Més de 4.000 professionals sanitaris i socials segueixen un curs en línia en Planificació de Decisions Anticipades (PDA)

Quines decisions té el dret de prendre una persona que pateix una malaltia o condició crònica avançada i que es troba en una fase de final de vida? Com l’han d’acompanyar els professionals de l’àmbit sanitari i social? Què cal fer per garantir que les seves voluntats seran respectades? Quines qüestions ètiques s’han de tenir en compte i quin és el millor moment i la millor manera d’abordar-les? Aquestes són algunes de les preguntes que vol respondre el curs en línia de Planificació de Decisions Anticipades (PDA) que han dissenyat la Càtedra de Bioètica i la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC.

La formació s’adreça a professionals de l’àmbit sanitari i social, com ara metges, infermeres i treballadores socials, i en poc més d’un any ja ha tingut més de 4.000 alumnes arreu de Catalunya. Ha estat promoguda pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya arran del desenvolupament de les noves polítiques públiques d’atenció a la cronicitat, on cobra molta rellevància el model d’atenció centrada en la persona.

Respecte a l’autonomia de la persona
Amb aquesta formació “ensenyem als professionals a adquirir les habilitats més necessàries per iniciar processos de comunicació amb el pacient, per identificar els seus valors, desitjos i preferències, i per promoure que la persona participi del procés”, diu Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica. Terribas, però, apunta que “en el dret a l’autonomia és tan vàlid voler prendre decisions com delegar. Fer una PDA no vol dir forçar el malalt a participar, sinó garantir que es respectarà la seva posició, encara que a l’equip professional no li sembli la més idònia”.

El professional també ha de ser capaç d’identificar la idoneïtat de fer un plantejament de presa de decisions anticipades en funció del perfil del pacient, de la seva receptivitat i del seu entorn. “Saber detectar els casos i els moments adequats en què una PDA és idònia és clau, sobretot quan parlem de persones que en un futur no podran decidir per elles mateixes”, aclareix Cristina Lasmarías, directora adjunta de la Càtedra de Cures Pal·liatives.

Una formació a dos nivells
La formació està plantejada a dos nivells: en primer lloc, un curs online gratuït i autogestionat de 10 hores de durada, que és el que fins ara s’ha desplegat a tot el territori català, on s’introdueix els alumnes en el concepte i en les bases fonamentals de la PDA. També s’hi treballen casos clínics amb pacients simulats i s’aborden els punts de vista ètic i legislatiu del dret a decidir de les persones.

En segon lloc, es duen a terme uns tallers presencials de durada diversa i fets a mida de les necessitats dels assistents, posteriors a la fase a distància, que ara s’estan començant a implementar. “Pretenen consolidar l’aprenentatge i els coneixements adquirits a la fase online i treballar molt els casos clínics reals a través de dinàmiques molt participatives”, concreta Lasmarías. Els tallers els imparteixen membres de les càtedres de Bioètica i de Cures Pal·liatives així com professionals que van formar part del grup de treball en què es va definir el model català de PDA.

Aquesta formació és una iniciativa pionera en el context del territori espanyol i que pretén ser exportada a altres comunitats autònomes i a països de Llatinoamèrica en la seva versió castellana. “Parlem d’innovació en tant que la formació s’emmarca en un projecte d’implementació des de la salut pública i a dos nivells: estratègies concretes que els professionals poden oferir als seus pacients i alhora una proposta política global amb una visió de cobertura àmplia”, segons Lasmarías.