Episcopus parla de l'Església en un context europeu amb un congrés internacional a la UVic

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, organisme del Bisbat de Vic vinculat a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) organitzen conjuntament el congrés internacional i multidisciplinar “Episcopus. La diòcesi de Vic i l’Església a Catalunya en el context europeu”, que tindrà lloc del 29 de novembre a l’1 de desembre de 2017 i que està adreçat als investigadors i grups de recerca interessats en qualsevol aspecte de la història del Bisbat de Vic en el context europeu.

Aquest congrés, que és una iniciativa del Bisbat de Vic amb el suport acadèmic de la UVic-UCC, s’emmarca dins el projecte Episcopus que lidera el Bisbat per a commemorar els aniversaris de quatre bisbes fonamentals per a la història de la diòcesi de Vic i de Catalunya: Cinidi (516), Oliba (1018-1046), Veyan (1784-1815) i Torras i Bages (1899-1916).

La inauguració tindrà lloc el dimecres 29 de novembre a la Sala Sínodes del Palau Episcopal. Les sessions 1 i 2 es faran al Seminari de Vic i les sessions 3 i 4 a la UVic. Les ponències han estat encomanades a especialistes de referència en diferents matèries de l'interès del simposi, entre els quals destaquen el ponent de la sessió inaugural Paul Freedman, catedràtic d'història a la Universitat Yale i especialista en història social de l'Edat mitjana, particularment de la història de Catalunya, juntament amb Mn. Antoni Pladevall, Ramon Ordeig, Imma Ollich, Josep Moran o Mons. Carlos Alberto Moreira Azevedo, bisbe membre del Consell Pontifici per a la Cultura de la Santa Seu, delegat del seu president Card. Gianfranco Ravasi.

El cardenal Ravasi ha considerat aquest Congrés “d'alt valor cultural i eclesial i per això se li ha concedit el patrocini gratuït del Consell Pontifici de la Cultura". La secretària del comitè científic del congrés Episcopus i professora emèrita de la UVic, Carme Sanmartí, explica que "el congrés permetrà aprofundir en la influència que ha tingut l'església en la història de Catalunya i, concretament, repassarà el període de l'enorme Bisbat de Vic". El també secretari del comitè científic, Marc Sureda, de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, explica que "el congrés s'organitza a Vic com a capital de la diòcesi, però amb la implicació de tots els àmbits del bisbat, des del Ripollès fins a l'Anoia".

Les ponències i comunicacions s’estructuraran en quatre àrees de coneixement

A. Societat i política
Les diòcesis, agrupacions de cristians en el territori, esdevingueren des de la Pau de l’Església i fins als nostres dies circumscripcions administratives, enquadradores de la població i, durant molts segles, del seu univers mental i moral, del seu estil de vida i dels seus modes de convivència interior i envers membres d’altres esferes culturals com musulmans i jueus. La progressiva construcció de marcs polítics civils dins el context de la Cristiandat occidental també implicà un paper preeminent, en diferents graus, dels seus responsables en la gestió del poder, una situació que trobà el seu final en un llarg procés estès entre els segles XIX i XX. Les relacions entre la parròquia i el municipi com a ens de caràcter més local, o la diòcesi i la demarcació comarcal com a ens de caràcter més ampli i territorial són aspectes susceptibles de ser investigats. També ho són les relacions socials i polítiques entre la diòcesi i les institucions presents en el territori.
 
B. Art i patrimoni
A mesura que reculem en el temps fins arribar a l’Antiguitat Tardana, una proporció cada cop més alta dels testimonis artístics i patrimonials conservats té a veure amb l’Església o amb l’expressió de principis, dogmes i continguts de la fe cristiana. El seu protagonisme en època medieval i moderna és innegable. Alhora, la resituació del paradigma polític a partir del segle XIX determinà una resituació també del panorama artístic i de la creació d’art cristià enmig d’un món que anava tenint altres esferes de creació i altres opcions espirituals. Però això va implicar també els inicis en la recuperació conscient d’un passat i en l’aplec d’un patrimoni insubstituïble.
 
C. Pensament i educació
Als segles medievals l’Església proveïa els únics àmbits dedicats a la instrucció i a l’activitat intel·lectual, que ja excel·lien a la diòcesi de Vic al segle X, on a la llum de la teologia es desenvolupaven coneixements que avui anomenaríem científics i tècnics. La predicació, la formació dels clergues i la dels fidels en àmbits rurals significà la formalització d’aquests coneixements i l’establiment de canals de transmissió. Però la independència progressiva del pensament científic i, finalment, el naixement de l’estat liberal, donaren característiques específiques a les iniciatives culturals i educatives empreses des de l’Església, al seu paper en el desenvolupament del sistema educatiu durant els segles XIX i XX i al debat sobre el model escolar. També és important analitzar el paper de la diòcesi en els àmbits de l’educació no formal: escoltisme, moviments infantils i juvenils, centres parroquials, etc.
 
D. Llengua i literatura
El paper de l’Església en la configuració del patrimoni cultural, lingüístic i literari és innegable al llarg dels segles, des de l’època medieval fins a la contemporània, amb els seus evidents alts i baixos: des de la creació de les llengües romàniques i els primers testimonis de la llengua literària, o la seva influència en la literatura catalana oral, fins a la funció que tingué durant el redreçament de la llengua i la literatura durant els segles XIX i XX. En aquells moments, el fet d’acostar l’Església a la societat del seu temps va suposar el naixement d’unes figures en el si de l’Església catalana, com Morgades i Torras i Bages, i entre els intel·lectuals i escriptors vinculats directament o indirecta amb la institució, que permeten descobrir els orígens del catalanisme.
 
El congrés compta amb la col·laboració de diverses entitats dels àmbits eclesiàstic, català i del territori diocesà: Consell Pontifici per a la Cultura de la Santa Seu, Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Vic, Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, Museu Episcopal de Vic, Centre d’Estudis Comarcals de Ripoll, Patronat d’Estudis Osonencs, Centre d’Estudis del Bages, Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVic, Societat Verdaguer, Societat Catalana de Filosofia (IEC), Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (IEC), Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (IEC), Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC) i l’Associació Cultural Modilianum.