Carme Sanmartí: “Hi ha poques tasques més engrescadores que participar en un projecte universitari”

Companys, amics i familiars van reunir-se aquest dimarts per escoltar la lliçó de jubilació de Carme Sanmartí “Correspondència femenina 1870-1939”. En un acte presidit pel degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, Eduard Ramírez,  Sanmartí va estar acompanyada pels professors i investigadors Marcos Cànovas i Pilar Godayol que li van fer un encomi a dues veus.

Marcos Cànovas va encarregar-se de glossar de la biografia de Carme Sanmartí i més específicament l’àmbit docent i de gestió. En va destacar l’entusiasme amb què l’homenatjada ha viscut la professió docent des que va començar a impartir classes l’any 1978.  Segons Cànovas, “la seva capacitat de comunicació i d’empatia, juntament amb un domini profund de les estratègies docents, feien possible un entorn d’aprenentatge ideal”. En l’àmbit de la gestió, Cànovas va qualificar de “més que destacada, brillant” l’aportació que Sanmartí ha fet a la UVic, des dels diferents càrrecs que ha desenvolupat durant els vint-i-un anys de servei a la institució. Per últim, va afirmar que qualsevol referència a la trajectòria de Carme Sanmartí “haurà d’estar inspirada en l’afecte i en la consideració de les seves qualitats humanes i intel·lectuals”.

Pilar Godayol va explicar els orígens intel·lectuals de Sanmartí. Nascuda en ple règim franquista, va dir Godayol “és simbòlicament filla de les dones silencioses i silenciades, a qui ensenyaven a viure i resistir en temps adversos”, i va  afegir que malgrat tot “és una dona que s’ha construït independent, que ho ha volgut tot: família, docència, gestió acadèmica i recerca”. Com a historiadora, Godayol va destacar-ne l’“obsessió gloriosa” per recuperar de l’oblit la memòria femenina per tal de construir una genealogia femenina catalana. Va explicar les seves aportacions en el marc del grup de recerca GETLIHC i el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona, avui convertit en el CEIG i, per acabar,  va referir-se a la seva qualitat humana, destacant que “Carme Sanmartí és, indiscutiblement, una gran mestra de la Vida en majúscules”.

Com a prèvia a la lliçó inaugural, Carme Sanmartí va voler donar les gràcies a totes les persones amb qui ha treballat des dels diversos àmbits i va afirmar que “hi ha poques tasques més engrescadores que participar en un projecte universitari”. També va voler explicar el seu interès per explicar la història en minúscules, i és amb aquest esperit de fer arqueologia dels petits detalls que Sanmartí s’endinsà en el projecte d’estudi de la correspondència femenina des de finals del s. XIX al s. XX,  afirmant que “les cartes van oferir a les dones la possibilitat de trencar un silenci mantingut durant segles i que la història necessita aquesta informació per matisar-se i enriquir-se”.