938 861 222
| Joan Salvat-Papasseit: cent anys d’inconformisme i avantguarda |
|---|
Biblioteca del Campus de Miramarges (Maig 2024)
Dins dels diferents actes que s’organitzen amb motiu de l’Any Salvat-Papasseit, la Biblioteca de la UVic-UCC ha preparat una mostra bibliogràfica a partir del material que es pot trobar en el catàleg de la Biblioteca de la universitat, sota el títol “Joan Salvat-Papasseit: cent anys d’inconformisme i avantguarda”. L’exposició, que es podrà veure fins a finals d’aquest estiu, pretén no només commemorar el centenari de la mort de l’autor, sinó també lloar i celebrar que cent anys després la seva figura, la seva producció literària i la tasca social i política que va dur a terme durant els escassos trenta anys que va viure, continuen tenint un gran pes en la societat. La seva obra és ben viva; és el reflex d’uns temps convulsos.
Joan Salvat-Papasseit neix l’any 1894 a la ciutat de Barcelona. Marcat per una infància desafortunada i els temps convulsos que vivia la Ciutat Comtal a inicis del segle XX, Papasseit s’introdueix de ben jove en els cercles revolucionaris i anarquistes. Els seus ideals polítics es reflecteixen en els escrits que publica en les diferents revistes nacionalistes republicanes i anarquistes on col·labora, com Justicia Social (Reus), Los Miserables. Eco de los que sufren hambre y sed de justicia (Barcelona) i Sabadell Federal. La seva tasca com a activista polític culmina amb la publicació d’Un enemic del poble. Full de subversió espiritual (1917-1919), una revista autoeditada on pot difondre les seves idees en català. La prosa és el recurs literari que Salvat-Papasseit empra en els seus escrits de caràcter més revolucionari, d’activisme polític i social. Destaquen els articles “Un pueblo, Portugal” (Los Miserables, 1916), que li comportà una pena de presó de dos mesos i un dia, i “La Nacionalitat i el Socialisme” (Sabadell Federal, 1916); el col·leccionable Glosas de un socialista (Sabadell Federal, 1916) i el recull d’articles Humo de fábrica (1918), que publicava a Los Miserables sota el pseudònim de Gorkiano. Els aforismes Mots propis (Un enemic del poble, 1917-1919) i el manifest Soc jo, que parlo als joves (Un enemic del poble, 1919) tenen una importància especial.  Glosas de un socialista Sabadell Federal, n. 139 (6 de maig de 1916) Soc jo, que parlo als joves Un enemic del poble, n. 15 (gener de 1919) Mots propis Un enemic del poble, n. 1 (març de 1917) "Gorkiano condenado” Sabadell Federal, n. 131 (11 de març de 1916)A les Galeries Laietanes de Barcelona, Joan Salvat-Papasseit entra en contacte amb alguns escriptors de formació clàssica noucentista i amb alguns que esdevindran els capdavanters de l’avantguardisme català, com J. V. Foix i Josep M. Junoy. La influència dels futuristes italians, de Filippo Tommaso Marintti i dels cal·ligrames de Guillaume Apollinaire també són importantíssims per a la formació de Papasseit com a poeta avantguardista. Amb la publicació del seu primer poema “Columna vertebral: sageta de foc” (Un enemic del poble, 1917) i del seu primer poemari Poemes en ondes hertzianes (1919), Salvat-Papasseit es postula com un dels grans de la poesia avantguardista catalana.  “Columna vertebral: sageta de foc” Un enemic del poble, n. 9 (desembre de 1917) Poemes en ondes hertzianes (1919). Coberta de la primera edició de J. Torres Garcia L’irradiador del port i les gavines (1921)L’any 1918, la tuberculosi comença a fer estralls en l’autor, cosa que l’obliga a abandonar definitivament l’activisme polític a peu de carrer i a haver de fer repòs durant llargs períodes de temps, primer a Sitges i després en diversos sanatoris de la Catalunya Nord i d’Andorra. Malgrat la malaltia, la seva activitat literària no s’atura i és a partir del 1920 quan trobem el gruix més important de l’obra de Papasseit. Publica Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català (1920), Els nens de la meva escala (1921), L’irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923). És en aquesta època quan el vers es converteix en la forma d’escriptura principal de Papasseit, tot i que no deixa del tot de banda la prosa per a reivindicar, encara que sigui prostrat al llit, els seus ideals polítics, drets i llibertats. Joan Salvat-Papasseit mor el 7 d’agost de 1924, a casa seva, a Barcelona, després que la tuberculosi entrés en una fase crítica.  Contra els poetes amb minúscula. Primer manifest català futurista. A l’edició Joan Salvat-Papasseit. Poeta amb majúscula: obra poètica completa (2024), a càrrec de Jordi Martí Font (editor).  Frontispici de la primera edició d’El poema de la rosa als llavis (1923). Il·lustració de Josep Obiols Pòstumament es publica Óssa menor. Fi dels poemes d’avantguarda (1925), alguns poemes esparsos i encara algunes proses més. La seva obra tornarà a veure la llum en plena dictadura franquista amb la musicació dels seus poemes per part del moviment de la Nova Cançó i d’artistes com Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet. L’educació catalana, entre altres institucions, converteix la seva obra en objecte d’estudi.  Omega, Óssa menor (1925). Versió manuscrita de Papasseit Selected poems (1982). Selecció de poemes traduïts a l’anglès |
 (1)-min.jpg){kind=logo}
El Casino de Vic, Òmnium Cultural Osona-Lluçanès, la Biblioteca Pilarin Bayés, la Biblioteca de la UVic-UCC i la càtedra Verdaguer de la UVic-UCC tornen a sumar esforços per commemorar i reivindicar, enguany, el llegat literari i cultural de Joan Salvat-Papasseit en el centenari de la seva mort, després de la bona rebuda que tingué l’homenatge “Josep Vallverdú: 100 anys de literatura en llengua catalana”. Aquest any, el projecte compta també amb la participació de la Fundació Miquel Martí i Pol, el Patronat d’Estudis Osonencs i els Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central de la Generalitat de Catalunya.
.jpg)
Aquesta exposició treballa de manera explícita un o diversos Objectius de desenvolupament sostenible
