El congrés ‘Storytelling revisited’ aborda l’ús de formats innovadors en la narració d’històries

Una vuitantena de persones van participar, aquest dimecres a la sala Segimon Serrallonga de la UVic, a la primera edició del congrés Storytelling revisited, sobre l’ús de la literatura infantil en el procés d’aprenentatge de la llengua anglesa. La jornada, marcada per la presència de diverses ponents internacionals, va prendre el pols a l’estat actual d’aquesta disciplina i va establir les bases per a properes recerques i per a les futures edicions del congrés, que neix amb la voluntat de celebrar-se anualment. La trobada sorgeix de la Facultat d’Educació, Ciències Humanes i Traducció (FETCH) i l’han impulsat conjuntament els grups de recerca GETLIHC (Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació), GRELL (Educació, Llenguatge i Literatura) i TEXLICO (Textos Literaris Contemporanis: Estudi, Edició i Traducció).

“S’ha fet evident que l’storytelling avança i que s’està modernitzant”, valora Mireia Canals, membre del GETLIHC, segons la qual al congrés es va mostrar aquesta disciplina com “una eina pedagògica, de comunicació, transmedia i interdisciplinar, que permet tota mena d’acostaments i serveix en tot tipus de situacions”. Entre d’altres exemples, es va mostrar com un bon recurs per narrar biografies, per utilitzar en l’educació infantil i en ensenyaments bilingües, per educar en la interculturalitat, per a la construcció d’identitat i gènere o per potenciar les intel·ligències múltiples.

Els clàssics renovats
També es va posar de relleu la importància de les il·lustracions i de l’ús de materials nous i innovadors a les aules d’infantil i de primària on, segons Canals, “els clàssics segueixen essent molt presents, però s’expliquen utilitzant nous formats comunicatius innovadors, que avui ja són una realitat”. Alhora, es va reflexionar sobre l’ús de l’storytelling en les edats més primerenques, i en les fórmules que potencien la interactivitat i la participació del públic en el procés de construcció del relat. Precisament els nous formats de narració d’històries relacionats amb l’art i la motivació van perfilar-se com els temes que centraran la segona edició del congrés, el novembre de l’any vinent.

La trobada va reunir mestres, professors, investigadors i alumnes d’àmbits de coneixement tan diversos com la psicologia, la pedagogia, la literatura infantil, el gènere, les didàctiques específiques, els estudis interculturals, el transmedia i les intel·ligències múltiples. Part de les assistents van ser estudiants de quart curs dels graus en Mestre d’Educació Infantil (MEI) i en Mestre d’Educació Primària (MEP) amb menció de llengua anglesa i de cinquè curs del doble grau MEI/MEP. Quatre d’aquestes alumnes van intervenir, a la recta final, per sintetitzar en un relat oral tot allò que s’havia anat exposant durant la jornada, una acció que segons Mireia Canals “va permetre crear ponts entre l’acadèmica i la recerca”.

Entre els ponents van figurar la doctora en Pedagogia Rossella Certini, de la Universitat de Florència, Valéria Árva i Éva Benkő, de l’Eötvös Loránd University de Budapest, i Chiara Lepri, de la Universitat de Roma. El congrés també va comptar amb taules rodones amb diversos blocs de comunicacions breus i amb una cloenda amb la presència del vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Villà.