Carmen García-Comas publica un article a ‘Nature’ sobre les causes de l’extinció d’un ancestre de l’‘Homo sapiens’

L’estudi es remunta a les restes fòssils de Paranthropus robustus que es van trobar a Sudàfrica a mitjans del segle XX, i que es van identificar com una branca lateral evolutiva de l’Homo Sapiens. Fins ara les possibles raons que expliquen la seva extinció no s’havien investigat. Aquest va ser l’objectiu de l’equip d’experts en diferents camps, fonamentalment antropòlegs i geocientífics, que han pres part en el projecte, liderat pel Dr. Thibaut Caleym paleoclimatòleg de la Université de Bordeaux.

“S’han analitzat i combinat registres climàtics obtinguts amb diferents mètodes i a diversa resolució temporal”, explica Carmen García-Comas segons la qual “cada mètode per ell mateix es podia interpretar de diferents maneres però, combinats, s’ha pogut reconstruir una imatge integral i coherent del clima passat”. Segons la investigadora, els resultats obtinguts no haurien estat possibles “sense unir esforços i experiències”.

Els nuclis de sediment analitzats pels investigadors van ser obtinguts a la badia de Maputo (Mozambic), on el riu Limpopo, un dels més grans d’Àfrica, desemboca a l’oceà Índic. Aquest material va proporcionar accés a l’equip de científics a un registre climàtic que abasta aproximadament 2,14 milions d’anys. Es van analitzar paràmetres com ara l’hidrogen i els isòtops de carboni dels fòssils de plantes moleculars, que es van comparar amb els resultats d’anàlisis de pol·len i les composicions dels elements. L’equip també va determinar els canvis en la temperatura de la superfície del mar durant aquell període de temps, fet que va permetre avaluar la influència de l’oceà al clima terrestre.

Carmen García-Comas és doctora en Biologia i experta en ecologia i anàlisi de dades. Els seus estudis se centren a analitzar grans bases de dades d’observacions al medi aquàtic, com ara plàncton o peixos, per entendre el paper que juguen els trets funcionals, especialment la mida dels individus, en l’estructura i el funcionament de les comunitats, així com en el manteniment de la diversitat. Ha realitzat dos contractes postdoctorals a la National Taiwan University i al JAMSTEC (Japan Agency for Marine-Earth Science and Technology).

Aquest curs es va incorporar a la UVic-UCC, on imparteix classes d’Ecologia i Biologia Marina a la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT). També col·labora amb el grup de recerca en Ecologia Aquàtica, en projectes que busquen entendre l’efecte de l’estructura de mides de les comunitats de plàncton i peixos en el manteniment del funcionament i la diversitat d’ecosistemes d’aigua dolça.