M. Teresa Codina i la renovació pedagògica a Catalunya

La renovació pedagògica a Catalunya

Maria Teresa Codina és una mestra referent de la renovació pedagògica, que es desplega a Catalunya durant la segona meitat del segle XX. Forma part de la generació de mestres pioners que van impulsar la renovació de l’escola durant els temps difícils del franquisme amb la creació d’escoles privades que tenien vocació de servei públic. Aquestes escoles, anomenades escoles actives, es van inspirar en el model educatiu i en la tasca dels mestres renovadors del primer terç del segle XX, sobretot durant el període de la Segona República (1931-1939), que el franquisme va tallar de soca-rel.

L’onada de renovació pedagògica desenvolupada durant les dècades de 1950 i 1960 es va intensificar a la dècada de 1970 i es va escampar en el si de l’escola pública. Els cursos de formació permanent i, sobretot, les escoles d’estiu van ser una oportunitat per difondre les idees de renovació d’una nova escola pública catalana. La transformació de l’escola va tenir un paper molt important en la vertebració dels barris de les ciutats que havien acollit un nombre important de població immigrada dels diferents territoris de l’Estat espanyol. Així, la lluita per l’escola pública i la igualtat d’oportunitats van esdevenir un pilar fonamental de les reivindicacions de les associacions de veïns.

La trajectòria professional de Maria Teresa Codina, des de l’Escola Talitha fins al treball educatiu al barri de Can Tunis, ens ajuda a comprendre l’evolució de la renovació pedagògica a Catalunya de manera paral·lela a la transformació política i social del país, des de la dictadura franquista fins a la transició i l’etapa democràtica.

L’Escola de Mestres Rosa Sensat

L’entitat, avui convertida en Associació de Mestres Rosa Sensat, va ser fundada per un equip de mestres liderat per Marta Mata i Garriga (1926-2006) amb la voluntat de cobrir les necessitats de formació dels mestres que tenien una vocació i inquietud renovadora. Ha estat, i és encara avui dia, una entitat clau per renovar i impulsar la formació permanent dels mestres a través de cursos, jornades, seminaris, grups de mestres, publicació de revistes i, de manera especial, les escoles d’estiu a partir de 1966.

L’Escola Talitha

Talitha, que vol dir “nena” en arameu, tenia un ideari pedagògic fonamentat en els principis de la pedagogia activa, que es va construir en les sessions de treball i formació de l’equip de mestres. L’educació integral, la relació entre responsabilitat i llibertat, el contacte directe amb la realitat, el tractament de la llengua i cultura catalanes i la participació dels pares i mares en la gestió van ser alguns dels punts forts de l’estil educatiu de Talitha.

 

L'Escola Avillar Chavorrós

(nom en caló, en català es tradueix com “Veniu, mainada”)

L’escola d’educació infantil i primària formava part del projecte d’actuació integral al barri marginal de Can Tunis on hi vivien famílies d’ètnia gitana. En el marc d’una concepció integral de l’educació, l’escola tenia dues dimensions rellevants: la idea d’escola-comunitat i la lluita pel dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats que representa una escola de qualitat per a tothom.

L’Escola-taller Xavó-Xaví

(nom en caló, en català es tradueix com “Noi-Noia”)

Va ser una escola de secundària adaptada per a adolescents de 12 a 16 anys. Els tallers de pretecnologia (“de la mà al cervell”) eren l’eix al voltant del qual s’estructuraven els aprenentatges amb l’objectiu d’orientar els adolescents cap a l’exercici d’una activitat professional manual que fes possible la seva inserció laboral.