Antoni Tort pronuncia una lliçó magistral de jubilació

Aquest dimecres va tenir lloc a la Sala Mercè Torrents la lliçó de jubilació d’Antoni Tort, “un dels professors històrics més rellevants de la UVic”, tal com el va definir el professor emèrit Joan Soler, encarregat de pronunciar-ne l'encomi. L’acte, presidit pel degà de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, Eduard Ramírez, va comptar amb la presència de companys, amics i familiars de l’homenatjat. 

Antoni Tort va basar la seva intervenció "Lliçons per a una lliçó. Fragments d’un discurs pedagògic" en anècdotes personals “no pensades per fer-se públiques, que m’ajuden a repensar el fet educatiu", conscient que “una lliçó de jubilació és deutora d'altres lliçons de tota mena, rebudes, viscudes, imaginades, patides, desitjades, duríssimes, dolcíssimes, casuals... i eternes”. En total, van ser vuit lliçons, per a les quals es va servir d'innombrables referents filosòfics, pedagògics, bibliogràfics, musicals i cinematogràfics per construir escenaris que desgranaven la seva manera d‘entendre el món i el seu compromís amb l’educació. Va acabar la intervenció  refermant la voluntat de continuar fent recerca “des del gaudi” i fent camí “en una educació que entenc oberta, en una ciutat oberta i en una societat oberta”. També va dir que “és hora de cedir el pas, per contribuir a fluïdificar la vida entre el present, el passat i el futur”.

Un "savi tot terreny" compromès amb la investigació-acció

Moments abans, Joan Soler havia explicat la trajectòria d’Antoni Tort des dels anys de formació fins a arribar a la Universitat de Vic, on va començar a col·laborar des del curs 1981-1982. Va destacar-ne tres moments importants: quan va ser director del Departament de Pedagogia, en dues etapes diferents; quan va accedir a la direcció de l’Escola de Mestres i va ser el primer degà de la Facultat, i en la darrera etapa professional com a director de l’Escola de Doctorat. Segons Soler, “la direcció de l’Escola de Mestres i el deganat de la Facultat d’Educació van ser el moment clau en relació amb el paper que Antoni Tort va desenvolupar, no només en l’àmbit del centre, sinó també en el conjunt de la institució universitària”. 

A banda d’impulsar i coordinar una transformació profunda del centre, sota el seu lideratge es van incorporar les noves titulacions de Psicopedagogia, Educació Social, Mestre d’Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. També va fer referència a altres responsabilitats que va assumir de manera simultània o consecutiva, com la direcció de les col·leccions "Interseccions" i "Textos Pedagògics", a Eumo; la coordinació del programa de Doctorat en Educació Inclusiva, o la coordinació del grup de Recerca Educativa GREUV, del qual va ser investigador.

Soler, que va qualificar Antoni Tort com a “savi tot terreny”, es va referir a les seves sis línies de recerca i d’estudi, “que s’associen a sis veritables pilars del seu pensament pedagògic” i que són: l’anàlisi de les relacions entre cultura i educació, les innovacions en els centres educatius, la formació del professorat, els processos d’interculturalitat i educació, i la dimensió territorial i comunitària de l’educació. Finalment, Joan Soler va posar de manifest el compromís d’Antoni Tort amb la investigació-acció, afirmant que “sempre ha entès que la paraula i l'acció del pedagog compromès i crític s’havia de fer sentir”.

Joan Soler va qualificar l’encomi com “un acte d’amistat i d'amor col·lectius”, ja que es va servir del testimoniatge i la col·laboració de Joan Arumí, Maria Carme Bernal, Jaume Carbonell, Maite Pujol, Núria Roca i Núria Simó, els textos dels quals es poden llegir també en la publicació de l’encomi.

Va cloure l’acte el degà de la Facultat, Eduard Ramírez, que va destacar la figura de l’homenatjat com a “peça clau” en la transició entre l’Escola de Mestres i l’actual Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia.