El projecte Migratoebre porta quatre esturions a l’Ebre mig segle després de la seva desaparició

Des de primers de març les instal·lacions de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries) a Sant Carles de la Ràpita acullen quatre esturions europeus (Acipenser sturio) que s’hi van traslladar des de França. Es tracta dels primers exemplars d’aquesta espècie que es duen a l’Ebre en el marc del projecte LIFE+ Nature Migratoebre, dirigit científicament pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, que té com a objectiu el repoblament de peixos migradors al tram final d’aquest riu. Dilluns passat, aquesta fita obtinguda pel projecte es va presentar en un acte públic on va assistir Marc Ordeix, director del CERM.

Aquesta espècie en greu perill d’extinció va desaparèixer de l’Ebre fa prop de cinquanta anys. A banda de la pesca -de l'esturió se n'extreu el caviar- les altres causes que van contribuir a la seva desaparició van ser la construcció de preses - que els impedeixen anar riu amunt per reproduir-se- i la disminució del cabal. La seva esperança de vida, de fins a 100 anys, i sobretot el fet que no estiguin preparats per criar fins que en tenen entre 12 i 14, contribueix a dificultar-ne el repoblament. Avui, de tot el món, només es conserven, encara en procés de recuperació, a la conca dels rius Garona i Dordonya, a Aquitània (França).

Els 4 esturions, de 12 anys, han estat cedits per l’associació MIGADO (Migrateurs Garonne Dordogne), amb la participació de la Unitat de recerca EABX de l’IRSTEA-Centre de Bordeus, l’aprovació de la DREAL del Govern de Nova Aquitània i el compromís dels governs català, espanyol i francès i les entitats sòcies del projecte Life MigratoEbre. Han arribat al seu destí després d’un viatge de 12 hores per carretera i d’un procés de negociació de més de dos anys.

Amb la seva arribada, el projecte MigratoEbre enceta un programa de sensibilització de la població local i catalana sobre la importància i la necessitat de la seva reintroducció al riu. En aquest context, l’evolució dels esturions es pot seguir en streaming a través de dues càmeres subaquàtiques instal·lades al tanc adaptat on viuen. Al mateix temps, això permet estudiar la seva adaptabilitat a l’Ebre. Tot i que aquests exemplars no seran alliberats al riu, és el pas previ per, d’aquí a un temps, portar-ne de més joves per a la seva reintroducció a l’Ebre.

El projecte LIFE Migratoebre treballa per recuperar espècies de peixos migradors amenaçades, com l’anguila, la saboga i la llamprea, a banda de l’esturió europeu, i per millorar la gestió al tram final del riu Ebre, de FIix fins a la desembocadura al Delta. Dins del mateix projecte, el juny de 2018 es va inaugurar una rampa per a peixos a Ascó (la Ribera d’Ebre), que els permet salvar la barrera que representa l’assut, de 170 metres d’ample i 2 d’altura, que capta aigua per a la refrigeració de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2. Ara es treballa en el projecte de construcció d’una altra rampa per a peixos, a l’assut de Xerta.

L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) coordina aquest projecte on, a més del CERM, té de socis la Fundació Catalunya – La Pedrera, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat i el Parc Natural del Delta de l’Ebre.