El cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter 2024 registra 7.700 individus de 72 espècies diferents

Dissabte passat, 11 de gener, es va dur a terme el cens anual 2025 d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter. El cens està coordinat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Àrea Ambiental del Museu del Ter, i té la col·laboració d’observadors voluntaris, la majoria dels quals són membres del Grup d’Estudi i Defensa de la Natura del Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona i el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN-IEC). 

En el treball de camp per elaborar el cens anual del 2025 es van observar molts cabussets, corbs marins grossos, martinets blancs, xivitones, xivites i mosquiters comuns. Entre les curiositats, destaca l’observació de dos becadells sords, una espècie hivernant escassa, i la d’un martinet de nit jove a Roda de Ter, una espècie estival de la qual, a vegades, en queda algun individu. També es va veure una llúdriga nedant a sota del pont Nou de Roda de Ter (per segon any consecutiu), la qual cosa mostra que aquesta espècie esdevé cada vegada més comuna. La sortida per fer el cens d’ocells hivernants aquàtics del 2025 ha coincidit amb la recent publicació de les dades tancades del cens corresponent al 2024.

En el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter del 2024 es van comptabilitzar un total de 7.707 ocells de 72 espècies diferents a les comarques d’Osona, el Ripollès i una part de la Selva (fins a l’embassament del Pasteral), entre els quals destaca la presència del corb marí gros (Phalacrocorax carbo). En el cens de l’any passat es constata una recuperació del nombre d’ocells d’aquesta espècie en relació amb les dades dels últims anys, quan entre el 2019 i el 2021 la tendència era la davallada d’individus. El cap de setmana que es va fer el cens d’hivernants de 2024 es van comptar 300 corbs marins grossos al llarg del recorregut, 34 dels quals a l’Alt Ter. Amb tot, entre totes les joques (llocs on es concentren els ocells per dormir) d’Osona se’n van comptar 169, amb la qual cosa se sospita que hi havia alguna joca no identificada.

L’ànec collverd (Anas platyrhynchos), que l’any 2020 va mostrar un fort descens poblacional i els exemplars es van reduir pràcticament a la meitat respecte a l’any anterior —passant de 1.529 a 823—, va experimentar una recuperació de l’espècie durant els anys 2022 i 2023. El 2024 s’ha tornat a observar una davallada del nombre d’ànecs i, des del CERM, “no es descarta que pugui ser a causa d’algun brot important de botulisme junt amb l’impacte directe de la manca d’aigua a causa de la sequera acumulada des del 2022”, explica Marc Ordeix, director del CERM.

Pel que fa a l’agró blanc (Casmerodius albus), aquest ocell ha viscut una expansió a tot Europa i també al nostre país. Des de fa uns 15 anys a la comarca d’Osona s’hi detecta un nombre relativament petit d’exemplars (entre 10 i 20) i al cens del 2024 es van comptar 18 individus. Entre els ardeids (ocells majoritàriament de mida grossa) més estesos com a hivernants, destaca el bernat pescaire (Ardea cinerea), que presenta oscil·lacions interanuals d’entre 60 i 90 exemplars. El 2024 se’n van comptar 97 tot i que des del CERM adverteixen que caldria controlar-ne les joques per comptabilitzar els individus reals presents a Osona. Un altre ardeid present a la Plana de Vic des de 1990 és l’esplugabous (Bubulcus ibis) del qual durant els dies del cens del 2024 només se’n va conèixer una única joca establerta a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Vic, on es van comptar 143 individus.

Tot i que és poc abundant a l’hivern al conjunt de l’Alt Ter, el dia en què es va fer el cens de 2024 es va detectar un grup nombrós de martinet blanc (Egretta garzetta) de 25 exemplars al meandre del Gelabert, a Manlleu, el registre més gran observat de la sèrie històrica de l’Alt Ter. Al llarg dels anys també es constata una tendència a l’alça de la presència de la merla d’aigua (Cinclus cinclus), un bon indicador de la qualitat de l’aigua. Durant el 2024 es van detectar 60 merles d’aigua, una mica per sota de les 80 del 2022. Un altre ocell molt lligat al medi aquàtic i sovint associat a una bona qualitat de l’ecosistema fluvial és el blauet (Alcedo atthis), del qual el 2024 se’n van comptar 23 individus, xifra molt semblant a la del 2023 (24) i un dels valors més elevats de la sèrie de dades de la que es disposa.

Finalment, tot i no ser una espècie estrictament lligada al medi aquàtic, anualment es comptabilitzen els pit-roigs (Erithacus rubecula). “La seva presència pot variar en funció dels individus que arriben com a hivernants i fluctuar en funció de la intensitat del fred a les zones de procedència d’aquests ocells”, comenta Laia Jiménez, investigadora del CERM. El 2024, l’arribada de pit-roigs va ser una mica superior a la d’anys anteriors i se’n van comptabilitzar 351, xifra que queda una mica lluny dels gairebé 600 exemplars del 2021.

Una activitat anual que es fa el mes de gener

El cens d’ocells aquàtics hivernants a la conca de l’Alt Ter és una activitat de voluntariat que es porta a terme anualment cada mes de gener des del 1989. Consisteix en un recorregut matinal a la vora del riu, en grups, amb el propòsit de comptabilitzar tots els ocells que s’hi puguin identificar, així com altres animals, inclosos els seus rastres. Paral·lelament a cada recorregut, al capvespre es fan censos específics de les joques de bernats pescaires i afins (ardeids), corbs marins i gavians (làrids) presents als diversos sectors. Aquesta informació es complementa amb dades meteorològiques de temperatura, presència de glaç, boira, estat del cel i nivell de l’aigua als pantans. 

L’edició de 2024 es va dur a terme el dia 20 de gener i hi van participar un total de 48 persones que es van repartir en 12 trams del riu Ter. L’informe “Cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter 2024” ja està disponible per a la seva consulta.