de carboni. Aquesta recerca ha evidenciat que els estanys més degradats o en mal estat ecològic (poc oxigenats, amb concentracions altes de nutrients —per exemple, procedents d’usos agrícoles— i amb poques o cap planta aquàtica) tendeixen a emetre gasos d’efecte hivernacle, com ara el diòxid de carboni (CO₂) i el metà (CH4). En canvi, els estanys en bon estat ecològic (ben oxigenats i amb concentracions baixes de nitrogen) solen ser embornals de carboni que actuen com a dipòsits. 

El projecte “PONDERFUL”, liderat pel Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica (GEA) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), ha constatat la importància de la restauració i la gestió dels estanys, ja que la producció dels dos principals gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni i metà) als estanys depèn de diversos factors, però sobretot de la concentració d’oxigen i de nutrients, i de la quantitat de matèria orgànica que s’hi acumula. “Els factors clau són el metabolisme de la bassa i l’oxigen: nivells baixos d’oxigen s’associen a un augment de les emissions”, destaca Sandra Brucet, investigadora ICREA de la UVic-UCC i coordinadora del projecte “PONDERFUL”. 

Emissió o retenció de gasos 

Les abundants plantes submergides i arrelades als estanys afavoreixen l’emmagatzematge net de gasos d’efecte hivernacle. Les algues i les plantes vasculars són capaces de retenir diòxid de carboni que llavors queda dipositat als sediments de l’estany. Els processos que es produeixen als estanys i que generen o capturen els gasos d’efecte hivernacle són la fotosíntesi, la respiració, la descomposició de matèria orgànica, l’activitat microbiana, la sedimentació i les reaccions químiques. Durant les hores de llum, el fitoplàncton, les algues i les plantes aquàtiques consumeixen diòxid de carboni per fer la fotosíntesi, mentre que a la nit, quan la respiració és el procés dominant, n’alliberen. 

El projecte “PONDERFUL” també ha revelat que els estanys tenen més probabilitats de ser emissors de diòxid de carboni quan es combina un augment de temperatura de l’aigua amb un nivell elevat de nutrients. Com més alta és la temperatura de l’aigua i més escassedat n’hi ha, pitjors són els efectes de l’eutrofització (procés de contaminació de les aigües estancades per un enriquiment de nutrients). En aquest sentit, Brucet comenta que “en períodes de sequera, quan els estanys s’assequen i especialment quan el sediment encara és humit, s’alliberen més gasos d’efecte hivernacle” i afegeix que “davant l’augment de temperatures és molt important mantenir els nivells de nutrients tan baixos com sigui possible”.  

Atès que els estanys amb elevades concentracions d’oxigen dissolt i nivells baixos de nutrients és més probable que actuïn com a embornals que no pas com a font de gasos d’efecte hivernacle, és imprescindible actuar en la restauració i gestió dels estanys. “La restauració dels estanys, per exemple, eliminant els sediments i la vegetació que s’acumulen a les basses, redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, a més a més, augmenta l’abundància i la diversitat d’organismes pol·linitzadors”, diu Brucet. El projecte “PONDERFUL” ha analitzat prop de 180 accions de SBN implementades en 93 estanys o paisatges d’estanys de 24 països. 

A banda dels efectes globals del canvi climàtic (amb els conseqüents episodis meteorològics extrems), els estanys i els paisatges d’estanys actualment també es troben sotmesos a altres amenaces. Una d’elles és la destrucció directa d’aquests hàbitats d’aigua dolça (amb efectes devastadors en la flora i la fauna). Una altra és la contaminació, generada per activitats humanes com ara l’agricultura, la ramaderia, el turisme i la construcció d’infraestructures, entre d’altres, i que afecta la qualitat de l’aigua. Al voltant del 80 % dels llocs on “PONDERFUL” ha fet mostrejos tenien concentracions elevades de nutrients, fet que suggereix que la contaminació per nitrogen i fòsfor està generalitzada. Finalment, una darrera amenaça són les espècies invasores, que posen en risc els ecosistemes d’aigua dolça. 

Relació entre la biodiversitat i el funcionament de les basses 

Un dels aspectes més rellevants del projecte “PONDERFUL” és que s’ha aportat evidència científica sobre la relació entre la biodiversitat (macròfits, zooplàncton, macroinvertebrats i amfibis) dels estanys i el seu funcionament, una qüestió que fins ara s’havia treballat sobretot en ambients terrestres. Amb aquesta recerca s’ha demostrat que una major biodiversitat als estanys es relaciona amb una millora de les seves funcions: un augment de la captació de carboni, de la descomposició i de la producció de biomassa, i una menor alliberació de gasos. “Tot i que de moment és un estudi correlacional, ens mostra que és molt important conservar la biodiversitat per mantenir el bon funcionament dels ecosistemes i dels beneficis que ens proporcionen en un context de canvi global”, explica Brucet. 

En el marc de la protecció de la biodiversitat dels estanys, un altre dels objectes d’estudi del projecte han estat els factors que afecten la riquesa d’amfibis als estanys. En aquest punt, s’ha constatat que els factors climàtics (temperatura i disponibilitat d’aigua) tenen un paper important, però que també el tenen els factors locals. El projecte ha demostrat que la bassa ideal per als amfibis seria una bassa ben conservada, de mida mitjana i poc profunda, i sense peixos. Sobre aquesta qüestió, recentment s’han publicat alguns dels primers articles científics, liderats per la UVic-UCC, del “PONDERFUL” a les publicacions Ecography i Biodiversity and Conservation.  

Edició de guies i prototip d’estany 

“PONDERFUL” ha evidenciat que els estanys no només tenen “un potencial immens per funcionar com a SBN”, segons Brucet, sinó que també ofereixen molts beneficis per a la societat. Entre aquests, hi ha regular els perills d’esdeveniments extrems (inundacions o incendis, per exemple), regular la quantitat i la qualitat d’aigua dolça (fan de dipòsits d’aigua i tenen capacitat de depuració), regular el clima (a partir de l’emmagatzematge de carboni, entre altres), protegir i millorar la biodiversitat, afavorir la pol·linització, millorar la connectivitat entre hàbitats i proporcionar refugis climàtics per a una gran varietat d’espècies. 

Els resultats del “PONDERFUL”, que es basen en l’estudi de més de 1.900 estanys i 16 llocs de demostració a diferents països, s’han recopilat en diversos documents i recursos destinats als responsables polítics i als gestors amb l’objectiu d’implementar els estanys com a SBN. D’una banda, aquests documents inclouen una guia tècnica amb les millors pràctiques per a la gestió i restauració d’estanys, una eina de decisió interactiva per gestionar i restaurar estanys, una guia de finançament i inversió sostenibles i una guia per a responsables polítics sobre l’ús d’estanys com a SBN, a més a més de mapes d’intervenció prioritària que indiquen les regions on els estanys i els seus paisatges s’enfronten a majors amenaces. D’altra banda, en el marc d’aquest projecte s’ha creat el concepte d’estanys CLIMA, un prototip d’estany ideal dissenyat específicament com a SBN per abordar els reptes del canvi climàtic en paisatges naturals, rurals i urbans. 

El projecte “PONDERFUL” (POND Ecosystems for Resilient Future Landscapes in a changing cimate), finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea, s’ha desenvolupat entre els anys 2020 i 2024 entre 18 universitats i institucions d’Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Turquia, Portugal, Dinamarca, Suècia, França, Espanya i Uruguai, i ha tingut un pressupost de gairebé 7 milions d’euros.