Ajudar els altres o millorar la situació del país, factors clau a l’hora d’escollir estudis de l’àmbit de la salut durant la covid-19

La pandèmia de la covid-19 va influir en l’elecció d’estudis de grau universitari relacionats amb la salut. Els factors més significatius van ser el desig d’ajudar les altres persones (33,2 % dels casos), augmentar els valors de ciutadania (28,4 %) o contribuir a millorar la situació del país (27,5 %). Així ho demostra el projecte de recerca TEMPS, liderat per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i que ha tingut com a objectiu estudiar l’impacte de la pandèmia en els estudis de grau sociosanitaris i biomèdics a l’Estat espanyol, així com analitzar els factors subjacents que podien contribuir a aquest impacte. Alguns resultats s’acaben de publicar a la revista BMC Medical Education, en un article titulat ”The impact of the covid-19 pandemic on enrollment in undergaduate Health-related studies in Spain”.

Aquest estudi transversal s’ha dut a terme mitjançant una enquesta en línia a 2.344 estudiants d’Infermeria, Fisioteràpia, Medicina, Psicologia i Podologia que van començar els estudis de grau relacionats amb la salut després de l’esclat de la covid-19 en institucions d’educació superior de l’Estat espanyol. Segons es desprèn de la recerca, les dones van rebre una influència significativament més gran pel que fa als valors socials relacionats amb l’exercici de la professió durant la pandèmia, mentre que els homes i el grau en Podologia van estar més influenciats per les perspectives salarials. L’augment del desig d’ajudar els altres va ser significativament més gran entre les dones i entre els estudiants d’Infermeria i de Medicina.

Podologia i Psicologia van ser les dues titulacions més condicionades per la pandèmia, ja que més estudiants van decidir cursar-les, cosa que abans havien dubtat. En el cas d’Infermeria, Psicologia i Medicina, la pandèmia va reforçar encara més el seu interès per estudiar el grau. També cal destacar que els estudiants afectats personalment per la covid-19 van afirmar estar més influïts a l’hora de reconsiderar la seva trajectòria professional i de reforçar el seu desig de cursar estudis superiors relacionats amb la salut.

El projecte TEMPS ha estat impulsat pel grup de recerca MɜO (Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences) i la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols de la UVic-UCC. També hi ha col·laborat la Universitat del País Basc, la de la Corunya, la de Málaga, la de La Rioja i la Complutense de Madrid, així com la Fundación Rioja Salud a través de la Plataforma de Bioética y Educación Médica.

Canvis en la demanda

Una altra branca del projecte TEMPS era analitzar el canvi en la demanda —el nombre de sol·licituds de matrícula dividit pel nombre de places ofertes— d’estudis de grau universitari relacionats amb la salut a l’Estat espanyol durant el període 2015-2021. Per altra part, també es volia comparar el canvi que s’havia produït per regions en el període prepandèmic (2015-2019) i pandèmic (2020-2021). En aquest estudi observacional (tipus ecològic) s’han fet anàlisis de sèries temporals utilitzant dades d’institucions d’educació superior públiques procedents del Sistema Integrat d’Informació Universitària.

A partir de l’esclat de la pandèmia, les titulacions de Biomedicina (85 %), Medicina (29 %), Infermeria (26 %), Odontologia (27 %) i Farmàcia (15 %) van tenir una demanda més alta. En canvi, aquest patró no es va confirmar en els casos de Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Podologia, Psicologia, Treball Social, i Nutrició i Dietètica. S’observa un augment significatiu de la demanda d’estudis de grau relacionats amb la salut durant el període pandèmic a totes les regions de l’Estat espanyol superior al 27 %. Navarra (203 %), Astúries (83 %) i La Rioja (77 %) són les comunitats que van presentar canvis més dràstics. A les regions amb un major nombre d’universitats, com ara Catalunya, Andalusia i Madrid, el canvi observat va ser menor. 

Malgrat que la base de dades analitzada no incorpora dades de demanda procedents de les universitats privades, la informació que aporta aquest treball “pot ser d’utilitat a les institucions d’educació superior per planificar tendències”, explica Javier Jerez, investigador principal del projecte i coordinador del grup de recerca MɜO de la UVic-UCC. Segons ell, “aquesta anàlisi també podria ajudar en la planificació de les institucions del sector sanitari pel que fa a la mà d’obra necessària”.

Resultats qualitatius

El projecte TEMPS també ha inclòs un vessant qualitatiu. Un dels aspectes que s’han tractat a les entrevistes fetes als estudiants ha estat l’experiència de la pandèmia, que s’ha demostrat que ha tingut una dimensió emocional important. Sentiments com la confiança i la tranquil·litat han derivat cap a la incredulitat, la incertesa, el pànic o la por. La pandèmia ha tingut un impacte laboral, econòmic i en les relacions socials, i s’ha observat un condicionant comú, que són les característiques dels habitatges on vivien els entrevistats i les entrevistades. Les reflexions de les persones entrevistades sobre les conseqüències de la pandèmia en la societat giren al voltant de l’esperança que aquesta crisi sanitària serveixi per a un canvi social, però també d’una certa resignació que no acabi passant res.

Pel que fa a la construcció de la vocació professional, s’ha vist que algunes persones entrevistades inicien la seva vocació fora de l’àmbit de la salut —amb professions més típiques socialment segons la generació— i que altres persones tenen des de l’inici un apropament clar a l’àmbit de la salut. A l’hora d’escollir uns estudis de l’àmbit de la salut tenen un gran pes motius com ara l’experiència com a pacient, el fet de poder cuidar o la utilitat social que atribueixen a les professions sanitàries. Algunes de les raons per les quals no havien començat abans a estudiar professions de la salut eren econòmiques o de dificultats en la conciliació familiar. El fet que els estudis fossin només presencials o les condicions laborals que ofereixen aquestes professions havien influït per no començar abans. En tots els casos, l’entorn més pròxim ha tingut un paper important, ja sigui negatiu (advertint de les condicions laborals, sobretot) o bé positiu (posant en valor la contribució social).

Respecte a la influència de la pandèmia en l’elecció del grau, de l’estudi es desprèn que en alguns casos no ha influït de cap manera (ho haurien escollit de totes maneres), en altres ha reafirmat la decisió i en altres ha suposat una oportunitat, ja sigui pel que fa al moment o pel que fa a un canvi professional per iniciar estudis de salut.